biki bi, de l’artista basca Nora Aurrekoetxea presenta una sèrie d’escultures de fusta, de foam i d’alabastre, realitzades al llarg dels darrers sis anys que aborden la complexitat del procés escultòric, tant pel que fa a les temporalitats com pel que fa als dubtes, la insistència o la incorporació dels accidents en el seu treball
Escenes, de l’artista franco-marroquina Randa Maroufi presenta una sèrie de films i fotografies, entre el documental i la ficció, que exploren com els cossos són regulats per la burocràcia, el treball o la frontera a llocs com Ceuta, Jerada o Casablanca, i com la ficció fa visibles realitats que sovint queden ocultes
Dissabte 24 d’octubre, a les 12.00 h, s’inauguren a La Fabra Centre d’Art Contemporani les exposicions biki bi, de Nora Aurrekoetxea (Bilbao, 1989), comissariada per Vera Martín Zelich, i Escenes, de Randa Maroufi (Casablanca, Marroc, 1987), comissariada per Claudia Elies, directora del Centre d’Art. Amb aquestes dues exposicions individuals, que es poden veure fins al 28 de març de 2027, juntament amb De cua d’ull de LUCE, totes les sales de La Fabra estan a ple rendiment aquesta temporada. Es tracta de dues mostres amb plantejaments i suports ben diferents. Mentre que biki bi, a través d’exercicis escultòrics, parla del fet creatiu i les seves complexitats, Escenes, a partir de fotografies i films, explora com els cossos són modelats per dispositius com la burocràcia, el treball o la frontera.
D’una banda, les escultures que Nora Aurrekoetxea ens presenta a la planta baixa del Centre d’Art estan pensades per tenir una lectura de conjunt i per ser llegides com un sistema de relacions entre elles i amb l’espai que ocupen. Les peces, de fusta recoberta de parafina, foam i alabastre, ens conviden a reflexionar sobre el procés escultòric, les diferents problemàtiques que planteja, els accidents, els dubtes i les intuïcions que defineixen alguns dels gestos de l’artista en el seu treball. [Salt d\’ajustament del text][Salt d\’ajustament del text]biki bi, el títol de la mostra, es tradueix de l’èuscar com a «bessones», i amb aquest terme ens remet al concepte de duplicat, allò que es repeteix i que torna a aparèixer, fent al·lusió també a la visió circular. Amb aquesta idea, Aurrekoetxea reuneix materials i peces ja existents i els reconsidera, fent i refent, tallant, dividint, recobrint o reassemblant, com en el cas de les peces fetes a partir de blocs d’alabastre pertanyents a Eduardo Chillida i coproduïdes per Chillida Leku.
D’altra banda, Randa Maroufi ens presenta una sèrie de films i fotografies realitzats en els darrers deu anys que estiren el fil sobre les mirades des de i vers la Mediterrània iniciat pel Centre d’Art amb exposicions anteriors. Les seves obres, com indica el títol de la mostra, són escenes entre realitat i ficció: la ficció ens permet posar en evidència rols i maneres de fer i estar que queden ocults a primera vista, però que conformen no només la nostra manera de ser al món, sinó també com som percebuts pels altres. La burocràcia, el treball, les fronteres, els espais públics i les institucions determinen qui pot ocupar un espai, com s’hi pot moure i en quines condicions. Són estructures determinants que subjauen sota la realitat visible i que fan que la seva obra tingui una dimensió social i política. [Salt d\’ajustament del text][Salt d\’ajustament del text]Una mina de Jerada, un parc d’atraccions de Casablanca, la frontera de Ceuta, oficines i espais institucionals són alguns dels escenaris que Randa Maroufi utilitza per explorar el cos com una construcció social, condicionada per estructures polítiques, econòmiques i institucionals. En alguns casos, els protagonistes s’interpreten a si mateixos; en d’altres, assumeixen rols diferents dels seus. D’aquesta manera, l’artista posa en qüestió la relació entre identitat i representació.
Programes públics i treball amb comunitats
biki bi s’obrirà a noves lectures a partir d’una visita comentada amb l’artista Alberto Peral i d’un nou Conversatori amb les comissàries i investigadores Sonia Fernández Pan i Manuela Pedrón Nicolau, en un diàleg que té com a objectiu explorar, a partir de les obres de Nora Aurrekoetxea, qüestions relacionades amb l’escultura, la ficció, els imaginaris materials i les diverses maneres de narrar històries a través de l’art.
A partir del desembre, el Centre d’Art presenta l’obra de Randa Maroufi, Dans mon réseau, a les sales d’exposició de Fabra i Coats. Museu d’Història de Barcelona, en el marc del programa Desbordaments, que vol compartir les obres de les exposicions amb espais públics o privats del districte de Sant Andreu. La presència d’aquesta obra precisament en aquest espai dedicat a explicar la història laboral de Barcelona posa en relació la memòria del treball industrial amb les noves professions i les transformacions que defineixen el treball en el present. Escenes compta també amb dues visites comentades de la mà de l’escriptora i investigadora Brigitte Vasallo i de l’artista María Alcaide.
