En la seva primera exposició a Barcelona, l’artista Yves Berger presenta amb Totes les nostres vides un assaig poètic en què imatges, sons i paraules fan visible el vincle que uneix aquells que queden i aquells que ja no hi són.

A 30 anys de música normal. Gràcia Territori Sonor (1996-2026), l’entitat obre el seu arxiu i posa en valor la tasca de suport i visibilitat de la música experimental que l’ha convertit en una de les principals impulsores de l’escena a Europa.

Trenta anys després de la seva última publicació, l’exposició De Calor (1993-1996) reuneix materials d’aquesta revista que va sorgir en un moment d’intenses transformacions culturals, socials, polítiques i tecnològiques de la ciutat.

Divendres 13 de novembre, a les 18:30 h, tindrà lloc la inauguració de les darreres tres exposicions de la programació del 2026 de La Virreina Centre de la Imatge, que es podran visitar fins al 28 de març del 2027: Totes les nostres vides; 30 anys de música normal. Gràcia Territori Sonor (1996-2026), i De Calor (1993-1996).

Totes les nostres vides

Sota aquest títol, Yves Berger (1976, Saint-Jeoire, Alta Savoia, França) presenta, per primera vegada a Barcelona, una exposició que proposa, amb imatges i paraules, una pausa per pensar en una dimensió en què totes les nostres vides puguin existir juntes.

Berger va començar aquest projecte en plena pandèmia de covid-19, quan l’artista va trobar en el cementiri del seu poble un refugi de pau i silenci lluny del soroll generat per aquell trasbals mundial. El resultat, després de tres anys de visites tots els dies del mes de novembre, quan les tombes queden cobertes de flors pel dia de Tots Sants, es desplega en una exposició de més de 60 monotips i dues instal·lacions, amb diverses obres inèdites de l’artista.

A les primeres sales, Berger ens convida a seguir el so dels seus passos per recórrer el cementiri de Mieussy, un lloc que acull el dol com una forma de rememorar les vides viscudes.

En aquests espais es despleguen dues sèries de monotips, una tècnica en què la imatge es genera per pressió i contacte i que Berger desenvolupa en el mateix espai del cementiri. Aquí, la tècnica és rellevant: la fràgil fricció dels pinzells amb el suport estableix també un punt de contacte amb el lloc i permet obrir un temps per relligar els nostres cossos amb les coses.

A les dues sales contigües, textos i paraules ressonen amb les imatges de les ofrenes presents a les sales anteriors. Berger anota sistemàticament les paraules gravades a les làpides, que, separades del seu context original, apareixen com fragments de memòria, com petites formes de permanència davant la desaparició. Aquestes inscripcions apareixen aquí en forma d’un gran cor de veus, en una instal·lació creada específicament per a la mostra.

30 anys de música normal. Gràcia Territori Sonor (1996-2026)

Movent-se entre el subsol i la superfície, la història de la creació musical i sonora experimentals a Barcelona i a Catalunya és apassionant, però força desconeguda. Des de la seva fundació l’any 1996, la intenció de Gràcia Territori Sonor sempre ha estat la de donar suport i visibilitat, promoure la recerca i estimular el creixement dels professionals i del públic. Ho ha fet treient aquestes músiques dels auditoris i de l’underground per apropar-les a tothom, una tasca molt vinculada a Gràcia i al seu teixit cultural, però que s’ha estès a molts altres indrets de la ciutat i el país. Si actualment Barcelona és un pol indiscutible d’aquestes músiques a Europa, en part és per la tasca de l’entitat durant aquests trenta anys.

Concerts, xerrades, exposicions, programes de ràdio, laboratoris de creació, cicles d’improvisació, premis, tallers, col·laboracions locals i internacionals… Un miler llarg d’accions amb centenars d’artistes de desenes de països han ajudat a crear i mantenir una gran xarxa —una gran família, de fet— i també un arxiu, que es remunta a fa més de mig segle i que és un dels més importants del continent.

Aquesta exposició obre ara l’arxiu, presentant una vintena de vídeos amb mostres de més de mig centenar de concerts i performances, fotografies i materials originals de 30 anys d’activitat, així com enregistraments de programes de ràdio i miniatures sonores, i una desena d’instruments d’autofabricació de diferents artistes que han participat de les activitats de Gràcia Territori Sonor. Una oportunitat única per mirar enrere abans de continuar promovent unes arts considerades minoritàries, però que tenen un gran vincle amb la ciutat.

De Calor (1993-1996)

Entre 1993 i 1996, en un moment d’intenses transformacions culturals, socials, polítiques i tecnològiques, es va publicar a Barcelona la revista De Calor. Amb tres números editats i una distribució modesta a través de subscripció i quiosc, no tenia pas un programa editorial, però s’abeurava dels pensaments més desordenats i acalorats: surrealisme, situacionisme, conceptualisme, psicoanàlisi, accionisme, postestructuralisme, la contracultura dels anys setanta, tot observant les noves vies obertes pels cultural studies. Les seves pàgines van aplegar el zeitgeist de nous models col·lectius de producció i reflexió, amb la col·laboració d’artistes, intel·lectuals i activistes.

Comissariada per Jorge Marzo, membre de la direcció de la revista, l’exposició reuneix una bona part dels materials editats, tot contextualizant-los en un marc de referències a fi d’oferir una finestra a través de la qual visitar un conjunt de pràctiques i actituds alternatives al model celebratori de la Barcelona olímpica i postmoderna.

Coincidint amb la mostra, s’editarà un quart número especial de la revista dedicat a la ventrilòquia com a motor actual de la producció política; un número que van pagar el subscriptors fa trenta anys però que mai van rebre.