Del 19 de novembre de 2020 al 10 d’abril de 2021 l’Arxiu presenta una selecció de documents conservats que il·lustren segles d’història de la ciutat, des de la creació del Govern municipal l’any 1249 fins al restabliment de l’Ajuntament democràtic el 1979. La mostra i inclou documents originals, facsímils, reproduccions gràfiques i recursos multimèdia

L’AHCB custodia un patrimoni documental únic, tant pel que fa al govern de la ciutat a través dels segles com de la vida quotidiana dels seus habitants, les formes de treball, l’urbanisme i l’arquitectura i els serveis urbans

La iniciativa s’emmarca dins del nou Pla de difusió cultural de l’Arxiu Històric de la Ciutat i de la resta de centres que formen l’Arxiu Municipal de Barcelona i mentre duri la mostra s’organitzaran visites guiades, conferències i altres activitats

Els fons documentals de l’Arxiu són fonamentals per conèixer la trajectòria centenària de la capital catalana, amb testimonis des del segle IX fins a l’actualitat. A partir del segle XIII també es comença a configurar l’arxiu de la ciutat, que des de llavors conserva tota la documentació generada pel Govern local. Al llarg dels segles, aquest patrimoni s’ha nodrit no només amb documentació administrativa sinó també amb fons particulars d’una naturalesa ben diversa, a més d’un ric patrimoni hemerogràfic i bibliogràfic sobre Barcelona.

La presentació museogràfica inclou l’exhibició de prop d’un centenar de documents, entre documents originals, edicions facsímils, reproduccions d’alta qualitat i diversos recursos interactius. Entre aquests últims destaquen “Barcelona darrera mirada” i les “Rúbriques de Bruniquer”, que ara es presenten una versió tàctil per facilitar-ne la seva consulta entre els visitants de l’exposició. L’exposició també inclou una cronologia bàsica de referència de 750 anys de trajectòria històric de la ciutat.

La mostra s’estructura en cinc grans àmbits dedicats al govern de la ciutat, la demografia, l’arquitectura i l’urbanisme, el món del treball i el serveis urbans. L’Arxiu proposa als visitants un recorregut lliure a través dels diversos àmbits expositius per copsar mitjançant els documents històrics, l’evolució de la ciutat de Barcelona a través dels segles.

Àmbit 1. El govern de la ciutat

Aquest àmbit presenta, de manera cronològica, els trets principals de la governança local des de l’establiment del primer govern local autònom, l’abril de 1249, fins al restabliment de la democràcia local arran de les primeres eleccions municipals democràtiques d’abril de 1979, després de la mort de Franco. Una quinzena de documents il·lustren aquesta trajectòria ininterrompuda de Govern municipal al llarg de set segles i mig. S’exposa una acurada edició facsímil del primer volum del Llibre Verd de Barcelona, del segle XIV. També es recuperen els cartells electorals de les primeres eleccions municipals democràtiques a Barcelona després del franquisme, que són presentats en un element interactiu.

Àmbit 2.  La ciutat és la gent 

L’àmbit dedicat a la demografia barcelonina al llarg de la història se centra en les persones perquè, tal i com afirmava Narcís Feliu de la Penya l’any 1709, “les ciutats no les componen les pedres, sinó́ els seus habitants”. Gràcies als fogatges —recompte de focs o llars— es coneix el nombre aproximat d’habitants de la Barcelona gòtica, tot i que fins als primers registres sistemàtics de població́, a final del segle XVIII, no es va quantificar el nombre de persones que hi vivien. En els darrers vuit segles, s’ha passat d’uns vint-i-cinc mil habitants a més d’un milió i mig. Al llarg de la història, abans i ara, els barcelonins de naixement o d’adopció han estat els protagonistes de la història de la ciutat, ja sigui amb projecció pública o bé de manera anònima. En aquest àmbit es presenta la versió tàctil del web Les Rúbriques de Bruniquer.

Àmbit 3. El treball a la ciutat

L’artesanat, el comerç i la indústria han estat els principals sectors econòmics que han fet de Barcelona un motor històric de Catalunya i el sud d’Europa. Poques ciutats han estat capaces de protagonitzar les dues revolucions econòmiques —la comercial de l’edat mitjana i la industrial dels segles XVIII i XIX— dins d’un recinte emmurallat. Tanmateix, el creixement econòmic presenta llums i ombres, com ara la discriminació laboral de la dona o el treball infantil. El recurs interactiu d’aquest àmbit presenta una selecció de pàgines del Llibre de passanties del Gremi d’Argenters entre 1629 i 1752, amb una selecció de dibuixos dels exàmens dels aspirants a esdevenir orfebres, on havien de demostrar el seu coneixement tècnic. Entre aquests dibuixos es troben unes cintes grogues dibuixades l’abril de 1705 en plena Guerra de Successió, fins ara inèdits.

Àmbit 4. El funcionament de la ciutat

La gestió dels serveis ha estat competència del Govern municipal al llarg dels segles. A més de garantir el proveïment d’aigua i aliments, la salut pública, l’urbanisme i les obres, els serveis d’atenció social, la beneficència, la seguretat pública i l’ensenyament, entre d’altres. Des de final del segle XIX, amb l’aparició de mitjans de transport de masses, a l’espai públic van començar a proliferar els tramvies, automòbils, autobusos i, sota terra, el metro. La resposta de la ciutat als conflictes bèl·lics ha marcat la vida quotidiana dels barcelonins, castigats per setges i bombardeigs de manera contínua entre els segles XVII i XX. El recurs interactiu de l’àmbit presenta una selecció de pàgines destacades del Llibre de fonts de la ciutat de Barcelona, del mestre Socies de l’any 1650.

Àmbit 5. La construcció de la ciutat

Barcelona és el resultat de més de dos mil anys d’història urbana. Des de l’època medieval ja es van conservar els primers registres que documenten la forma i la transformació de la ciutat. A partir del segle XIV i durant 500 anys, el nucli urbà de Barcelona corresponia a una ciutat emmurallada. La transformació urbanística de la Barcelona contemporània es produeix a partir de mitjan segle XIX, amb la crema de convents, l’enderrocament de les muralles medievals i el pla d’eixample. A partir del 1897, amb l’agregació de bona part dels antics pobles independents del pla de Barcelona, la capital catalana va consolidar la seva dimensió metropolitana. En aquest àmbit es presenta la versió tàctil del web Darrera Mirada, un viatge a l’arquitectura i l’urbanisme de la Barcelona de 1860 a través dels quarterons de l’arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca.

Fitxa tècnica

Documents de la Barcelona històrica
Del 19 de novembre de 2020 al 10 d’abril de 2021

Organització i producció 
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.  Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona

Comissari
Daniel Venteo

Lloc
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Carrer de Santa Llúcia, 1

Horari de visita 
De dilluns a divendres de 9 a 19.30 hores i dissabtes de 10 a 19.30 hores. Diumenge i festius  tancat
Equipament accessible per a persones amb mobilitat reduïda

Web i xarxes
barcelona.cat/arxiuhistoric
#DocumentsBCNHistòrica
facebook.com/bcnarxiumunicipal
twitter.com/bcncultura

Entrada lliure

Informació i contacte: Jordi Serchs. jserchs@bcn.cat

Nota de premsa i imatge gràfica