Caca banal i Demà serà un altre dia són les dues primeres mostres del cicle Barcelona Producció 2025, i es podran visitar entre el 28 de gener i el 20 d’abril
Xavier Acarín Wieland, María Alcaide, Júlia Barbany, Ona Bros, Orne Cabrita, Luca Carrubba i Eurídice Cabañes (Arsgames), Édouard Decam i Théophile Seyrig, Grup d’Estudi, Pol Merchan, Alex Palacín, Alba Rihe, Milena Rossignoli, Rubén Sánchez Salas, Dania Shihab i Heidi Valda són la resta d’artistes que passaran aquest any pel centre d’art La Capella
L’exposició de Daniel Moreno Roldán, a l’espai Capella, se submergeix en el contingut banal de les xarxes socials per transformar-lo en una eina d’organització i activisme social
Pol Clusella explora a l’espai Rampa els rumors d’activació futura de la zona volcànica de La Garrotxa per imaginar un urbanisme sostenible a través de la lava
Dimarts 28 de gener, a les 19.00 h, s’inauguraran les dues primeres exposicions de la temporada 2025 a La Capella: Caca banal, de Daniel Moreno Roldán, i Demà serà un altre dia, de Pol Clusella Arimany. La resta de la temporada comptarà amb els projectes expositius individuals de María Alcaide, La romeria dels cornuts; Pol Merchan, La pantalla mutant; Milena Rossignoli, Repetir Corbar Coincidir, i Heidi Valda, Insània. Pel que fa a les exposicions de comissariat, el 23 d’octubre s’inauguraran Nostàlgia de futur: travessant el col·lapse, de Luca Carrubba i Eurídice Cabañes (Arsgames), i Caixa sorpresa Grup d’Estudi, de Grup d’Estudi.
Entre el 7 i el 9 d’octubre tindran lloc les performances de Júlia Barbany, La gran caiguda; Alba Rihe, Turboidentitat, i Dania Shihab, objecte — territori. Els projectes de publicació d’enguany seran a càrrec d’Orne Cabrita, Trampa de luces, i Alex Palacín, A de aphantasia. Duran a terme les investigacions Ona Bros, Cryo, i d’Édouard Decam i Théophile Seyrig, Dins la roca. Per últim, els projectes deslocalitzats d’aquest 2025 seran Els Tres Pallars, de Xavier Acarín Wieland, i loop4ever, de Rubén Sánchez Salas.
L’exposició Caca banal, de Daniel Moreno Roldán és un projecte que vol fer recerca al voltant de com cert contingut banal a les xarxes socials és utilitzat com a eina d’organització i activisme social. Des d’aquí, es vol reflexionar sobre si una actitud cínica a Internet pot servir com a “hackeig” per travessar les lògiques del capitalisme de plataformes i, en cas de ser possible, es volen fer evidents algunes de les contradiccions i problemàtiques que en sorgeixen. Finalment, aquest projecte, que compta amb la col·laboració de @atractive_smithers, vol ser una aproximació al llenguatge del shitposting (molt utilitzat pels moviments d’ultradreta), per posar-lo en contrast amb els codis de l’art contemporani i per reivindicar-lo des de l’activisme social i el cooperativisme.
Daniel Moreno Roldán (Barcelona, 1990) és artista i músic. Recentment, ha mostrat la seva feina en espais com el Museu del Disseny (Barcelona), Art3 (Valence, França), Getxophoto (Getxo), Art-O-Rama (Marsella, França), Fluc (Viena, Àustria) i La Casa Encendida (Madrid), entre d’altres. A més, difon la seva obra ajudant-se dels codis de llenguatge de l’humor a Internet, a través de diverses plataformes de xarxes socials. És membre i cofundador del Club de Videojocs, un grup de persones interessades pels videojocs com a alguna cosa més que formes d’entreteniment. També treballa com a productor musical i dissenyador de so, tant per a projectes musicals i escènics com per a produccions audiovisuals.
Demà serà un altre dia, de Pol Clusella Arimany dona peu a una instal·lació de caràcter immersiu on l’artista ofereix una resposta paròdica i radical a qüestions especulatives al voltant de la catàstrofe natural. En concret, la mostra explora els rumors d’activació futura de la zona volcànica de La Garrotxa per imaginar un urbanisme sostenible a través de la lava. En aquest sentit, i de manera voluntària, l’exposició ofereix una sensació de provisionalitat, on tot succeeix de manera inesperada, imprevista. Així, un treball de vídeo d’aparença inacabada, unes escultures a mig fer, i un espai poc polit ens interpel·len des de la sorpresa.
Pol Clusella Arimany és arquitecte de formació i músic de vocació, la seva pràctica és eclèctica i manté una estreta relació amb el món de l’art, entès com un joc. La paròdia i l’absurd marquen sovint el to de la seva obra, ja sigui en muntatges teatrals (Ròmul i Rem el musical, de Berta Prieto i Belén Barenys; Diversión obligatoria, de Júlia Barbany); instal·lacions interactives (Patates, presentada i realitzada al Convent Sant Agustí juntament amb l’artista Irieix) o el seu projecte musical, Petit Ibèric.