Pel que fa al treball amb comunitats i col·lectius, i de la mà del Consell Ciutadà, el Centre d’Art està aprofundint en una línia de treball centrada en les relacions entre art, salut i benestar comunitari. En aquest marc, i en col·laboració amb el CAP Sant Andreu i l’Espai Jove Jaume Oller, s’ha iniciat el Grup de Benestar Jove, un espai que explora el paper de l’art i els processos creatius en el benestar de les persones joves. Paral·lelament, s’ha començat la residència de recerca de l’artista Luca Calderó entre La Fabra i el CAP Sant Andreu, en el marc del programa Eixart. Art i salut, impulsat pels departaments de Cultura i Salut de la Generalitat de Catalunya. La residència permet aprofundir, des de la pràctica artística, en les relacions entre art, salut i comunitat i reforçar la col·laboració entre els àmbits cultural i sanitari.
Biografies
Nora Aurrekoetxea (Bilbao, 1989) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat del País Basc i té un màster en Escultura pel Royal College of Art de Londres. Recentment, ha estat artista resident a la Rijksakademie d’Amsterdam. Va cofundar i codirigir OKELA, espai independent gestionat per artistes a Bilbao.
Ha fet residències en institucions com la Cité internationale des arts de París, el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, el BilbaoArte o el Paradise Air a Matsudo, i ha rebut beques i ajudes de la Fundació Botín, AC/E, el Govern Basc i Stichting Elise Mathilde Fonds, entre d’altres. El seu treball s’ha presentat en galeries i institucions com Museu Reina Sofía (Madrid), Chillida Leku (Hernani), La Casa Encendida (Madrid), Fundació Filminco (París), Juan Silió (Madrid), Intersticio (Londres), Travesía Cuatro (Guadalajara, Mèxic), Pedro Cera (Lisboa), CA2M (Madrid), Tabakalera (Donostia), Fundació Botín (Santander), Museu Guggenheim Bilbao i Museu Oteiza (Alzuza).
La seva obra forma part de col·leccions com Museu Reina Sofía, ARTIUM, Fundació ARCO, Fundació Botín i Museu CA2M.
Randa Maroufi (Casablanca, Marroc, 1987) desenvolupa una pràctica artística centrada en la posada en escena dels cossos en espais públics i íntims, sovint amb una dimensió política que explora l’ambigüitat de les imatges i qüestiona els límits de la representació. Maroufi es va graduar a l’Institut Nacional de Belles Arts de Tetuan (Marroc, 2010) i a l’École supérieure des beaux-arts d’Angers (França, 2013), i posteriorment va obtenir un diploma al Le Fresnoy – Studio national des arts contemporains de Tourcoing (França, 2015). El 2018 va ser artista resident a Casa de Velázquez (Madrid), i el 2024 va ser nominada al Women to Watch France del National Museum of Women in the Arts de Washington (EUA). Ha participat en nombroses exposicions col·lectives internacionals, entre les quals destaquen les del Museo Reina Sofía (Madrid), el New Museum (Nova York), la Biennal de Lió (França) o la Biennal de Dakar (Senegal).
Vera Martín Zelich (Salamanca, 1995) viu i treballa a Barcelona. La seva pràctica se situa en la intersecció entre el comissariat, l’escriptura i l’acompanyament a artistes.[Salt d\’ajustament del text]L’any 2025 posa en marxa Cantinela, una plataforma de recerca curatorial des de la qual desenvolupa projectes, col·laboracions i línies de pensament al voltant de la pràctica artística contemporània i les seves possibilitats de circulació.[Salt d\’ajustament del text]Ha comissariat exposicions com Rodeo, de Mònica Planes (Fuocherello, Torí, 2025); Kurba, de Nora Aurrekoetxea (Raccoon, Barcelona, 2023); Evocar un fragmento urbano (Sala Amadís, Madrid, 2020); i Un gesto que permanece (Salón, Madrid, 2020). També va ser directora artística de la galeria Pradiauto entre els anys 2021 i 2022.[Salt d\’ajustament del text]Paral·lelament, ha desenvolupat cicles de conferències, tallers i programes vinculats a l’art contemporani i la seva relació amb altres pràctiques. La seva escriptura va des del text curatorial fins a l’assaig, en col·laboració amb espais i institucions com Hangar, C3A, Halfhouse, DA2, Teatrón, Disseny Hub Barcelona i MACBA.
Més informació: Clara Renau – Tel. 646 098 591 – comunicacio.lafabracac@bcn.cat