Investigador cultural i comissari d’exposicions especialitzat en cultura digital, ari tecnologia, De Vicente té una llarga trajectòria desenvolupant projectes en la intersecció entre tecnologia, art, disseny i innovació social 

En el procés de selecció s’ha comptat amb el suport d’una comissió assessora d’experts, que han destacat la capacitat d’innovació del projecte guanyador 

La nova direcció del Museu del Disseny planteja l’inici d’una etapa d’articulació amb el teixit cultural i artístic de la ciutat, en el marc de la nova centralitat cultural que representa la plaça de les Glòries

Jose Luis de Vicente (Granada, 1973) ha estat escollit per dirigir el Museu del Disseny de Barcelona. Així s’ha resolt en el concurs iniciat el maig de 2022 per a la direcció de l’equipament municipal en substitució de Pilar Vélez, que ha cessat en el càrrec per jubilació. A la convocatòria, oberta tant a personal funcionari com a qualsevol persona que complís els requisits, s’hi van presentar 19 aspirants (dels quals dos en van quedar exclosos per no ajustar-se a les bases). De Vicente s’incorporarà al càrrec el proper mes de febrer. 

A més de complir els requisits de la convocatòria, les persones aspirants havien de presentar un projecte que recollís un pla director sobre la direcció del Museu del Disseny de Barcelona. Els projectes s’han valorat en un procés de selecció que ha comptat amb el suport d’una comissió assessora integrada pel crític i professor d’història de l’art Miquel Molins, la museòloga Marta Montmany, l’editor Ramon Prat (ACTAR), l’investigador cultural Jaron Rowan, la dissenyadora d’il·luminació i escenògrafa Maria Güell i l’arquitecta i comunicadora Núria Moliner. 

Del projecte de Jose Luis de Vicente se n’ha valorat la definició d’un marc estratègic que destaca per la seva aposta per nous formats i plataformes que aporten un plus d’innovació i experimentació i que es posiciona molt bé en el context actual i internacional, tenint en compte col·lectius diversos, així com entitats veïnals. També se n’ha destacat ser coherent amb el present i, a la vegada, assumir els reptes del futur de forma clara, treballant l’expansió del disseny més enllà de les etiquetes. Segons recull l’informe de valoració, es tracta d’un projecte que encarna la il·lusió, l’emoció i el desig d’una nova etapa per al Museu del Disseny de Barcelona, en què l’equipament ha de jugar un paper articulador amb el teixit cultural i artístic de la ciutat, en el marc de la nova centralitat cultural que representa la plaça de les Glòries. 

A l’hora de plantejar el relleu al capdavant del Museu del Disseny, les funcions competències de la direcció s’han conceptualitzat en els punts següents: 

• Garantir que el Museu del Disseny esdevingui un centre de referència, difusió, estudi i dinamització de totes les formes del disseny i l’arquitectura, així com un lloc de promoció i projecció internacional.
• Connectar el centre a les xarxes internacionals de museus i centres similars, contribuint a situar la importància del disseny i l’arquitectura barcelonina al món.
• Promoure les funcions museístiques del centre:

• Garantir la custòdia i la conservació de les col·leccions de patrimoni material i immaterial, així com contribuir a l’estudi i la recerca del disseny i l’arquitectura barcelonina.
• Desenvolupar l’adquisició del patrimoni municipal basant-se en la política de col·leccions.
• Desenvolupar programes públics per a la difusió del disseny i l’arquitectura adreçats a la ciutadania.
• Desenvolupar programes educatius per a iniciatives d’ensenyament reglat o altres acions del procés d’educació al llarg de la vida.

• Impulsar i desenvolupar estratègies de comunicació per a la difusió de les activitats programades i de tota l’oferta del Museu.
• Dirigir i potenciar el treball en xarxa amb altres equipaments homòlegs o altres equipaments culturals per a l’enriquiment de les propostes culturals de la ciutat.
• Treballar coordinadament amb la direcció del DHUB per promoure un programa d’activitats i exposicions al centre, així com presentar iniciatives d’altres agents culturals de la ciutat. 

