L’exposició Atentament, comissariada per Caniche Editorial, recorre més de vint anys de trajectòria de l’artista veneçolana Patricia Esquivias. La mostra reuneix una sèrie d’obres que no s’havien exhibit conjuntament fins ara, articulades a partir de cartes que la mateixa artista escriu com a part de la seva pràctica artística
El títol de la mostra fa referència a un adeu cortès epistolari, però també és una declaració de la manera de treballar de l’artista, on el coneixement no és el resultat d’un acte individual, sinó que es genera a partir d’una xarxa de relacions afectives, parcials i sovint inconcluses
L’exposició ens explica històries relacionades amb elements del nostre entorn arquitectònic aparentment sense importància, anècdotes que es barregen amb veritats oficials o acadèmiques, de manera que en el relat convergeixen aquests dos mons generalment allunyats
Dissabte 16 de maig, a les 12.00 h, s’inaugura l’exposició Atentament de Patricia Esquivias (Caracas, Veneçuela, 1979), a La Fabra Centre d’Art Contemporani. La mostra, comissariada per Caniche Editorial, repassa més de vint anys de trajectòria de l’artista veneçolana i mostra una sèrie de treballs vinculats a cartes que ella mateixa escriu com a eina d’observació. Atentament és a la vegada un adeu cortès epistolari, però també una declaració de la manera de treballar de l’artista, on el coneixement no es produeix en solitari, sinó a partir d’una xarxa de relacions afectives, parcials i sovint inconcluses.
Patricia Esquivias ens explica històries aparentment sense importància relacionades amb el nostre entorn arquitectònic, anècdotes que es barregen amb veritats oficials o acadèmiques, de manera que en el seu relat convergeixen aquests dos mons generalment allunyats. L’artista observa minuciosament elements de construcció i processos artesanals, que sovint es troben en procés de desaparició o invisibilització, i els disposa i els exposa en un primer pla. Rajoles, pilons del mobiliari urbà, relleus d’escaiola de façana, un mural i tapissos, entre d’altres, són protagonistes de l’exposició física i del relat epistolari.
Les cartes que Esquivias adreça a personatges vinculats a les seves obres, són elements estructurals de la mostra, ja que cada peça està vinculada al menys amb una d’elles. A partir de les cartes, que es poden llegir a l’exposició, veiem la feina d’investigació i aproximació a la història dels materials, i com es desvetllen els coneixements i els processos col·lectius. Sovint inclouen preguntes obertes que no pretenen ser contestades. Escriure cartes és per a l’artista un mètode per pensar, ordenar els dubtes, resoldre’ls o mantenir-los, i sobretot per relacionar-se en correspondència amb l’entorn.
Caniche Editorial forma part de la gènesi d’aquest projecte més enllà del comissariat, ja que ha editat un llibre amb el mateix nom, coincidint amb la mostra, que inclou la recopilació completa de les cartes i on el projecte es desenvolupa des de la pràctica i el format de la lectura i el paper.
L’exposició inclou peces realitzades al llarg de la seva trajectòria, algunes mostrades per primera vegada, d’altres que no havien estat exposades conjuntament fins ara. A la planta baixa hi trobem sis treballs amb la seva correspondència, com per exemple l’obra Bosque Kebab House que presenta un wallpaper amb setze models de dissenys de rajoles amb motius vegetals, elaborats a semblança de la façana d’un kebab i on podem llegir la carta «Benvolgut propietari del Kebab House»; també l’obra El tallo en sesgo, amb set models de pilons escollits del mobiliari urbà, procedents del Taller de Cantería de Madrid, i on podem llegir la carta «Hola Roque»; i dos vídeos, Cardón cardinal, que explica el desplaçament d’un cactus gegant des del desert de Baixa Califòrnia fins al jardí del pavelló de Mèxic per a l’Exposició Universal del 1992 a Sevilla i Walking Still, on l’artista passeja per les voreres dels carrers de determinats pobles de Colòmbia fent servir Google Street View, tots dos amb les cartes corresponents.
