Heat Shimmer, Hips Quiver, Open Smother, Lipped Lover, comissariada per Margot E. Cuevas; El que s’esborra no es pot esborrar. L’art de sobreviure en temps de genocidi, comissariada per Manar Idrissi, Nora Ancarola i Pamela Martínez, i Conte contat, quadre acabat, comissariada per Julia Keller i Michael Lawton es podran visitar gratuïtament
Dijous 22 d’octubre, a les 19.00 h, s’inauguren tres noves exposicions a La Capella. A la nau central, i com a part del programa Barcelona Producció 2026, s’hi podrà veure Heat Shimmer, Hips Quiver, Open Smother, Lipped Lover, comissariada per Margot E. Cuevas, que compta amb la participació de noela covelo velasco, Joaquim Pujol, Estanis Comella i Alejandro Andújar.
A l’espai Vestíbul i Oficina, com a part del programa Concèntric, es trobarà la mostra El que s’esborra no es pot esborrar. L’art de sobreviure en temps de genocidi, comissariada per Manar Idrissi, Nora Ancarola i Pamela Martínez Rod, que compta amb artistes de Gaza, Cisjordània, Jerusalem i l’exili: Mohammad Abu Sal, Raed Issa, Bayan Abu Nahla, Sohail Salem, Yazan Abu Salamah, Bashar Khalaf, Rawan Joulani, Marwa Bakri, Hamada Maddah i Giovanna Ranaldi.
Finalment, a l’espai Rampa com a part del programa de mediació de La Capella, es podrà visitar Conte contat, quadre acabat, una exposició de l’alumnat de l’Escola dels Encants i Michael Lawton en el marc del programa espais c, comissariada per Julia Keller i Michael Lawton.
HEAT SHIMMER, HIPS QUIVER, OPEN SMOTHER, LIPPED LOVER
L’exposició comissariada per Margot E. Cuevas podrà visitar-se fins al 17 de gener del 2027 i parteix de la investigació de l’escenografia com a metodologia comissarial per la seva capacitat d’incorporar el procés i el temps en la construcció d’un espai expositiu. A través de les pràctiques d’Alejandro Andújar, Estanis Comella, Noela Covelo Velasco i Quim Pujol, el projecte explora com les obres entren en escena i com la disposició material de l’espai en condiciona la percepció al llarg del temps. La proposta reuneix producció musical, veu, imatge, llenguatge, indumentària i estructures escenogràfiques en un mateix espai de treball, on les diferents pràctiques comparteixen i transformen l’escena. L’exposició es desenvolupa en tres actes, cadascun definit per una transformació diferent de la configuració de l’espai. Aquests canvis modifiquen les relacions entre les peces, els visitants i l’arquitectura, i cada acte assaja les diverses condicions d’aquestes trobades. El muntatge deixa de ser, així, un moment previ a l’exposició i passa a formar part de la seva pròpia estructura.
Margot E. Cuevas (Barcelona, 1995) és historiadora de l’art i comissària independent. Té un màster en Estudis Avançats en Història de l’Art per la UB. Des del 2019 forma part de l’equip de Bombon Projects i el 2021 funda Raccoon Projects (l’Hospitalet), espai independent centrat en el procés i la nova producció. Ha comissariat exposicions a Okela, àngels barcelona, Sant Andreu Contemporani, Bombon Projects, Loop, Tangent Projects i SWAB, entre d’altres. El 2026 ha estat editora resident d’A*Desk. Ha estat jurat del premi Miquel Casablancas (2024) i dels premis de la Fundació Güell en col·laboració amb Homesession (2020), i el 2027 comissariarà el cicle de l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró.
EL QUE S’ESBORRA NO ES POT ESBORRAR
Què passa amb una cultura visual quan els llocs, les institucions i els arxius a través dels quals es recorda a si mateixa són desmantellats sistemàticament?
El que s’esborra no es pot esborrar. L’art de sobreviure en temps de genocidi, que podrà visitar-se fins al 8 de desembre del 2026, aborda l’art visual palestí com un ecosistema viu de memòria, estructurat entorn de cinc pilars interconnectats: Gaza, Jerusalem, Cisjordània, els territoris del 1948 i l’exili. No es tracta de geografies separades, sinó de llocs connectats a través dels quals circulen imatges, històries, pràctiques artístiques i memòria col·lectiva. Quan un d’aquests llocs es trenca, els efectes es propaguen als altres.
L’exposició, que aplega els artistes Mohammad Abu Sal, Raed Issa, Bayan Abu Nahla, Sohail Salem, Yazan Abu Salamah, Bashar Khalaf, Rawan Joulani, Marwa Bakri, Hamada Maddah, Giovanna Ranaldi, que treballen en aquests espais, explora com la memòria visual persisteix a través del desplaçament, la ruptura i la pèrdua. La pintura, el dibuix, la fotografia, el vídeo i la instal·lació esdevenen rastres, testimonis i fragments d’un arxiu informal.
Una mostra que no pretén reconstruir allò que ha estat esborrat, sinó que fa visibles les pràctiques a través de les quals els artistes continuen recordant, transmetent i creant després —i enmig— de la destrucció. Al llarg de generacions, l’art transporta fragments a través del temps i l’espai, mantenint la memòria en moviment quan les condicions per preservar-la s’han vist alterades violentament.
CONTE CONTAT, QUADRE ACABAT
Gelats que viuen en un bosc, esclats de color, palaus plens de felicitat i tristesa, illes misterioses tenyides de vermell, lleons atrapats, gossos-avió, planetes enfadats… Un món de fantasia sorgit de la col·laboració entre els alumnes i les alumnes de primària de l’Escola dels Encants i l’artista-escriptor Michael Lawton, que, durant els cursos 2024-2025 i 2025-2026, va traslladar el seu estudi a una aula de l’escola i va convidar la comunitat educativa a endinsar-se en el seu imaginari artístic.
Conte contat, quadre acabat s’origina en la literatura, vira cap a la pintura i desemboca en una obra d’art col·lectiva que combina elements visuals i narrativa oral. Es podrà visitar fins al 15 de novembre del 2026.
El punt de partida del projecte són alguns dels llibres preferits de les nenes i els nens, i sobre aquesta base el grup de pintors crea una sèrie d’obres a títol individual. Quan es combinen aleatòriament i es reparteixen a un altre grup, aquests quadres es desprenen dels seus referents literaris per convertir-se en el punt de partida de dotze històries completament noves escrites de manera col·laborativa per dotze duets de nenes i nens, escriptors.
Aquestes narracions, contades de viva veu pels seus autors, floten a l’espai expositiu sense rumb aparent al voltant de dotze núvols de quadres, esperant que descobrim les connexions invisibles que els uneixen. Des dels marges, les obres d’en Michael observen aquest procés mentre narren les seves pròpies històries en veu baixa.
Més informació: Laia Carbonell Ferrer – lcarbonellf@bcn.cat – 677 441 414