La nova edició tindrà lloc del 13 al 18 d’octubre, sota el lema ‘Desencadenar el present’ 

La paraula i la reflexió tornaran a prendre els carrers en una programació organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona i amb un equip de comissariat integrat per representants d’entitats vinculades al pensament que treballen al llarg de l’any a la ciutat: Marina Garcés i Albert Lladó (Escola de Pensament); Elisabet Goula (CCCB); Rafael Vilasanjuan (ISGlobal) i Mireia Calafell i Berta Subirats (La Sullivan)

Aquesta tarda (18.30h) a l’Espai LAB del Palau de la Virreina es presenta la publicació que recull el balanç de l’edició 2024

Del 13 al 18 d’octubre, la paraula i la reflexió tornaran a sortir a les places per posar-se a l’abast de tota la ciutadania i plantejar un debat conjunt sobre els grans temes del món d’avui. L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut de Cultura, organitza una nova edició de la Biennal de Pensament, sota el lema Desencadenar el present. L’ara i l’aquí, a l’entorn de qüestions clau com la crisi de la democràcia, els autoritarismes i la solidaritat ciutadana davant dels conflictes i les amenaces contemporanis, són les coordenades en el marc de les quals es desenvoluparà el programa d’aquesta edició. Per parlar-ne s’ha convocat una polifonia de veus rellevants en els àmbits més diversos, entre les quals s’anuncien ara, a tall d’avançament, les d’Angélica Liddell, Mariana Enríquez, José Luis Guerín, Fina Birulés, Lilian Thuram, Chantal Maillard, Eileen Truax, Antònia Vicens i Jean-Philippe Kindler. 

L’equip de comissariat de la Biennal de Pensament 2026 està integrat per persones representants d’entitats vinculades al pensament que treballen al llarg de l’any a la ciutat de Barcelona: Marina Garcés i Albert Lladó (Escola de Pensament); Elisabet Goula (CCCB); Rafael Vilasanjuan (ISGlobal) i Mireia Calafell i Berta Subirats (La Sullivan). La proposta dels i les comissàries planteja el debat al voltant de preguntes rellevants per entendre aquest ara i aquí: De quina manera fomentar la solidaritat enfront dels embats del neoliberalisme?; amb quines eines la ciutat pot esdevenir un bastió de la resistència democràtica contra l’autoritarisme?; com es poden dur a terme pràctiques que millorin les condicions materials i simbòliques de la nostra vida a ciutat? 

Amb la vocació que el debat iniciat als carrers deixa un pòsit tangible, des de la Biennal de Pensament s’ha iniciat una línia de publicacions que reculli el balanç de cada edició. Aquesta tarda a les 18.30h, a l’Espai LAB del Palau de la Virreina (Rambla, 99) es presenta el llibre Biennal de Pensament. L’endemà de tot, el llegat escrit de l’edició 2026. La publicació recull les mirades de Xavier Fina, Raül Garrigassait, Mar Rosàs, Eduard Arderiu, Andreu Rifé, Arash Arjomandi, Miguel Pajares, Gisela Chillida, Carlota Rubio, Eudald Espuga, David Uclés, Anna Andreu, Míriam Hatibi, Josep Pedrals, Miqui Otero, Paula Ducay, Joana Gomila i Laia Vallés. En aquest acte hi participaran el regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, Raül Garrigassait i Albert Lladó, en representació dels comissaris de l’edició del 2024, i Elisabet Goula (CCCB) com a representant dels comissaris del 2026, en una conversa moderada pel sociòleg Miquel Missé.

Biografies de participants i equip de comissariat de la Biennal 2026

Angélica Liddell
Dramaturga, escriptora, directora d’escena i actriu

Una de les creadores escèniques més provocadores, visionàries i amb més projecció internacional avui, Angélica Liddell ha configurat un dels universos més singulars del teatre contemporani, situada entre el teatre, la poesia i la performance. Cofundadora de la companyia Atra Bilis Teatro amb Gumersindo Puche, la seva escriptura aborda la crueltat, la violència, el desig, la mort i el sacrifici des d’una mirada ètica i espiritual. Les seves creacions, sovint concebudes com a experiències escèniques de gran intensitat física i emocional, s’han presentat en festivals i teatres internacionals com el Festival d’Avignon, el Théâtre de l’Odéon de París, el Festival de Viena, El Grec Festival de Barcelona, Temporada Alta, el Teatre Lliure, el TNC o la Schaubühne de Berlín. Entre les seves obres destaquen La casa de la fuerza, Premi Nacional de Literatura Dramàtica (2012), ¿Qué haré yo con esta espada?, Una costilla sobre la mesa i Seppuku. El funeral de Mishima o el placer de morir. Ha rebut, entre d’altres, el Lleó de Plata de la Biennal de Teatre de Venècia i el Premio Nacional de Teatro.