A la planta primera hi trobem deu obres amb les corresponents cartes, entre les quals Cuadro del mar, un tapís on l’artista reprodueix un mural de pedra d’un dels portals dels edificis del Paseo de la Castellana, vinculat a tres cartes, «Benvolguda Sarah», «Benvolguda Aukje» i «Donació d’un mural». També hi trobem la instal·lació de ciment sobre mur Beni Boufrah finales del siglo xx, principios del siglo xxi, amb dissenys ornamentals de les façanes de les cases modernes del nord del Marroc, on es pot llegir la carta «A qui correspongui»; i els vídeos 111-119 Generalísimo/Castellana, Al puro ver se ve i Brave Wounded Blows. Aquest darrer mostra una visita guiada pel carrer Casarrubuelos, en plena transformació, i en el qual els Barrera, artistes de la forja, van construir els seus habitatges i naus de treball als anys cinquanta, obra vinculada a la carta «Benvolguts veïns de Casarrubuelos/Esquivel».
Aquest exposició, inclosa en el programa de Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura, es pot visitar fins el 27 de setembre de 2026.
Sobre l’artista
Bona part de la producció artística de Patricia Esquivias (Caracas, Veneçuela, 1979) està marcada pel propòsit d’explicar(-se) la història i el present des d’allò popular, maridant amb ironia i lleugeresa esdeveniments que formen part de la veritat oficial i acadèmica. Un anecdotari de baixa intensitat, subjectiu i arbitrari que la porta a deambular contínuament de l’humor al desfici, i a la inversa. La seva pràctica respon a una epistemologia heterodoxa, en la qual el relat no es verifica per acumulació de dades, sinó per fricció entre registres i arxius de procedència molt diversa.
L’observació atenta dels materials i dels gestos de fabricació connecta amb una noció marxista de la producció, entesa no com a mera generació d’objectes, sinó com un procés social i material en el qual s’articulen el treball, la tècnica i l’experiència sensible. Una exploració vehement, però responsable, dels contorns ideològics d’allò decoratiu.
Formada com a artista a Londres i a San Francisco, ha exposat, entre altres llocs, al Museo Reina Sofía de Madrid, el Ca2M de Móstoles, al Hammer Museum de Los Angeles, a la Kunsthalle Winterthur de Winterthur, al White Columns de Nova York, a la Tate Modern de Londres, al Marco de Vigo, a la Kunsthalle Basel de Basilea, al New Museum de Nova York, a l’Stedelijk Museum d’Amsterdam i a la 5a Biennal de Berlín.
Comissariat
Caniche és una plataforma que, des del seu naixement el 2015, ha enfocat la seva pràctica en l’àmbit de les arts plàstiques i l’arquitectura, a través d’una àmplia producció editorial i, també, des del terreny curatorial. El seu propòsit se centra a oferir un espai per a la creació i el pensament crític, que generi contextos —materials i discursius— on poder desplegar investigacions i desitjos. Entenen l’exposició i el llibre com a formes d’arquitectura: l’una, situada i oberta; l’altra, portàtil i juganera. Totes dues, capaces d’acollir i d’activar processos. El 2024 van inaugurar, amb una exposició de Julia Spínola, el seu nou espai, Iturribide Etxea, a Biscaia.
Han desenvolupat projectes amb, entre d’altres, David Bestué, Alejandro Cesarco, June Crespo, Clémentine Deliss, Yayo Herrero, Gema Intxausti, Gordon Matta-Clark, Itziar Okariz, Henrik Olesen, Marina Otero, Sergio Prego i Valcárcel Medina. Han col·laborat amb institucions com Artium , Ca2M , Fundación Juan March o Graham Foundation . Així mateix, van participar, juntament amb l’artista Ignasi Aballí, en la realització del llibre d’artista que va acompanyar la seva proposta per a la 59a Biennal de Venècia. Caniche la formen Isabel Lerma, Carlos Copertone i Patxi Eguiluz.
Més informació i imatges: Clara Renau – Tel. 646 098 591 – comunicacio.lafabracac@bcn.cat