Sota el lema ‘L’endemà de tot’, la Biennal reafirma un any més l’interès ciutadà per la reflexió en directe i el contacte en viu amb les grans figures del pensament contemporani
La quarta edició de la Biennal de Pensament ha viscut sessions de gran intensitat, com la inaugural, a càrrec del dramaturg i director Wajdi Mouawad, i la protagonitzada pel filòsof Jacques Rancière
El Manifest poètic per al present a càrrec de David Uclés, Míriam Hatibi, Anna Andreu, Miqui Otero, Paula Ducay, Josep Pedrals, Joana Gomila i Laia Vallès tancarà aquesta tarda la programació de la quarta edició de la Biennal de Pensament. Amb aquesta acció, que pren el relleu al Manifest poètic per al futur fet pel poeta Enric Casasses durant l’edició fundacional d’aquesta gran festa de les idees, clouen sis dies dedicats a la reflexió compartida, a l’aire lliure i gratuïta, que han servit per confirmar un cop més el poder d’atracció de la paraula i la filosofia. I que han permès ratificar el gust ciutadà pel directe i pel contacte en viu amb algunes de les figures del pensament contemporani, que en alguns casos, com el del dramaturg i director Wajdi Mouawad, el filòsof Jacques Rancière o l’escriptora Zadie Smith, han aixecat una expectació pròpia de grans estrelles i líders de masses, seguits amb devoció per un públic intergeneracional, que ha estat un tret distintiu del perfil d’espectadors de tota la programació.
Tots els ponents d’aquesta edició han compartit amb el públic les seves idees sobre els grans temes de futur; “L’endemà de tot”, lema de la quarta edició de la Biennal, ha funcionat com un gran paraigües sota el qual s’han aixoplugat taules al voltant de temes com la democràcia, el feminisme, crisis com la climàtica o, la de l’habitatge, el transhumanisme i els canvis tecnològics, la memòria o el postcolonialisme. En coincidència amb la festa de la Hispanitat, ahir dissabte, 12 d’octubre, la programació va tenir un clar accent antirracista. Tot amanit amb un programa d’activitats escèniques (concerts, lectures dramatitzades, recitals poètics, monòlegs…), la complicitat de les nombroses entitats que han volgut sumar-se a aquesta marató del pensament amb el programa + Biennal, i amb una extraordinària acollida ciutadana. La Biennal de Pensament, organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona amb l’estreta col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona tanca l’edició 2024 amb el múscul reforçat i la mirada posada en la propera edició, després de sis dies intensos de programació amb 65 activitats (54 del programa oficial i 11 sota el paraigües de la + Biennal, amb la implicació de nombroses entitats de la ciutat).
“Una conclusió que es desprèn de la Biennal és que molta gent necessita tornar a sentir oralitat, necessita espais on la reflexió no vagi a través de màquines, que no tinguem una intermediació amb el coneixement a través de realitats virtuals o intel·ligències artificials”, valora el regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé. La programació d’aquesta edició ha estat confeccionada amb la col·laboració de professionals d’àmbits diversos, amb un comissariat integrat per Mar Rosàs, professora de bioètica a la facultat de Ciències de la Salut Blanquerna de la URL; Raül Garrigasait, escriptor i hel·lenista; el filòsof i gestor cultural Xavier Fina, i el CCCB; hi han participat també La Sullivan, responsable de la programació artística, i el Canòdrom en tant que seu de Barcelona Capital Europea de la Democràcia.
Durant els sis dies de programació, la Biennal ha acollit intervencions de personalitats com l’escriptora alemanya d’origen romanès Herta Müller, el filòsof francès Jacques Rancière, Oyèronké Oyewùmí, Corine Pelluchon, Tania Adam, Perejaume, Joan C. Tronto, Carl Cederström o el podcast en directe de Maria Rovira (Oye Sherman) i Ana Polo amb Rocío Quillahuaman (que es va haver de traslladar per pluja al Centre Cívic la Sagrera) i Las Hijas de Felipe. I s’ha estès per nous espais de la ciutat, com la plaça Masadas de Sant Andreu, o els recuperats jardins del doctor Pla i Armengol, a Horta-Guinardó, en una aposta per expandir la reflexió per tota la ciutat.
“Estem molt satisfets de l’acollida ciutadana a la programació d’enguany. Les personalitats que hi han intervingut també estan molt satisfetes”, apunta el regidor Marcé. Amb la mirada posada en la propera edició, la Biennal deixarà testimoni de les sessions viscudes amb una publicació que en recull la mirada de diferents filòsofs, als quals s’ha encarregat que entaulin un debat literari amb els ponents participants.
Amb quatre edicions a l’esquena, la Biennal de Pensament s’ha consolidat com un espai clau per a la reflexió crítica a Barcelona, contribuint a la projecció de la ciutat com a nucli cultural i intel·lectual. Inspirada en el desig de portar el pensament i la filosofia a l’espai públic, la Biennal fomenta un diàleg viu entre ciutadans i figures reconegudes del panorama global. El format descentralitzat, que abraça diversos districtes i barris, i el caràcter obert i gratuït de les activitats són elements fonamentals per garantir una participació massiva i diversa, posant la reflexió filosòfica a l’abast de tothom. Amb cada edició, es reafirma el compromís de la ciutat amb el debat sobre els grans reptes globals, en sintonia amb altres grans capitals del pensament contemporani.