L’exposició per a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara 2025 es podrà visitar al Museu d’Història de Barcelona. Plaça del Rei, del 3 de juny al 13 de setembre de 2026.

Una mirada necessària i inèdita que posa de relleu el protagonisme de l’art, la literatura i l’activisme en la construcció de la Barcelona contemporània 

La mostra reivindica més de vuitanta dones creadores –moltes d’elles escriptores- i les seves obres com a figures clau dels darrers 150 anys de la història de Barcelona 

El Museu d’Història de Barcelona inaugura l’exposició Vindran les dones. 150 anys de lluites als carrers de Barcelona. La mostra, comissariada per Mita Casacuberta, Ingrid Guardiola i Anna Maria Iglesia, fa un recorregut feminista per la història recent de Barcelona a través de la mirada d’aquelles escriptores, artistes i activistes que hi han viscut. Posa l’accent en què passa quan les dones surten als carrers -a l’espai públic i als espais socials- a reivindicar els seus drets i els de tothom, o quan recullen aquest testimoni des de la literatura i les obres artístiques.

Des de les anarquistes i obreristes de finals del segle XIX, passant pels feminismes de principis de segle XX i les segones onades dels anys setanta, fins als moviments contemporanis, el recorregut mostra com les dones han impulsat transformacions socioculturals decisives al llarg d’un segle i mig i com la literatura i la cultura han estat eines centrals d’emancipació, resistència i transformació política en aquest període.

El relat s’articula a partir de quatre moments històrics, amb atenció als episodis clau i les protagonistes literàries de cada etapa: Segle XIX: construint la ciutat moderna, República, guerra i exili, Postguerra i transició i El nostre segle. Un segle i mig d’una Barcelona, a voltes idealitzada i a voltes inclement, intensament viscuda i representada per escriptores i artistes que ens conviden a dialogar amb el nostre passat i reconèixer-hi reivindicacions impulsades per dones i encara vigents avui en dia, com l’habitatge, la precarietat i les subsistències, el dret sobre el propi cos o les lluites polítiques.

L’exposició dona veu a més de vuitanta dones -moltes d’elles escriptores- de diferents èpoques que han contribuït amb la seva obra i les seves veus a la redefinició de la ciutat i de la societat, ocupant els carrers i l’espai públic, o usant la creació per mostrar tots aquests moments, sense els quals la ciutat per la seva memòria i, per tant, la seva identitat. Des de Teresa Claramunt i Ángeles López de Ayala, passant per Rosa Maria Arquimbau o Gretel Amman, fins a arribar a Maria Sevilla o Stéfanie Kremser, al costat d’estudioses com Isabel Segura, Mary Nash, Neus Real, Conxa Llinàs, Nora Catelli, Meri Torres o Dolors Marín, entre moltes d’altres. També reuneix pinzellades fotogràfiques de Margaret Michaelis Sachs, Milagros Caturla, Pilar Aymerich o Blanca Viñas, obres artístiques de Marga Ximenez, Eulàlia Grau, Mari Chordà, Isabel Banal o Mireia Sallarès i peces cinematogràfiques d’Ester Xargay, Georgina Cisquella, Helena Lumbreras o Carolina Astudillo, entre d’altres.

Documents, fotografies, revistes, obres i testimonis connecten creació i reivindicació en un relat plural i viu que recupera la memòria de figures i trajectòries clau de la història de Barcelona sovint oblidades o invisibilitzades pel relat dominant, de biaix masculí i patriarcal.

Dones conegudes i desconegudes, dones que lideraven la integració de la dona en l’esfera pública i la cultura; dones que vetllaven per ampliar els drets -també sobre els seus cossos-; dones que no volien enviar els seus fills a la guerra i que volien poder-los donar de menjar; dones que escrivien històries de dones i d’altres que testimoniaven les transformacions d’una ciutat en tensió i, per això mateix, sempre canviant, sempre monstruosa. Dones que reivindicaven l’organització col·lectiva, l’escola laica, la participació de la dona en la política, el català a l’escola i en la vida en comú; dones que contribuïen a xarxes de solidaritat en temps de crisi -la de l’autonomia femenina, la de l’habitatge, la de les subsistències, però també la de la guerra-.

L’exposició va ser produïda originalment per la participació de Barcelona com a ciutat convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara. Es va exhibir l’any 2025 al Museo Cabañas, Mèxic, i ara s’ha adaptat i ampliat per tal que la pugui gaudir la ciutadania barcelonina. Es podrà visitar des del 3 de juny fins el 13 de setembre al Museu d’Història de Barcelona, a la Plaça del Rei.

Coincidint amb l’exposició, els vespres d’estiu el Museu ofereix una àmplia programació d’activitats pels carrers de la ciutat, amb itineraris que expliquen i reivindiquen el rol de les dones al llarg de la història: les dones “amb empenta” a la Barcelona medieval, les “veus silenciades” del 1700 , les dones que van participar en “les revoltes a l’ombra de la industrialització” del segle XVIII. També dones contemporànies: “vedettes i milicianes”, “la dona moderna” de la Segona República, “dones i rereguarda” durant la Guerra Civil i “les pioneres de l’esport a Barcelona”.

També s’han programat diversos itineraris literaris, per jardins i carrers de la ciutat, d’escriptores com Caterina Albert, Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, Aurora Bertrana o Montserrat Roig, uns recorreguts per vida i obra d’aquestes dones que van escriure i viure la ciutat de Barcelona.