Fascinació, risc, innovació tecnològica i transformació visual són les coordenades de les imatges recollides a la mostra, que es podrà visitar de l’11 de juny a l’1 de novembre de 2026

S’hi recullen prop de 200 peces, principalment fotografies en diversos suports i tècniques, entre les quals la primera fotografia aèria de Barcelona, del 1888

Des dels primers globus aerostàtics del segle XVIII fins a la consolidació de la fotografia aèria i els nous punts de vista contemporanis, la mostra posa en relleu com mirar Barcelona des del cel ha estat clau per imaginar-la, representar-la i projectar-la al món

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona proposa un recorregut per més de dos segles de relació entre la ciutat i l’espai aeri amb l’exposició Barcelona i el cel. Globus, aeroplans i fotografia, que es podrà visitar entre l’11 de juny i l’1 de novembre de 2026. Comissariada per Rafel Torrella, la mostra reuneix prop de 200 peces, principalment fotografies en diversos suports i tècniques (còpies a l’albúmina, gelatina amb sals de plata, impressions i color cromogen), amb un important conjunt de l’època dels inicis de l’aviació, destacant entre elles la primera fotografia aèria de Barcelona de 1888. Inclou també digitalitzacions recents de positius sobre vidre i material estereoscòpic amateur, amb imatges en relleu visibles a través d’un visor, i exhibeix també postals, fotomuntatges i documents cartogràfics. Totes les fotografies provenen dels fons i col·leccions de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i evidencien la diversitat tècnica i visual de la fotografia aèria que hi conserva. 

Barcelona i el cel. Globus, aeroplans i fotografia inicia el seu recorregut amb els espectacles aerostàtics del segle XIX, que van convertir el cel en un espai de fascinació popular. Aquest procés culmina amb un moment fonamental: l’Exposició Universal de 1888, quan el fotògraf Antoni Esplugas realitza les primeres fotografies aèries de Barcelona des d’un globus captiu, inaugurant una nova mirada sobre la ciutat.

Amb l’arribada de l’aviació, el segle XX accelera aquesta transformació. El primer vol a Barcelona, el 1910, dona pas a una intensa activitat aeronàutica que desperta un gran entusiasme ciutadà. En paral·lel, la fotografia comença a documentar la ciutat des de noves perspectives, consolidant-se com a eina clau de modernitat.

Un dels moments culminants és el sobrevol del Graf Zeppelin l’any 1929, en el marc de l’Exposició Internacional. La imatge del dirigible travessant el cel barceloní es converteix en un símbol de progrés i projecció internacional, fins al punt que es planteja fer de Barcelona una escala de les rutes transcontinentals.

Durant aquestes dècades, fotògrafs com Joan Gaspar o Josep Badosa consoliden la fotografia aèria com a llenguatge visual, difonent imatges que projecten una Barcelona moderna i cosmopolita. Al mateix temps, institucions com la Sociedad de Atracción de Forasteros incorporen aquestes vistes en la promoció turística de la ciutat.

La mirada des de l’aire també transforma la manera de construir Barcelona. A partir dels anys vint, la fotografia aèria s’integra en la cartografia i l’urbanisme, amb projectes com el Plànol Magistral, que utilitza imatges preses des del cel per certificar els nous plànols de la ciutat. El recorregut inclou també moments clau del segle XX, des de l’impacte de l’aviació durant la Guerra Civil fins als vols fotogràfics dels anys seixanta, i la transformació olímpica de 1992, documentada extensament des de l’aire com a eina de seguiment i comunicació dels canvis urbans. 

En l’actualitat, la mirada aèria s’ha democratitzat i ha deixat de ser excepcional. L’aparició de nous miradors —terrats, edificis alts— i les pràctiques fotogràfiques contemporànies qüestionen els límits entre el punt de vista terrestre i l’aeri.