Naomi Ishiguro, Django Wexler, Agustín Fernández Mallo, Jaume Oliver Ripoll, Alicia Kopf i Carlos di Urarte són alguns dels noms destacats de l’edició, que un any més tindrà com escenari el recinte de la Fabra i Coats
Karen Madrid Ribas i Susana Vallejo formaran el comissariat de la 6a edició del festival, que tindrà lloc del 4 al 8 de novembre
El cartell d’enguany, obra d’Adrià F. Marquès, proposa una aproximació al gènere fantàstic entès com a espai simbòlic i contemporani
El proper novembre, del 4 al 8, al recinte de la Fabra i Coats de Barcelona, tindrà lloc la 6a edició del 42, el Festival Literari de Gèneres Fantàstics. Enguany l’equip de comissariat del festival estarà format periodista cultural especialitzada en gèneres fantàstics, Karen Madrid Ribas, i l’escriptora i fundadora de Phantastica, Susana Vallejo. Com a eixos centrals, l’edició d’enguany girarà entorn a temes diversos relacionats amb l’actualitat, com són la por i el futur incert, a més d’incloure altres temes insígnia del festival. El 42 tornarà a acollir més d’un centenar d’autors i autores de novel·la, assaig i còmic d’arreu amb una setantena d’actes, en formats diferents, que giraran al voltant de diversos eixos temàtics. Entre els noms destacats que hi participaran hi ha els de Naomi Ishiguro, Django Wexler, Agustín Fernández Mallo, Jaume Oliver Ripoll, Alicia Kopf i Carlos di Urarte.
Enguany un dels eixos principals seran les pors més atàviques. El festival explorarà les formes diverses de la por dedicant dues convencions a Lovecraft i a les obres de fantasmes, i retent homenatge a un dels pares del terror i el fantàstic contemporanis, Richard Matheson, en el centenari del seu naixement. En paral·lel, hi haurà espai per a les obres fantàstiques que donen resposta a les pors actuals plantejant alternatives polítiques a través de les seves històries i com aquestes s’avancen a la gestió de futurs possibles i impossibles: distopies, apocalipsis, crisis climàtiques, la gestió dels recursos o revolucions, com apareixen a les obres de l’autora Naomi Ishiguro. També hi haurà espai per a la creació de mons que obren possibilitats infinites a la imaginació. En aquest cas, la creació de mons és un dels puntals dels gèneres fantàstics i també del festival, amb universos imaginaris i worldbuilding propis que poden servir de mirall de la realitat vista des d’una altra perspectiva, com reflecteixen les obres de Jaume Oliver Ripoll, amb ucronies complexes, o Carlos di Urarte, especialista en fantasia obscura i grimdark.
Els gèneres fantàstics han estat el refugi davant aquest sentiment ancestral de la por i ho han fet amb històries que inclouen un pla d’acció davant allò que està per arribar o apostant per una mirada artística que embelleix la lletjor del moment que toca viure als autors. En aquest cas, l’art en els gèneres fantàstics i també els elements fantàstics en l’art seran un altre dels temes principals de la present edició. L’art s’ha convertit en el pilar d’obres no mimètiques, com pot ser el còmic o les obres d’Alicia Kopf, artista visual i escriptora, o Agustín Fernández Mallo, abanderat del terme poesia postpoètica. Alhora, hi ha molts elements no mimètics en obres pictòriques i arquitectòniques a la història de l’art. En aquest sentit, aquest eix retrà homenatge a les obres de Gaudí, en el centenari de la seva mort, i que tindrà presència a les rutes guiades.
Finalment, davant una por nova que està arrelant amb força, les reflexions sobre la intel·ligència artificial seran un altre dels eixos temàtics d’aquesta 6a edició del Festival 42. La IA com a element cada vegada més present en obres fantàstiques arran de l’auge de l’eina en els últims anys i com les obres fantàstiques n’estan plantejant els efectes de cara al futur seran la temàtica de diverses activitats i xerrades. Aquest eix comptarà amb la presència d’autors com Django Wexler, escriptor i especialista en intel·ligència artificial, Agustín Fernández Mallo, que uneix la IA amb els àngels caiguts en la seva darrera novel·la, o Alícia Kopf, que tracta la relació de la IA aplicada a la gestió dels records a la seva novel·la Memòria d’Eco.
Com és habitual, la resta de temes insígnia del festival també hi seran presents: els premis 42, els nous tractaments dels gèneres fantàstics, la vocació integradora i l’anhel divulgatiu del gènere, les activitats del +42 o el desig de connectar amb els aficionats, lectors i lectores inquiets, curiosos i de ment oberta. Tot plegat es farà a través de xerrades, ponències, tallers, signatures, exposicions i rutes, protagonitzats per noms consolidats del panorama literari fantàstic, nacionals i internacionals, que compartiran escenari amb noves promeses.
El cartell
La imatge del Festival 42 d’enguany, creada per Adrià F. Marquès, proposa una aproximació al gènere fantàstic entès com a espai simbòlic i contemporani. La composició s’articula al voltant d’una figura central que funciona com a musa del fantàstic: una presència icònica que encarna la creativitat, la imaginació i la capacitat de crear mons. Situada damunt d’un llibre obert, origen i motor del festival, la figura desplega una teranyina narrativa que s’expandeix cap a l’espai i estructura tota la composició.
Aquesta teranyina actua com a metàfora visual de la creació de mons i de la interconnexió dels gèneres fantàstics: en els seus fils o nusos s’hi despleguen diferents imaginaris (criatures, figures i referències que evoquen la fantasia, la ciència-ficció o el terror), i generenant un ecosistema ric, divers i interconnectat.
