La Fundació Muñoz Ramonet ha fet diverses actuacions de rehabilitació i millora al jardí per recuperar-lo i obrir-lo al públic

És un jardí històric típic de la burgesia catalana de principis del segle XX que s’ha conservat fins als nostres dies, dissenyat originàriament per Jean Claude-Nicolas Forestier

El jardí, ubicat a Sant Gervasi, obrirà tots els dies des de les 10 hores del matí fins al capvespre

Barcelona obrirà al públic a partir de diumenge dia 5 de juny el Jardí de la finca Muñoz Ramonet, després de les actuacions de rehabilitació que s’hi han dut a terme des del 2015. Amb aquest jardí històric de principis del segle XX de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, que té una superfície total de 3.594 m2, el districte de Sarrià – Sant Gervasi guanya un espai públic verd per a ús ciutadà. A partir d’aquesta data, els jardí de la finca estarà obert tots els dies, en l’horari establert de les 10 hores del matí al capvespre.

Diumenge 5 de juny, a partir de les 11 hores, tindrà lloc un acte de celebració a la Fundació Muñoz Ramonet (Muntaner, 282). A l’acte hi participaran solistes de l’Orquestra Barroca de Barcelona; les artistes plàstiques Roser Bosch, Anna Bussot, Mireia Cifuentes, Anna Dauder, Pilar Nivela, Teresa Seguí, Glòria Shiromizu , Carmen Rojo, Gabriella Lozada, Laura Conesa i Clara Rossy; i els urban sketchers Juan Linares, Shiembcn, Graciela Solanas, Laura Antonini, Rafael Creus, Jaume Luque, Margarita Julia Sape i Francisco Marín. A més, també s’han organitzat activitats per a tots els públics, com la narració d’Una història a cau d’orella (inspirada en la història de la finca) per Ona Contacontes i la performance artística Natures a càrrec de la companyia d’arts de carrer Insòlits.

Antecedents
El juliol de 2013, després d’un llarg litigi de més de 15 anys, les hereves de Julio Muñoz Ramonet, en compliment de la sentència del Tribunal Suprem, lliuren les claus de la finca a l’Ajuntament de Barcelona.

L’any 2015, amb l’objectiu d’obrir els jardí al públic, l’Ajuntament inicia una actuació de millora de les instal·lacions del jardí, el sistema de reg i l’enllumenat. Aquests treballs inclouen també la recuperació del disseny i la vegetació originals ideats per Jean-Claude-Nicolas Forestier l’any 1916, i per Joan Mirambell l’any 1956.

Actuacions de millora
En aquesta primera fase d’adequació del jardí iniciada el 2015, se segueixen els criteris existents sobre espais verds de l’Ajuntament de Barcelona, tenint en compte les limitacions d’ús inherents degudes a les característiques d’aquest tipus d’espai.

Les actuacions de millora han consistit principalment a millorar l’accessibilitat a totes les zones de passeig del jardí –amb la creació de recorreguts practicables–, remodelar les instal·lacions per modernitzar i fer més eficient la xarxa de reg, i millorar el sistema d’enllumenat.

Una altra de les actuacions realitzades ha estat la reconversió de la piscina en un estany, al mateix temps que s’ha intervingut en els dos estanys que ja existien al jardí, seguint els criteris de biodiversitat adequats per al funcionament d’estanys naturalitzats.

La configuració inicial de murs i les escales històriques s’ha mantingut pel seu valor patrimonial.

La renovació de la vegetació ha respectat el caràcter original del jardí. Aquesta presentava un estat deficient a causa de la situació d’abandonament dels darrers anys, i els treballs de millora realitzats en aquest sentit han estat planificats per ser executats en diferents etapes per no perdre’n el caràcter original. A mesura que la vegetació de nova plantació es vagi consolidant, es podrà anar renovant aquella que no s’ha substituït en etapes anteriors.

El jardí
Ferran Fabra i Puig (1866-1944), segon marquès d’Alella, industrial tèxtil propietari de l’empresa de filats Fabra i Coats i alcalde de Barcelona (1922-1923), va encarregar el jardí de la seva nova residència al dissenyador francès Jean-Claude-Nicolas Forestier (1861-1930), conservador dels parcs de París i un dels paisatgistes internacionals més reconeguts. Aquest és un jardí històric típic de la burgesia catalana de començament del segle XX que s’ha conservat fins als nostres dies.

La proposta final de Forestier dividia els espais del jardí en tres terrasses: a la primera, un tram d’escales centrals i uns talussos laterals, plantats amb entapissats i arbustos retallats en topiària portava a un segon nivell, un passadís amb escales laterals que accedien a la tercera terrassa, on es trobava el jardí principal. Aquest estava format per un estany central, amb un brollador i uns parterres amb rosers perimetrals. El conjunt es tancava amb tres pèrgoles en forma d’U. Al jardí del carrer de l’Avenir hi havia una platabanda de flor.

En morir el marquès, l’any 1945, les seves netes van vendre la finca als germans Muñoz Ramonet. Entre 1956 i 1957, Julio Muñoz Ramonet va encarregar la remodelació del jardí al dissenyador Joan Mirambell i Ferran (1892-1983), que és el jardí que ha arribat fins als nostres dies. Mirambell va introduir canvis importants en l’estructura frontal i va crear un joc de desnivells per acostar topogràficament la cota del jardí a la del palau (casa principal), cosa qye va elevar els laterals uns metres, alhora que també va modificar l’orientació de l’estany i la pèrgola, presidits per una escultura de Josep Dunyach i Sala (1886-1957). També va introduir canvis importants en el tipus de vegetació amb noves varietats com gespa, magnòlies, ciques i palmeres datileres.

Al jardí de davant de la torre del carrer de l’Avenir, la platabanda de flor creada per Forestier va ser substituïda per una piscina –presidida per una escultura també de Dunyach– envoltada per pèrgoles que es completen amb uns pedestals amb cinc escultures de bronze de Dunyach i una de Vicenç Navarro Romero (1888-1979).

En la recuperació del jardí, la Fundació Muñoz Ramonet ha pretès mantenir l’esperit del projecte de Forestier respectant les modificacions introduïdes per Mirambell. S’ha eliminat la vegetació que estava en mal estat i que s’ha substituït per una de nova, i s’han mantingut i conservat exemplars d’arbres d’alt valor, com el til·ler, l’auró negre, el lledoner i algunes de les plantes més característiques de l’època.