Destructures de poder és l’única exposició antològica realitzada a l’Estat espanyol sobre l’obra de Regina Silveira, una de les artistes fonamentals en el context llatinoamericà des dels anys setanta
Mar Arza presenta set projectes inèdits i a la vegada revisa vint-i-set anys de trajectòria en la que seria la seva primera mostra de caràcter retrospectiu
L’exposició Poesia, tipografia i comunicació de masses està dedicada al pintor, crític d’art, poeta visual i periodista Josep Iglésias del Marquet, una peça clau per entendre la penetració de la poesia concreta i el mail art a Catalunya
Les tres exposicions s’inauguren el 15 de novembre del 2024, a les set de la tarda, i podran visitar-se fins al 30 de març del 2025
REGINA SILVEIRA. DESTRUCTURES DE PODER
Artista multimèdia i figura clau de l’art conceptual llatinoamericà i internacional, Regina Silveira (Porto Alegre, 1939) és una de les pioneres en l’experimentació amb les noves tecnologies de reproducció tècnica i circulació d’imatges al Brasil. Al llarg de més de sis dècades, la seva obra s’ha centrat a analitzar, criticar i desmantellar els sistemes convencionals de representació. Des dels anys setanta, Silveira ha qüestionat i expandit les possibilitats de la percepció visual i de la perspectiva a través d’aberracions, anamorfosis, simulacres i paradoxes. Plens d’ironia i desviaments conceptuals, els seus projectes gràfics, audiovisuals i performatius comenten el passat, qüestionen l’statu quo i projecten altres realitats i futurs possibles.
Aquesta exposició, comissariada per Isabella Lenzi, comprèn gran part de la recerca, l’experimentació i la producció artística de Silveira. La mostra inclou un important corpus d’obres fetes durant la dictadura civicomilitar brasilera (1964-1985), en un context de censura, violència i repressió. Es tracta d’una part de la seva producció poc coneguda, que dialoga amb els temps presents. Durant un llarg període, la creació i circulació de la seva obra es va produir per contextos i sistemes alternatius i marginals, aliens al mercat. En la seva trajectòria, han estat crucials les xarxes d’intercanvi artístic i l’art postal, de la mateixa manera que la docència i la recerca acadèmica.
Per mitjà de jocs òptics, la deformació d’ombres i la intervenció sobre imatges procedents, majoritàriament, dels mitjans de comunicació de masses i la història de l’art, Silveira crida l’atenció sobre les estructures jeràrquiques i els símbols de poder, incloent-hi el sistema artístic, les institucions i els monuments. Al mateix temps, l’artista convida a desarticular-los. Ja en la dècada de 1970, es va anticipar als debats sobre qüestions socials i ambientals proposant una reflexió crítica sobre la imatgeria colonial exotitzada i associada comunament al Brasil. En la dècada de 1990, va ampliar aquest qüestionament polític i social a tot Amèrica Llatina.
Inicialment bidimensional, de manera gradual la seva producció va començar a respondre al cub blanc, a arquitectures específiques i a espais públics en forma de gràfiques expandides que estimulen la participació i alteren la percepció i l’experiència dels llocs. A més de les seves obres i sèries més emblemàtiques, aquesta exposició inclou esbossos i maquetes d’algunes de les seves intervencions arquitectòniques i urbanes a gran escala, i és que un altre aspecte central en la trajectòria de Silveira és la cerca per dialogar amb l’espai comú i democratitzar l’experiència artística. La mostra desborda les sales i apel·la el públic de la Rambla amb una peça de realitat augmentada que s’ubica al pati del Palau de la Virreina.
MAR ARZA. SOTAVEU
Sotaveu és la primera exposició antològica sobre l’obra de Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976), comissariada per Valentín Roma i coproduïda amb el Centro Cultural Palacio de los Condes de Gabia de la Diputación de Granada. S’hi presenten set peces inèdites, concebudes per a aquesta mostra, al costat d’una sèrie de treballs que es van realitzar entre el 1997 i l’actualitat.