Antònia Vicens
Escriptora i poeta

Una de les veus més reconegudes de la literatura catalana contemporània, Antònia Vicens va donar-se a conèixer a mitjans dels seixanta amb el llibre de contes Banc de fusta i la novel·la 39º a l’ombra, guardonada amb el Premi Sant Jordi de 1967. Des d’aleshores ha construït una trajectòria literària molt extensa, amb títols com Material de fulletó (1971), La santa (1980), Terra seca (1987), Lluny del tren (2002), Ànima de gos (2007), Quasi un miracle. Tots els contes (2022) i Crideu la mort errant, digueu-me on va (2024). El 2009 va arribar un punt d’inflexió en la seva trajectòria amb Lovely, el seu primer poemari. D’aquesta manera va obrir una etapa poètica que ha continuat amb llibres com Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), la premiada Tots els cavalls (2017), Per què fem amb la mare morta (2020) i Agafa la teva creu (2025). La seva carrera ha estat reconeguda amb multitud de premis i distincions, entre les quals podem destacar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi, el Nacional de Cultura o la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts.

Chantal Maillard
Poeta i filòsofa

Entre la poesia, la filosofia i l’estètica, Chantal Maillard ha desenvolupat una obra marcada per la reflexió sobre el llenguatge, el pensament i els marges de l’experiència. Nascuda a Brussel·les el 1951, ha viscut a Màlaga, Barcelona i Benarés, on es va especialitzar en filosofies de l’Índia. Va ser professora titular d’Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat de Màlaga. Com a poeta, va rebre el Premio Nacional de Poesía el 2004 per Matar a Platón, i el Premio Nacional de la Crítica i el Premi Andalusia de la Crítica el 2007 per Hilos. Entre els seus llibres més recents destaquen La compasión difícil (2019), La arena entre los dedos (2020), Medea (2020), La ira (2021), Las venas del dragón (2021), Decir los Márgenes (2024) i la seva Poesía completa (2025).

Eileen Truax
Periodista especialitzada en migracions i fronteres

Especialitzada en migració, drets humans i política dels Estats Units, Eileen Truax ha desenvolupat una trajectòria centrada en l’anàlisi crítica dels règims fronterers, les polítiques antimigratòries i les experiències de les comunitats migrants llatinoamericanes. El seu treball combina investigació periodística, anàlisi política i narració testimonial, amb una atenció especial a les formes de violència institucional, exclusió racial i criminalització de les persones migrants. És autora de llibres com Dreamers, Mexicanos al grito de Trump i El muro que ya existe, on documenta les conseqüències socials, polítiques i humanes de les fronteres contemporànies. Actualment és consultora en narratives de migració per a l’Oficina de les Nacions Unides per als Drets Humans a l’Amèrica Central i professora del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fina Birulés
Filòsofa i assagista

Des del pensament contemporani, la teoria feminista i la producció filosòfica femenina, Fina Birulés ha desenvolupat una trajectòria centrada en la subjectivitat política, la història i l’acció. Professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona entre el 1979 i el 2020, és investigadora d’ADHUC—Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat i membre del Seminari Filosofia i Gènere des de la seva fundació, l’any 1990. La seva recerca ha dedicat una atenció especial a l’obra de Hannah Arendt i d’altres filòsofes del segle XX. És traductora d’obres de filosofia contemporània, autora de nombrosos assaigs i editora de volums col·lectius. D’entre les seves publicacions destaquen Una herencia sin testamento: Hannah Arendt (2007), Entreactes. Entorn del pensament, la política i el feminisme (2014), L’embolic del gènere. Per què els cossos importen? (2019), Hannah Arendt: el món en joc (2023) i, la més recent, Navegació de cabotatge (2025).

Mariana Enríquez
Escriptora, periodista i docent

Considerada una de les veus més destacades de la literatura gòtica i de terror contemporània, Mariana Enríquez es va donar a conèixer amb la novel·la Bajar es lo peor (1995). Des d’aleshores ha construït una obra sòlida que combina narrativa, crònica i no-ficció, sovint centrada en les zones fosques de la societat argentina, els marges socials i l’imaginari del terror. Traduïda a més d’una vintena de llengües, és autora dels reculls de contes Las cosas que perdimos en el fuego (2016) i Los peligros de fumar en la cama (2017), així com de la novel·la Nuestra parte de noche (2019), guardonada amb el Premi Herralde de Novel·la, el Premi de la Crítica i el Premi Celsius. Entre les seves publicacions més recents destaquen Alguien camina sobre tu tumba. Mis viajes a cementerios (2021), Un lugar soleado para gente sombría (2024) i Cómo desaparecer completamente (2025). També ha desenvolupat una àmplia trajectòria periodística vinculada al diari Página/12 i entre els seus projectes recents destaca Guia paranormal de la Costa Brava (2026), un documental de Ferran Romeu, que segueix la investigació d’una guia dedicada a l’imaginari paranormal de la costa catalana.

