Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès.

En continuar la navegació entenem que s’accepta la nostra política de cookies.

Barcelona Cultura

Institut de Cultura de Barcelona

Servei de Premsa
L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) presenta l’exposició ‘’QUAN PLOVIEN OCTAVETES. Clandestinitat, premsa i propaganda antifranquista’’

La mostra inclou més de 70 documents originals i reproduccions fotogràfiques de l’època i s’acompanyarà d’un catàleg en format diari

Comptarà amb un programa d’activitats paral·leles, que començaran amb la conferència inaugural demà demà 29 de juny a les 18h Joaquim Puig i Pidemunt, director de ‘’Treball’’, executat l’any 1949, a càrrec del comissari Manel Risques

L’AHCB custodia un patrimoni documental únic de propaganda clandestina (premsa, octavetes, fulls volanders…)

AHDB

L’exposició posa en valor  la premsa clandestina i la propaganda en la lluita antifranquista a partir de la col·lecció de premsa clandestina i la propaganda, que es conserva a l’AHCB, i que és una de les més importants de Catalunya, formada a partir  de les donacions privades, de partits, d’entitats i d’organitzacions diverses. Cal afegir-hi els documents que els particulars van anar dipositant a la bústia de l’Arxiu  o van deixar camuflats dins diaris i llibres a la Sala de Consulta.

La col·lecció de premsa és molt rica, però desigual, i està formada per més d’un miler de títols de publicacions, tots ells catalogats i en procés de digitalització. Les publicacions de partits polítics composen més de la meitat del total. Després, les que procedeixen d’associacions obreres (un 20% del total) i, més enllà, les del moviment universitari i les d’agències d’informació així com les del moviment veïnal, feminista, pacifista, comitès de solidaritat etc. D’altra banda, les octavetes, pamflets, fulls volanders etc., composen un altra àmbit patrimonial i documental imprescindible, en procés de catalogació i digitalització.

La col·lecció de fulls volanders de l’AHCB està formada per fulls solts de temàtica molt diversa : vida associativa, propaganda política, activitats culturals, etc. Predominen els fulls de matèries polítiques i socials que permeten conèixer l’existència d’esdeviments: declaracions polítiques, manifestacions, concentracions vagues… moltes vegades clandestins i difícils de documentar per altres fonts.

Per la naturalesa intrínsecament efímera d’aquests fulls, a Catalunya hi ha poques col·leccions d’aquests tipus, fet que li dóna un gran valor per la seva excepcionalitat.

Les dates extremes de la col·lecció són 1808-1986. Existeix Catàleg de la primera part, 1808-1939, i actualment s’estan fent tasques de revisió i catalogació de la resta de la col·lecció 1939-1986.

La importància d’aquests materials és indubtable. Van ser publicacions elaborades en la clandestinitat (o a l’exili), en condicions precàries i perilloses. Van fer  front a la repressió i van forjar una lletra clandestina que esdevingué un fenomen de rellevància creixent que va assolir la màxima expansió a finals dels anys 60 i als 70. Va possibilitar la vertebració de les organitzacions antifranquistes i dels moviments socials, va servir d’eina d’agitació i propaganda, de contrainformació i denúncia, va potenciar la socialització de la protesta, va col·laborar a la construcció d’una cultura de resistència davant del feixisme i va esdevenir agent actiu de mobilització col·lectiva i del canvi democràtic propugnat per l’antifranquisme als anys  60 i 70.

L’exposició posa en valor la col·lecció de premsa clandestina de l’AHCB amb més de 1.000 títols i la col·lecció de fulls volanders amb 9.000 documents.

No debades, la desarticulació dels aparells de propaganda i impedir la difusió dels materials “subversius” va ser una obsessió de la dictadura. La persecució fou implacable i la captura dels militants implicats en la seva forja i desplegament va comportar, habitualment, la detenció, la violència, la tortura i enfrontar-se a l’arbitrària acció penal dels consells de guerra i del Tribunal d’Ordre Públic (des de 1963). S’arribà a produir una execució, la de Joaquim Puig i Pidemunt (1949) per la seva condició de “responsable máximo del comité central de Agitación y Propaganda”, de ser el director de “Treball” i de ser el responsable jeràrquicament superior del detinguts en la causa 35.986 instruïda “por los supuestos delitos de atentados terroristas y propaganda subversiva”.

Dossier de premsa i imatge gràfica

Etiquetes:


Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.