Vuit, de Frederic Amat, i Declaració d’amor a Lenin, de Juana Dolores Romero Casanova es podran visitar gratuïtament fins a l’1 de novembre del 2026
Frederic Amat convoca una constel·lació de vuit escriptors amb qui ha dialogat a través de pel·lícules, obres de teatre, llibres i imatges: J. V. Foix, Mark Strand, Octavio Paz, Chantal Maillard, Juan Benet, Guillermo Cabrera Infante, Lawrence Ferlinghetti i Juan Goytisolo
Amb Declaració d’amor a Lenin, Juana Dolores Romero Casanova reactiva el potencial revolucionari i dissident de l’amor a partir d’un metratge i instal·lació de nova producció
Avui divendres 10 de juliol, a les 19.00 h, s’inauguren les exposicions Vuit, de Frederic Amat (Barcelona, 1952), i Declaració d’amor a Lenin, de Juana Dolores Romero Casanova (el Prat de Llobregat, 1992), ambdues amb peces audiovisuals produïdes específicament per a La Virreina Centre de la Imatge, i comissariades per Valentín Roma.
Vuit
El títol de la mostra de Frederic Amat fa referència al nombre de l’infinit i, alhora, a una reduïda constel·lació d’escriptors amb qui Frederic Amat ha dialogat a través de pel·lícules, obres de teatre, llibres i imatges. Ubicada a la planta 0 de La Virreina, aquesta exposició convoca, entorn de «paraules pintades», J. V. Foix, Mark Strand, Octavio Paz, Chantal Maillard, Juan Benet, Guillermo Cabrera Infante, Lawrence Ferlinghetti i Juan Goytisolo. Un recorregut que il·lustra un aprenentatge que l’artista ha fet al llarg dels anys: «que no hi ha celebració més alta que il·luminar la paraula, i més encara quan aquesta paraula convoca l’amistat.»
A Vuit hi trobem serigrafies i làmines originals; fotografies; cartells; objectes d’artista; la primera edició en anglès de When I sleep, then I see clearly, de J. V. Foix il·lustrada per Amat; tres llibres d’autor amb Strand, Ferlinghetti i Juan Benet; set films i dos making of; dos storieboards; una selecció de les 53 peces de la maqueta del film El Aullido, en col·laboració amb Guillermo Cabrera Infante; un collage original de Juan Benet, o un dibuix de l’escenografia i elements del vestuari de Memorias de una tortuga, de Juan Goytisolo. Destaquen especialment les darreres creacions fetes el 2026 en conjunt amb la poeta i filòsofa Chantal Maillard, entre les quals hi ha el film Al filo produït per La Virreina amb motiu de l’exposició: una road movie rodada el 23 de desembre del 2025 a la carretera de Colmenar de los Montes de Málaga. Mentre sentim la veu en off de Maillard llegint textos de La compasión difícil (2019), veiem com les esquerdes de la carretera cobertes de quitrà semblen reproduir el traç característic de Frederic Amat.
L’obra d’Amat, amb una concepció oberta de la pintura, integra múltiples llenguatges artístics en el seu treball creatiu. Ha realitzat escenografies per a espectacles de dansa, òpera i teatre; ha il·lustrat diverses obres literàries; ha intervingut espais arquitectònics combinant la pintura, l’escultura i la ceràmica, i ha expandit la pintura cap a l’àmbit de la cinematografia.
Declaració d’amor a Lenin
El primer treball per a un museu de Juana Dolores Romero Casanova, Declaració d’amor a Lenin,interroga una categoria política com l’amor que, culturalment, va associar-se al sentimentalisme burgès i que ara sembla que viu un altre confinament des dels vocabularis de les classes mitjanes, un intent per recuperar els usos disruptius de la insolència i reconnectar-la amb els seus usos populars més dissidents. En aquesta exposició, continua aprofundint en les línies d’investigació dels seus treballs centrats en la dialèctica entre política i estètica, així com en l’estudi històric-artístic i filosòfic de la feminitat, l’amor, el desig, l’erotisme i la pornografia.
La sala Miserachs acull tres peces de l’artista: el film Declaració d’amor a Lenin (2026), produït per La Virreina Centre de la Imatge, amb una durada de 26 min 38 s; Primer autoretrat (2026), i La història de la meva consciència de classe (2026). Completen l’exposició el material d’arxiu així com un cúmul de publicacions personals de capçalera que es relacionen amb el contingut de la mostra.
Juana Dolores és actriu, dramaturga i directora d’escena. També poeta i videògrafa. El seu treball escènic sintetitza la totalitat de les múltiples disciplines artístiques que aborda: des de la literatura fins a la performance, passant pel videoassaig i l’art sonor. Ha publicat Bijuteria (56è premi de poesia catalana Amadeu Oller, 2020, Ed. Galerada) i I SI UNA NACIÓ DESFILANT PER UNA CATIFA VERMELLA –rèquiem català– (2023, Ed. Poncianes). En audiovisual, ha ideat i creat LIMPIEZA (2020) i MISS UNIVERSO (2021). En teatre, ha escrit, dirigit i interpretat JUANA DOLORES, massa diva per a un moviment assembleari (2019) i HIT ME IF I’M PRETTY o la princesa moderna (2022).
Més informació: Laia Carbonell Ferrer – lcarbonellf@bcn.cat [1] – 933 161 156 – 677 441 414