Jean-Philippe Kindler
Artista, escriptor, comunicador i podcaster

Format en l’escena germanòfona del poetry slam, Jean-Philippe Kindler és poeta escènic, autor, presentador i pensador polític. Va créixer a Düsseldorf, fill d’una treballadora social que, entre altres tasques, dirigia un centre d’acollida per a persones refugiades. L’any 2018 Kindler va guanyar el campionat nacional de poetry slam en llengua alemanya i, entre el 2021 i el 2023, va escriure i presentar continguts per a l’emissora de ràdio WDR 5. Els seus espectacles han rebut diversos reconeixements, com el Prix Pantheon i el Premi Alemany de Cabaret. Cofundador del col·lectiu de podcasts d’esquerres Studio Rot, presenta el podcast Studio Kindler i ha treballat com a assessor per al partit polític alemany Die Linke. El 2023 va publicar el bestseller de Der Spiegel Scheiß auf Selflove, gib mir Klassenkampf, una crítica del capitalisme que reivindica el pensament polític davant l’individualisme psicològic. El 2026 publicarà la seva primera novel·la, Hier ist der Beginn und das Ende ist dort.

José Luis Guerín
Cineasta

Una de les figures més originals del cinema europeu, José Luis Guerín ha donat forma a una filmografia marcada per l’exploració de les fronteres entre la realitat i la ficció, la memòria i el present, l’espai urbà i l’experiència humana. Nascut a Barcelona el 1960, la seva obra s’ha presentat en festivals com Venècia, Canes, Berlín, Sant Sebastià, Locarno, Rotterdam o Tòquio. També li han dedicat retrospectives festivals i centres culturals com el Centre Georges Pompidou o el Harvard Film Archive. Amb una mirada atenta als territoris de pas, als gestos quotidians i a les històries que sovint resten fora del focus, ha signat pel·lícules com Tren de sombras (1997), En construcción (2001), En la ciudad de Sylvia (2007), La academia de las musas (2015) i Historias del buen valle (2025). Ha rebut el Premio Nacional de Cinematografía.

Lilian Thuram
Pensador antiracista i autor de El pensamiento blanco

Després d’una destacada trajectòria com a futbolista, Lilian Thuram s’ha consolidat com una de les veus públiques antiracistes més rellevants d’Europa. A través de la Fundació Lilian Thuram i d’obres com El pensamiento blanco (La Pensée blanche, 2020), ha desenvolupat un treball centrat en l’educació, la memòria colonial i les desigualtats racials. La seva reflexió analitza com el color de la pell opera com a norma cultural i política, estructurant formes de privilegi, jerarquia i exclusió. Des d’aquesta mirada, connecta racisme, colonialisme, representació i poder, i proposa una lectura crítica dels relats que han configurat històricament la identitat europea i occidental. Ha participat en nombrosos fòrums i debats internacionals sobre discriminació, història colonial i drets humans.

Comissariat

Escola de Pensament

La filòsofa, assagista i professora Marina Garcés i l’escriptor, periodista i activista cultural Albert Lladó dinamitzen l’Escola de Pensament, un espai de diàleg, crítica i debat creat el 2019 al Teatre Lliure i actualment organitzat per Biblioteques de Barcelona. El cicle fa servir les eines de la lectura i la filosofia per posar sobre la taula els grans conflictes del present. Al llarg de les seves set temporades, hi han participat més de 50 convidats nacionals i internacionals, fent de la paraula un gest i una acció de pensament viu.

La Sullivan

Mireia Calafell i Berta Subirats, codirectores de la productora cultural La Sullivan, representen la trajectòria d’una cooperativa cultural que desenvolupa projectes en els àmbits del pensament, l’art, el comissariat, l’educació, la comunicació i la mediació. La Sullivan combina la creació de festivals, cicles i programes culturals amb el treball compartit amb institucions com el CCCB, CaixaForum, L’Auditori, la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures, Arts Santa Mònica o l’Ajuntament de Barcelona. Entre els seus projectes recents destaquen el Festival de Pensament Jove BIVAC, el Festival en Altres Paraules i el comissariat del cicle Argumenta.

CCCB

Elisabet Goula és la cap del Centre de Documentació i Debats del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Institució cultural de referència, el CCCB és un centre multidisciplinari dedicat a explorar els grans temes de la societat contemporània a través de diferents llenguatges i formats. La seva programació combina exposicions temàtiques, cicles de conferències, trobades literàries, projeccions audiovisuals i festivals, amb la voluntat d’obrir espais de reflexió crítica i diàleg públic. A través d’aquesta diversitat de propostes, el CCCB articula una connexió viva entre pensament, cultura i actualitat, i activa converses sobre els conflictes, preguntes i transformacions que travessen el present.  

ISGlobal

Rafael Vilasanjuan, director de Translació i Impacte ISGlobal, representa una de les línies centrals de treball de l’entitat: connectar el coneixement científic amb les polítiques públiques, el debat social i la presa de decisions. ISGlobal és un centre de recerca i translació del coneixement creat el 2010, amb arrels en més de tres dècades de treball en salut, epidemiologia ambiental i cooperació internacional. La seva activitat connecta recerca, formació, polítiques públiques i diàleg social per abordar desafiaments que travessen la salut, el medi ambient, les desigualtats i les condicions de vida. Des d’una perspectiva interdisciplinària, entén la salut com un camp inseparable de la justícia, la responsabilitat pública i la producció de coneixement útil per a la societat.