L’exposició, comissariada per Carles Guerra, es podrà visitar fins al 26 de gener del 2025
Divendres 25 d’octubre, a les 19 h, s’inaugura l’exposició Hemendik Hurbil / Prop d’aquí,de Clemente Bernad (Pamplona / Iruñea, 1963) a La Virreina Centre de la Imatge. Comissariada per Carles Guerra, la mostra presenta un fris fotogràfic a propòsit del llarg cicle de violència que es va gestar al País Basc als anys seixanta. La representació del conflicte vist per Bernad s’emmarca entre una foto del 1987 feta a Pamplona/Iruñea i una altra datada exactament el 4 de maig del 2018 a Kanbo / Cambo-les-Bains, moment que evoca la Declaració d’Arnaga, que va certificar la dissolució final d’ETA. Entre l’una i l’altra, el temps discorre de manera anòmala. La suma dels fets no proporciona cap indici que ajudi a intuir la proximitat o la llunyania de la solució per a aquest conflicte que va llastar el País Basc durant dècades.
Durant els darrers trenta anys, Bernad ha fotografiat les grans crisis socials i polítiques del sud d’Europa. Malgrat que la seva obra subscriu les bases del fotoperiodisme, les seves imatges ben poques vegades circulen pels mitjans que es nodreixen d’aquest gènere. Es poden veure en publicacions autofinançades i en exposicions en què el registre documental que el caracteritza s’inscriu en les pràctiques de l’art contemporani. El llibre Hemendik Hurbil / Prop d’aquí és l’últim dels projectes a què ha donat forma, una de les representacions més exhaustives del conflicte basc, amb 470 fotografies, de les quals 68 es poden veure reproduïdes a l’exposició en positius gelatinoargèntics virats al seleni. La resta d’imatges de la publicació es projecten en tres audiovisuals diferents a les dues darreres sales.
La primera estança reprodueix dues seqüències de 10 fotografies cadascuna que combinen testimonis visuals obtinguts per Clemente Bernad amb la seva càmera i altres imatges que van ser rescatades entre la runa del diari Egin, tancat pel jutge Baltasar Garzón el 1998. L’ordre judicial acusava el diari de mantenir vincles amb ETA, tot i que més endavant, el 2009, els tribunals van resoldre que la seva activitat era lícita. Aleshores, però, la infraestructura del diari ja havia patit un deteriorament irreparable. La desfeta d’aquest mitjà de comunicació es reprèn a la darrera sala de la mostra amb el bloc d’imatges Hitz Egin!, un conjunt de fotografies que Bernad capta l’any 2015 quan accedeix a la redacció i la rotativa del diari Eguin disset anys després del seu tancament quan ja està desmentit el vincle de l’empresa amb ETA però el deteriorament és ja irreversible. L’esfondrament, el saqueig i l’abandonament de les dependències d’Egin evoquen una de les vies menys conegudes de la lluita antiterrorista.
Amb voluntat de desentendre’s de la intensa polarització que el conflicte ha imposat amb freqüència, els 49 marcs del fris de la segona sala contenen representades les morts de tots dos bàndols, les dels cossos policials i les de terroristes i activistes; manifestacions públiques de familiars per donar suport als presos i incidents en què les forces policials despleguen la repressió en espais públics com ara universitats, així com el dolor dels uns i dels altres, familiars de terroristes i de membres de les forces de seguretat. Hi destaquen les escenes de kale borroka, que Bernad no fotografiar al costat de la policia ―des d’on el fotògraf es troba protegit― sinó que va decidir «buscar un altre lloc des d’on mirar».
Hemendik Hurbil / Prop d’aquí se sustenta en un flux ―sense cap mena de dubte insuportable― que fon violències de signe oposat. Les imatges que brollen d’aquesta història descarten qualsevol posició de privilegi cognitiu sobre el que està passant. Bernad desmunta així la correspondència, sovint poc qüestionada, entre la narració fotoperiodística i l’evolució dels fets, un tret crític que el converteix en antifotoperiodista. I és que per bé que no renegui de les bases del fotoperiodisme, sí que ha renunciat ―amb molt d’esforç― a deixar caure les seves imatges a les xarxes dels mitjans de comunicació. Les mateixes xarxes que han contribuït a polaritzar i a propagar la violència.
Més informació i imatges:
Laia Carbonell Ferrer – 677441414 / 933161156 – lcarbonellf@bcn.cat