CURRICULUM JOSE LUIS DE VICENTE

Jose Luis de Vicente (Granada,1973) és comissari i investigador cultural. El seu treball se situa entre el disseny, l’art, la tecnologia, la ciència i la innovació. Al llarg de la seva carrera ha estat un pioner en la producció de contextos per a la col·laboració i el diàleg. Treballant amb institucions nacionals i internacionals, amb comissaris, conservadors, artistes, dissenyadors, arquitectes, tecnòlegs, científics, activistes i comunitats de pràctica, el seu treball explora escenaris socials emergents més enllà de marcs institucionals o disciplinaris.

Amb més de vint anys d’experiència en el món de l’art i la cultura, ha desenvolupat i dirigit projectes curatorials, exposicions, festivals, simposis, tallers, programes de residència i altres formats a museus, centres d’art i disseny, laboratoris ciutadans, congressos professionals i fires industrials, universitats i escoles, festivals de ciutat i grans esdeveniments globals.

De Vicente és fundador i durant casi deu anys director artístic de Sónar +D, el congrés de cultura digital i tecnologies creatives del Festival Sónar de Barcelona, iniciat el 2013. Des del 2018 és membre de la direcció artística de LlumBCN, el festival d’arts lumíniques de Barcelona, amb Maria Güell i Oriol Pastor. El 2022 va co-fundar i co-dirigir Model. Festival d’Arquitectures de Barcelona amb Eva Franch i Gilabert i Beth Galí. Ha estat codirector artístic de Tentacular, festival de Tecnologies Crítiques de Matadero Madrid amb Bani Bussadin (2018-2019), i director del programa VISUALIZAR a Medialab Prado, Madrid (2007-2012). Entre el 2012 i el 2019 va ser comissari associat de FutureEverything, agència d’innovació cultural a Manchester. De 2002 al 2008 va ser subdirector d’ArtFutura, el primer festival d’art i tecnologia a Espanya.

Des del 2005 és col·laborador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on ha dirigit, programat i comissariat nombroses activitats, simposis i exposicions, com l’assaig expositiu sobre la crisi climàtica Després de la Fi del Món. la mostra itinerant internacional sobre la ciència, política i cultura de les dades Big Bang Data, juntament amb Olga Subirós i amb itineràncies a Londres, Madrid, Singapur, Praga, Boston, Buenos Aires i Sao Paulo). Recentment ha produït per al CCCB Cada Capa de l’Atmosfera, un podcast-assaig amb la cantant i compositora Maria Arnal, amb qui col·labora regularment en projectes artístics incloent el disc CLAMOR i la conferència performativa Mil Sibil·les, amb Eduard Escoffet.

Ha comissariat múltiples exposicions en els contextos tant nacional com internacional, entre les quals destaquen la instal·lació permanent Mirador Torre Glòries a Barcelona, l’exposició revisionista Curiosidad Radical: En La Orbita de Buckminster Fuller (Espacio Fundación Telefónica Madrid – ArtScience Museum Singapur, juntament amb Rosa Pera), i l’entorn interactiu de gran escala Atmospheric Memory de Rafael Lozano-Hemmer (Museum of Science and Industry Manchester, Manchester International Festival, 2019), o la exposició d’art i tecnología Máquinas i Almas al Museo Reina Sofía, Madrid (2008).

Ha treballat i col·laborat amb organitzacions com Ars Electronica (Linz), STARTS (Comissió Europea), Somerset House (London), Transmediale (Berlin), FACT (Liverpool), ArtScience Museum (Singapur), Onassis Stegi (Atenes) i NewInc (Nova York) entre d’altres.

És llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Sevilla. Ha escrit amb regularitat sobre cultura, disseny i innovació a diaris com El País, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, el suplement El Cultural o El Mundo. Ha impartit classes a l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IaaC) i l’ Escola de Disseny Elisava.