- Premsa Institut de Cultura de Barcelona – ICUB - https://premsaicub.bcn.cat -

Els 52 centres cívics de la ciutat enceten curs amb una oferta de més de 16.000 activitats culturals que arriba a tots els barris 

La programació d’aquests equipaments municipals, la infraestructura cultural de proximitat més extensa de Barcelona, atrau anualment més de 450.000 participants

Més d’un de cada quatre ciutadans de Barcelona utilitza els centres cívics, el segon equipament municipal més ben valorat, que combinen accés a la cultura, suport a la creació i vida comunitària

La Xarxa de Centres Cívics de Barcelona inicia la temporada 2026-2027 consolidada com la infraestructura cultural de proximitat més extensa de la ciutat i com una de les principals portes d’entrada de la ciutadania a la cultura. Amb 52 equipaments distribuïts pels deu districtes, la xarxa posa en marxa una programació que superarà les 16.000 activitats entre tallers, espectacles, exposicions, conferències i propostes participatives al llarg del curs.

L’inici de temporada arriba amb un objectiu clar: continuar ampliant l’accés a la cultura i fomentar la participació cultural de la ciutadania des dels barris. Els centres cívics ofereixen molt més que una agenda d’activitats. Són espais de descoberta, aprenentatge, experimentació i creació que permeten fer cultura, compartir-la i construir comunitat.

La programació del curs s’articularà en quatre grans períodes d’inscripció —al setembre, desembre, març i juny— i inclourà milers de propostes vinculades a àmbits tan diversos com les arts visuals, les arts escèniques, la música, la literatura, la gastronomia, la ciència, la tecnologia, el pensament o el benestar.

Un model cultural amb impacte de ciutat

Les dades del darrer curs posen de manifest la dimensió i la capacitat d’atracció de la xarxa. Durant el període 2025-2026 es van programar 12.015 tallers que van sumar 131.875 inscripcions. Paral·lelament, els centres cívics van oferir 4.584 activitats de difusió cultural, entre concerts, espectacles, projeccions, activitats de cultura popular i nous formats, que van reunir 318.741 assistents.

A aquesta activitat s’hi afegeixen 322 exposicions i 980 conferències i trobades, que van rebre més de 41.700 participants. En conjunt, es tracta d’una de les principals xarxes de producció, exhibició i participació cultural de Barcelona que atrau anualment més de 450.000 persones. La seva contribució a la vida cultural de la ciutat també es reflecteix en la percepció ciutadana. Segons l’Enquesta de serveis municipals 2025, els centres cívics són el segon equipament municipal més ben valorat per la ciutadania, amb una puntuació de 7,7 sobre 10. La mateixa enquesta assenyala que el 27% de la població de Barcelona és usuària d’aquests equipaments.

Cada centre, una porta d’entrada a un univers cultural

Una de les singularitats de la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona és el seu model d’especialització. Tot i compartir objectius i projectes comuns, cada equipament ha anat desenvolupant una identitat pròpia que el converteix en un referent en disciplines específiques.

La dansa té centres de referència com els centres cívics Barceloneta i Teixonera; la il·lustració troba al Centre Cívic Urgell un dels seus principals espais d’activitat; la fotografia es difon en equipaments capdavanters com el Centre Cívic Can Basté, el Centre Cívic Pati Llimona i el Centre Cívic Golferichs; la música té punts neuràlgics als centres cívics Albareda, Matas i Ramis o Josep Maria Trias i Peitx; i la divulgació científica i tecnològica destaca especialment al Centre Cívic Vil·la Urània i al Centre Cívic Guinardó.

Aquest model permet que qualsevol persona pugui trobar, des de qualsevol barri, una porta d’entrada a nous interessos culturals i accedir a programes de qualitat impulsats per equipaments especialitzats.

Una xarxa que també crea cultura

Els centres cívics són també espais de suport a la creació artística i al talent emergent. La xarxa acompanya creadores i creadors, artistes i companyies en totes les fases dels seus projectes mitjançant convocatòries, residències, assessorament professional i recursos tècnics especialitzats.

Aquesta tasca es complementa amb una àmplia xarxa de serveis que inclou bucs d’assaig musical, sales d’assaig escènic, laboratoris digitals i fotogràfics, tallers de ceràmica o espais d’art tèxtil. Projectes consolidats com el CC Can Felipa, amb el seu projecte d’arts visuals amb convocatòria pública des del 2001, el Fòrum Fotogràfic del Centre Cívic Can Basté, que enguany arriba a la 19a edició; el concurs Horta Cançó d’Autor (Centre Cívic Matas i Ramis), que des del 1997 treballa per difondre noves veus; el Mostra’t (Centre Cívic Parc Sandaru), que premia la creació escènica emergent; la convocatòria d’exposicions La Blava (Centre Cívic Pere Pruna); el Sant Andreu Contemporani (Centre Cívic Sant Andreu) dedicat a l’art jove i el pensament crític, o el festival Stripart (Centre Cívic Guinardó), que ja a l’estiu va celebrar la 30a edició, s’han convertit en plataformes de referència per a la promoció de nous artistes i per a la connexió entre cultura i comunitat.

Aquesta diversitat també inclou iniciatives vinculades al patrimoni i la història local, com el projecte de recuperació testimonial de l’antiga fàbrica de teixits del Centre Cívic La Sedeta, el del Centre Cívic El Coll – La Bruguera sobre la memòria de l’antiga editorial La Bruguera, o Finestres de la memòria, del Centre Cultural La Casa Elizalde.

L’any passat, 5.624 entitats van utilitzar els espais dels centres cívics, i prop d’una quarta part d’aquesta activitat va estar vinculada directament al suport a la creació cultural.

Cultura als barris, cultura de ciutat

Més enllà de la seva activitat quotidiana, la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona impulsa programes compartits que vertebren una oferta cultural de ciutat durant tot l’any. Propostes com el Barcelona Districte Cultural amb Argumenta (xerrades), Escena (arts en viu), Pantalla (cinema), Temporals i Inventariables (exposicions) o Música Z reforcen la capacitat dels equipaments per fer arribar la cultura contemporània a tots els barris i garantir un accés més equitatiu i descentralitzat.

Arrelats al territori, però connectats en xarxa, els centres cívics s’han convertit en una peça essencial de l’ecosistema cultural barceloní: espais on la ciutadania no només consumeix cultura, sinó que n’aprèn, la comparteix i la crea.

Les inscripcions per a les activitats de tardor ja són obertes. Tota la programació i els serveis de la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona  es poden consultar a barcelona.cat/centrescivics [1].