Una primera jornada, els dies 7 i 8 d’octubre, reunirà investigadors, activistes i professionals per abordar els marcs conceptuals, la repressió, la conquesta de drets i llibertats i les lluites del col·lectiu a Barcelona

El Museu d’Història de Barcelona impulsa aquesta iniciativa amb la voluntat d’incorporar aquestes experiències i trajectòries al relat històric de la ciutat

El programa es completa amb activitats paral·leles: una ruta sobre la persecució, la visibilitat i la reivindicació del col·lectiu LGTBIQA+ a Barcelona i la projecció del documental Gorda y divina

El Museu d’Història de Barcelona promou una nova línia de treball dedicada a la història i la memòria de la diversitat sexual i de gènere a la ciutat. L’objectiu és incorporar aquestes experiències i trajectòries al relat històric de Barcelona, ampliar les mirades sobre el passat i el present i fer visibles realitats sovint absents dels discursos historiogràfics tradicionals. En aquest marc, els dies 7 i 8 d’octubre tindrà lloc al Saló del Tinell la primera jornada del cicle Història de la diversitat sexual i de gènere a Barcelona, concebuda com un espai de debat i reflexió per compartir recerques, contrastar perspectives i aprofundir en el coneixement d’aquestes realitats (inscripcions prèvies a la web del museu: barcelona.cat/museuhistoria).

El Museu d’Història de Barcelona vol consolidar aquesta nova línia en els propers anys des de la recerca històrica, la memòria democràtica i el patrimoni cultural. La iniciativa preveu incorporar progressivament nous estudis, activitats i propostes expositives per aprofundir en la història de les dissidències sexuals i de gènere a la ciutat.

De la repressió a la conquesta dels drets

Aquesta primera jornada del cicle, titulada Barcelona LGTBIQA+: abordatges conceptuals i història dels drets i llibertats, abordarà els marcs conceptuals, la repressió, la conquesta dels drets i les lluites del col·lectiu a Barcelona. Se celebrarà al Saló del Tinell i comptarà amb la participació d’especialistes dels àmbits acadèmic, professional i activista.

El 7 d’octubre la jornada s’obrirà amb una benvinguda institucional a càrrec de Carles Garcia Hermosilla, director del Museu d’Història de Barcelona, i de Carmen Cazalla, tècnica del Departament de Col·leccions, Patrimonis i Recerca. A continuació, João França, de la Universitat de Barcelona, i Jordi Mir Garcia, de la Universitat Pompeu Fabra, coordinadors de la jornada, oferiran la ponència Fer història de les dissidències sexuals i de gènere, centrada en els principals reptes conceptuals i historiogràfics que planteja l’estudi d’aquestes realitats.

Tot seguit, la historiadora Hillary Hiner, de la Universitat de Xile, intervindrà en línia amb la conferència Mirades interseccionals, dedicada a analitzar com el gènere, la sexualitat, la classe social o l’origen travessen les experiències de discriminació i resistència.

La jornada continuarà amb la taula rodona Visibilitats i invisibilitats, en la qual participaran Aïda Escarré, del Centre de Documentació de Ca la Dona i la SAL Feminista, i Bárbara Ramajo, de Bollos en Teoria, espai de debat lesbofeminista de Ca la Dona. Les ponents reflexionaran sobre els processos de construcció de memòria, representació i reconeixement de les experiències lesbianes i feministes.

La segona jornada, el 8 d’octubre, s’iniciarà amb la conferència Sexili, llibertat i repressió, a càrrec de Geoffroy Huard, de CY Cergy Paris Université, que analitzarà les experiències d’exili, persecució i supervivència vinculades a les dissidències sexuals i de gènere des d’una perspectiva internacional. Posteriorment, Jordi Petit i Isabel Castro, exsecretari i exsecretària general de la Coordinadora Gai i Lesbiana, participaran en la sessió Campanya Vota Rosa i la incidència política del moviment, centrada en el paper de l’activisme en la transformació social i institucional.

La taula rodona De la conquesta social i política a la conquesta dels drets reunirà Ricardo de la Rosa, advocat del Centre LGTBI de Barcelona, i Laia Serra, advocada penalista i experta en drets humans, que reflexionaran sobre els avenços assolits en l’àmbit dels drets i les llibertats, així com sobre els reptes encara pendents. El programa acadèmic es tancarà amb la sessió Les interseccions entre medicina, drets i llibertats, amb Teo Pardo, educador sexual i professor de secundària, i Montse Pineda, de Creación Positiva, que abordaran les relacions entre salut, coneixement, drets i reconeixement social.

Activitats complementàries

El cicle es complementa amb diverses activitats paral·leles. El 3 d’octubre, la Sala Moragues a El Born acollirà la projecció del documental Gorda y divina, una producció que explora la realitat de les artistes drag més enllà dels escenaris i reflexiona sobre la diversitat corporal, la grassofòbia i la construcció d’espais de visibilitat. La sessió comptarà amb la participació d’Estrella Xtravaganza i dels equips de direcció i producció del documental. El proper 14 d’octubre s’ha programat la Ruta de la persecució, visibilitat i reivindicació del col·lectiu LGTBIQA+ a Barcelona, conduïda per l’historiador i cronista Leopold Estapé Amat. L’itinerari recorrerà diversos espais de la ciutat per explicar l’impacte de la repressió, les formes de resistència i les lluites pels drets entre la Segona República i la Transició.

ATENCIÓ MITJANS:

Podeu descarregar la nota, el programa i la imatge a la Sala de premsa virtual.

Per a més informació podeu contactar: Mònica López Ferrado. Premsa i comunicació Museu d’Història de Barcelona. mlopezfer@bcn.cat T: 678 41 99 97