La trajectòria de Mar Arza evoluciona des de l’interior d’una poètica subtil, minuciosa i alhora rotunda, en la qual som convocats a «llegir intensament». El llenguatge, o millor, la rereguarda de les paraules, les maneres com aquestes contribueixen a la dissensió, adopta un paper crucial en les gramàtiques de l’artista, la qual no sols es va ocupar de les abstraccions que sostenen tot missatge, sinó especialment de les seves materialitats més estrictes, des del significat d’una tipografia fins als sistemes de construcció d’imatges o la corporeïtat d’un símbol.
Les idees emancipades de la pesada solemnitat doctrinària, es troba com a fonament en bona part dels treballs de Mar Arza, fins i tot en aquells que desemmascaren com les arts han representat i estigmatitzat el lloc social de les dones, i com hi han influït històricament. D’aquí procedeixen els seus rescats sobre les polítiques de la feminitat desenvolupades com a corrents subterranis, les seves relectures d’insubordinacions que van conspirar enfront de les seves hegemonies successives, que es van teixir en les fissures de la memòria, indetectables però fermes, a vegades fràgils i secretes, sempre avançant-se per assenyalar què està disposat a volar i què s’enfonsa.
Tota l’obra de Mar Arza se situa en una mena de parpelleig epistemològic que permet veure el rostre i les eines del que és urgent i del que mereix ser pensat novament, transmès d’una altra manera. I és que, quan les certeses escassegen, quan el nihilisme esdevé un ornament vacu i, sobretot, quan cal prendre la paraula, necessitem que els artistes facin de la perplexitat un manifest, que enllacin les urgències amb les metàfores.
JOSEP IGLÉSIAS DEL MARQUET. POESIA, TIPOGRAFIA I COMUNICACIÓ DE MASSES
Pintor, crític d’art, poeta visual i periodista, Josep Iglésias del Marquet (Artesa de Lleida, Segrià, 1932 – Barcelona, 1989) és una peça clau per entendre la penetració de la poesia concreta a Catalunya, així com un dels pioners del mail art durant la seva etapa com a professor universitari a Escòcia i el Canadà entre 1962 i 1966. Després del seu retorn a Barcelona va promoure i participar en diferents mostres col·lectives de poesia experimental i va fundar amb Guillem Viladot les edicions de Lo Pardal. Especialment actiu als anys setanta, va crear una gran quantitat de collages i poemes visuals que es fan eco de dos dels seus grans interessos: la tipografia i la comunicació de masses, dos temes essencials en la poètica polièdrica d’un autor tan fonamental com desconegut pel gran públic.
A mig camí entre l’art, el periodisme i la poesia, Iglésias del Marquet va ser un espectador curiós de les arts i dels nous sistemes de comunicació, a més d’un gran coneixedor de les arts gràfiques i la història del llibre. Devot declarat dels precursors xinesos en aquest camp, de Gutenberg i de tot el que la impremta ha generat al llarg dels segles, va ser un dels primers artistes catalans a integrar els rastres impresos de la societat de consum en les seves obres i fer-les circular per canals alternatius. Sense abandonar mai del tot la pintura, va trobar en la poesia experimental i el mail art un circuit internacional al marge del mercat que li va permetre experimentar i reflexionar sobre els canvis de la societat en la segona meitat del segle XX.
Aquesta exposició, comissariada per Eduard Escoffet, s’endinsa en els mètodes de treball d’Iglésias del Marquet, que reaprofitava materials tant propis com aliens sense establir cap diferència clara entre la seva faceta creativa, la d’editor i impressor i la de periodista i divulgador. De la mateixa manera, a les parets de la sala s’entrellacen diversos temes, tècniques i èpoques per reflectir una constel·lació molt particular de manera no lineal. La mostra presenta collages inèdits, procedents en la seva majoria de l’arxiu familiar, així com obra gràfica, treballs per a altres poetes i indicis del món que va traçar entre el text i la imatge.
MÉS INFORMACIÓ I IMATGES
Laia Carbonell Ferrer – 677441414 / 933161156 – laiacarbonellf@bcn.cat
https://eicub.net/share/service/publicSite?node=workspace://SpacesStore/9630921f-55a3-4773-be0e-5696f53182f4