– El Plenari aprova la proposta de modificació de l’ordenança municipal de les activitats i dels establiments de pública concurrència, mitjançant la qual s’afegeix una nova tipologia d’activitat recreativa denominada “Espais de Cultura Viva”.

– Aquesta mesura de ciutat, important per al sector cultural, ha estat participada per tots els grups municipals i està dissenyada per a espais que realitzin activitats culturals de petit format amb I’ objectiu de reconèixer el seu valor cultural, endreçar el marc normatiu que les regula, i dissenyar estratègies d’impuls d’aquest tipus d’activitats garantint la convivència.

Context històric: de la il·legalitat a la circular

La música juga un paper fonamental en el desenvolupament de la vida urbana en una ciutat com Barcelona. El fet social que representa té diverses derivades que s’han de contemplar a I’ hora de desenvolupar polítiques públiques en aquest context. Junt amb I’ important pes d’aquest sector, pel que fa a I’ impacte econòmic a la ciutat, existeix un teixit d’escala petita i mitjana que desenvolupa la seva activitat amb un alt valor cultural, social i de proximitat.

Tot i això, aquest context ha hagut de desenvolupar-se sovint fora dels marcs legals establerts. Un exemple molt clarificador: el 2013 l’espai Heliogàbal rebia el Premi Ciutat de Barcelona, mentre que la seva activitat es desenvolupava fora dels marcs normatius vigents.

D’altra banda, festivals i artistes d’impacte mundial, que avui reconeixem com a actius d’aquesta ciutat -i que la situen com a important referent internacional en l’àmbit musical-, han existit gràcies, en bona mesura, a aquest circuit que va de baix a dalt (un circuit que vincula espais de creació independents, escoles de música, festivals i espais d’exhibició).

Per tot plegat, ja en aquest mandat, I’ any 2015 l’Ajuntament de Barcelona va obrir una línia de recerca tècnica i jurídica per tal de reconèixer en el marc normatiu vigent aquest context, i va ampliar el marge per realitzar activitats musicals en directe amplificades mitjançant una nova circular publicada al 2016 que ampliava aquesta possibilitat -restringida a sales de concert i bars musicals- a espais amb llicència de bar, cafeteria i restaurant dins dels marcs de seguretat i aïllament acústic establerts per I’ Ordenança general del medi ambient urbà de Barcelona (OMA) i l’Ordenança municipal d’activitats i d’intervenció integral de I’ administració ambiental de Barcelona (OMAIA).

Des de I’lnstitut de Cultura de Barcelona, en coordinació amb altres àrees municipals (Bombers de Barcelona, Ecologia Urbana, Departament de llicències d’activitats, departaments de llicències de districtes, regidoria de comerç, etc.), s’ha seguit impulsat un pla de treball que, junt amb la circular, contempla diferents línies d’actuació per tal de reconèixer el valor de la música en viu i el seu paper com a cultura de proximitat en espais de petit format. Un conjunt d’estratègies transversals i de llarg recorregut (nou marc normatiu, subvencions per inversions, subvencions per a programació, etc.) que alhora garanteixin la conciliació d’aquesta activitat amb el dret al descans dels veïns i veïnes de Barcelona.

El procés: De la circular a la nova categoria. Els reptes que calia resoldre amb la nova categoria

Un cop aprovada la circular del 2016 es va encarregar un estudi a la periodista i experta en el sector musical Olga Ábalos per obtenir informació i dades sobre l’estat actual del sector de la música en viu i les seves necessitats. Entre d’altres qüestions, aquest estudi (que és públic  al web de Cultura Viva: http://ajuntament.barcelona.cat/culturaviva/publicacions/espais-de-musica-en-viu/), identifica que hi ha dues qüestions principals/reptes que calia treballar:

1. Música Semiamplificada: una primera, identifica que un gruix important de l’activitat musical a Barcelona en espais de petit format és aquella que coneixem popularment com “música acústica”, tot i que sovint, tècnicament no ho és, en tant que s’usa algun mitjà electrificat (micròfon, petit equip de veus, etc.) per la seva sonorització. Per tant calia contemplar un tercer espai regulat entre la música acústica i la música amplificada, una tipologia intermèdia que permetés a més locals adequar-se al marc legal en funció de les seves necessitats acústiques moderades, sempre dins dels marges establerts a la OMA (ordenança de medi ambient) que garanteix la convivència a l’entorn.

2. Aforament variable: una segona qüestió, fa al·lusió a la capacitat de sostenibilitat econòmica d’aquests projectes a partir de la seva capacitat d’aforament. Sovint l’aforament es calcula a partir del tipus de llicència i no del tipus d’ús (per exemple, amb una llicència de cafeteria, per defecte es calcula l’aforament contemplant que en la disposició de l’espai hi han taules i cadires). Per afavorir la sostenibilitat econòmica d’aquests, s’ha de considerar la possibilitat d’un aforament variable en funció de la disposició de l’espai. Per tant, un aforament variable en funció del tipus d’ús i la garantia de seguretat pertinent, sempre dins del codi tècnic que ho estableix.

La nova categoria: Espais de Cultura Viva

Entre d’altres elements ja esmentats (nou marc normatiu, subvencions per inversions, subvencions per programació, etc.), aquest procés d’anàlisi i desenvolupament de noves polítiques per a la música en viu i la cultura de proximitat, recollia la necessitat de crear una nova categoria d’activitat a I’ ordenança municipal de les activitats i establiments de pública concurrència. Aquesta nova identificació, que és alhora de reconeixement simbòlic i jurídic, està dissenyada per a espais que realitzin activitats culturals de petit format amb I’ objectiu de reconèixer el seu valor cultural, endreçar el marc normatiu que les regula, i dissenyar estratègies d’impuls d’aquest tipus d’activitats garantint la convivència, posant especial atenció a l’activitat musical pel fet de ser una de les activitats culturals més participades i descentralitzades a la ciutat de Barcelona, i amb característiques tècniques particulars.