L’estètica de la peça beu de llenguatges com el modernisme i l’art déco, reinterpretats des d’una mirada contemporània. La tipografia, desenvolupada específicament per a aquesta peça pel tipògraf Ivan Castro, s’inspira també en la tradició modernista i en la secessió vienesa per aportar una dimensió gràfica singular que dialoga amb la il·lustració. El resultat és una imatge amb una forta personalitat que convida el públic a deixar-se atrapar pels múltiples universos del fantàstic.
Biografies de l’equip de comissariat
Susana Vallejo (Madrid, 1968) és llicenciada en Comunicació, escriptora i fundadora de l’escola de gènere en línia Phantastica. Guanyadora del premi Edebé, ha escrit més de quinze novel·les, entre les quals destaquen Por siempre, Nueve días en el jardín de Kiev, El espíritu del último verano, Calle Berlín, 109 i la tetralogia fantàstica Porta Coeli. Col·labora en l’organització del Festival 42 des dels seus inicis i forma part del fandom espanyol des dels anys vuitanta.
Karen Madrid Ribas (Tordera, 1985) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona i en l’última dècada s’ha especialitzat en periodisme cultural de gèneres fantàstics. Actualment dirigeix i presenta el pòdcast idíl·liQ, hereu del programa de ràdio especialitzat en fantàstic Quimèric (2016-2024). També coordina els continguts de literatura fantàstica i jocs del Còmic Barcelona i és vocal de la Junta de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF). Ha estat vinculada al Festival 42 des de la primera edició i n’ha sigut jurat i hi ha moderat diverses taules.
Biografies dels i les participants anunciats
Naomi Ishiguro (Londres, 1992) va debutar com a escriptora amb el llibre de relats Escape Routes, el 2020, i un any després publicava la novel·la Common Ground. Filla del prestigiós escriptor Kazuo Ishiguro, té un màster en Escriptura Creativa per la Universitat d’East Anglia i ha treballat com a professora de llengua i literatura en un institut i com a professora autònoma d’escriptura creativa. Los huérfanos de Rainshadow, una combinació de fantasia i ciència-ficció revolucionària, és la seva primera obra traduïda a l’espanyol.
Django Wexler (San Francisco, 1981) es va graduar a la Universitat Carnegie Mellon de Pittsburgh en Escriptura Creativa i Informàtica, i va treballar a la universitat en el camp de la recerca sobre intel·ligència artificial. Més endavant, va treballar per a Microsoft a Seattle, on resideix actualment amb dos gats i una muntanya trontollosa de llibres. Després de publicar sèries com The Shadow Campaigns, Burningblade & Silvereye i Wells of Sorcery, ha saltat a la fama amb la bilogia d’El Señor Oscuro (Dark Lord Davi), formada per Cómo convertirse en el Señor Oscuro y morir en el intento i Todo el mundo quiere gobernar el mundo menos yo.
Agustín Fernández Mallo (La Corunya, 1967) és llicenciat en Ciències Físiques i escriptor de novel·la, poesia i assaig. Entre les seves obres més conegudes hi ha la trilogia Proyecto Nocilla, guardonada amb diversos premis i traduïda a múltiples idiomes. També va rebre el Premi Biblioteca Breu el 2018 per Trilogía de la guerra. Abanderat del terme poesia postpoètica, ha publicat poemaris com Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del Tractatus, Creta lateral travelling i Carne de píxel. La seva darrera novel·la és El ángel de la Inteligencia Artificial, on planteja la unió de la IA amb els àngels caiguts.
Jaume Oliver Ripoll (Palma, 1975) és periodista de professió, historiador de formació i músic autodidacte. Des dels serveis informatius de TVE ha dirigit reportatges per a Informe semanal i és autor d’una sèrie de reportatges d’emissió estatal sobre cooperació internacional a Etiòpia, Burkina Faso, Colòmbia, Nicaragua, el Marroc i el Sàhara. Oliver va publicar la seva primera novel·la, Crònica desordenada de Ciutat Antiga, el 2019. El 2025 va guanyar el premi Ciutat de Palma amb Un dia assaltarem la ciutat amb cavalls de ferro, una ucronia complexa amb viatges en el temps.
Alicia Kopf (Girona, 1982) és artista visual, escriptora i investigadora. Va publicar el seu primer llibre de relats, Maneres de (no) entrar a casa, l’any 2011 gràcies a una beca Girona Kreas. La seva primera novel·la, Germà de gel, va guanyar el premi Documenta i va ser traduïda a deu idiomes; a més, va rebre diversos premis a obra publicada, com el Llibreter i, en la versió espanyola, els premis “El Ojo Crítico” de Radio Nacional de España, el Cálamo “Otra Mirada” i l’Oskar del Gremi de Llibreries de Roma. Memòria d’Eco és la seva segona novel·la i culmina el cicle artístic i d’investigació Speculative Intimacy (2019-2025) sobre mediació tecnològica i representació del jo.
Carlos di Urarte (Santander, 1980) és escriptor, assessor editorial i una de les veus més reconegudes de la divulgació de literatura fantàstica a Espanya. Durant més d’una dècada ha treballat com a lector professional i consultor per a editorials especialitzades, a més de col·laborar com a assessor narratiu per a autors i empreses de jocs de taula. Ha publicat relats en diverses antologies i el 2025 va debutar com a novel·lista amb Salitre y cenizas, primer lliurament de La corona del oráculo, amb més de 5.000 còpies venudes i nominada a millor novel·la original en castellà als premis Kelvin. El 2026 ha continuat la saga amb Hábito y mortaja i s’ha consolidat com una de les noves veus espanyoles de la fantasia grimdark.