Definició d’espai de Cultura Viva. Són espais de petit format, de proximitat, que duen a terme una programació cultural estable vinculada a la música en directe, les arts escèniques o qualsevol manifestació vinculada a l’art contemporani i la cultura popular, i que tenen un paper d’articulació social al territori, entenent la diversitat (de gènere, d’origen, generacional, etc.) com un element fonamental.

Petit format. Són espais de petit format aquells establiments que en cap cas tenen un aforament superior a 150 persones.

Proximitat. Són espais culturals de proximitat aquells equipaments, públics o privats, que promouen la interacció amb diferents institucions, entitats o col·lectius que tenen per objecte la participació cultural descentralitzada arreu de la ciutat de Barcelona. Són projectes que posen en valor processos creatius i artístics que es desenvolupen de manera propera al públic.

Paper d’articulació social. L’articulació social és la capacitat de generar un context adient per a la cohesió social i la participació ciutadana impulsada des de l’àmbit cultural, tenint en compte la diversitat i la perspectiva de gènere.

Requisits:

– Programació concreta d’un mínim de 40 activitats per any natural.

– Per tal de justificar el paper articulador social i de proximitat, el projecte haurà d’incloure un document (contracte o conveni) on es demostri que col·labora amb un mínim de dues entitats associatives de diversa índole del municipi de Barcelona, per al desenvolupament de les finalitats d’aquestes entitats.

– En el cas de presentar un projecte amb música en directe, l’establiment ha d’optar per una d’aquestes tres subcategories i complir amb l’adequació pertinent.

a. Espai Cultura Viva tipus A o per música amplificada

Espai de Cultura Viva amb música en directe amplificada

Música amplificada es aquella que es reprodueix mitjançant equips d’amplificació fins arribar a 105 dB(A) a la font d’emissió.

Requeriments:

• Mesures correctores necessàries per donar compliment a l’ Annex II.7 de l’OMA.
• Garantir un aïllament mínim de façana de 45 dB(A).
• Desenvolupar l’ activitat amb portes i finestres tancades.
• Disposar de doble porta amb molles de retorn i tancament hermètic (o sistemes equivalents).
• Aportar informe d’instal·lació d’un limitador – enregistrador que compleixi amb els requeriments establerts a l’Annex II.14 de l’Ordenança de Medi Ambient (OMA).
• Disposar de cartells a l’ entrada de l’ establiment d’ avís del nivell sonor a l’interior.
• Considerar, com a mínim,  un aïllament per a una emissió de 95 dB(A).
• Previsió de l’emissió a l’interior del local.
• Descripció del tipus d’ actuacions musicals que es preveuen realitzar, especificant els instruments que s’ utilitzaran i aportant la seva caracterització acústica.
• Justificar mitjançant mesures d’ aïllament acústic que es compleix amb els nivells de l’Annex II.8.a de l’Ordenança de Medi Ambient (OMA).
• Justificar mitjançant mesures d ‘immissió que es compleix amb els valors límits d’immissió de l’ Annex II.7 de l’Ordenança de Medi Ambient (OMA).

b. Espai Cultura Viva tipus B o per música semiamplificada

Espai de Cultura Viva amb música en directe semiamplificada
Música semiamplificada és aquella que es reprodueix mitjançant petits equips d’amplificació sense superar els 94 dB(A) a la font d’emissió.

Requeriments:

• Mesures correctores necessàries per donar compliment a l’ Annex II.7 de l’Ordenança de Medi Ambient (OMA).
• Garantir un aïllament mínim de façana de 35 dB(A).
• Desenvolupar l’ activitat amb portes i finestres tancades.
• Disposar de doble porta amb molles de retorn i tancament hermètic (o sistemes equivalents).
• Aportar informe d’instal·lació d’un limitador – enregistrador que compleixi amb els requeriments establerts a l’Annex II.14 de l’Ordenança de Medi Ambient (OMA). Que l’ amplificació (veu, vents, etc.) passi pel limitador.
• Al menys una de les línies de so haurà de passar pel limitador. En el cas que el conjunt de línies passin per una taula de mescla, la sortida de la mateixa haurà de passar pel limitador.
• Disposar de cartells a l’ entrada de l’ establiment d’ avís del nivell sonor a l’interior.
• Considerar, com a mínim, un aïllament per a una emissió de 90 dB(A).
• Previsió de l’emissió a l’interior del local.
• Descripció del tipus d’ actuacions musicals que es preveuen realitzar, especificant els instruments que s’ utilitzaran i aportant la seva caracterització acústica.
• Justificar mitjançant mesures d’ aïllament acústic que es compleix amb els nivells de l’Annex II.8.a de l’Ordenança de Medi Ambient (OMA).
• Justificar mitjançant mesures d ‘immissió que es compleix amb els valors límits d’immissió de l’ Annex II.7 de l’Ordenança de Medi Ambient (OMA).

c. Espai Cultura Viva tipus C o per música acústica o no amplificada
Espai de Cultura Viva amb música en directe acústica o no amplificada

Música acústica és aquella que es reprodueix sense utilitzar cap tipus d’amplificació electrònica.

Es crearà una taula de seguiment administratiu per garantir l’acompliment dels requisits establerts en el present annex en coordinació entre l’ICUB, Ecologia Urbana i els responsables dels diferents districtes, que tindran un paper important en el seguiment del projecte.

Imatges per premsa aquí