Un projecte pioner a Barcelona ha analitzat vuit sepultures del segle XIV —inclosa la de la reina Elisenda— i ha permès estudiar 25 individus amb tècniques arqueològiques, antropològiques i genètiques per primera vegada de manera integral al monestir
La investigació qüestiona atribucions històriques consolidades, documenta reobertures i reutilitzacions de tombes i identifica noves pràctiques funeràries com els farcells tèxtils, les ofrenes vegetals i els rituals associats als enterraments
L’estudi del sepulcre de la reina fundadora confirma la presència de les seves restes dins d’una caixa de fusta medieval i aporta noves dades sobre el seu enterrament, la seva edat i les condicions de vida de la comunitat femenina del segle XIV
Els treballs, iniciats el 2024 en el marc del setè centenari, continuaran fins al maig de 2027 amb analítiques genètiques, datacions i estudis de materials que hauran de completar la interpretació definitiva del conjunt
El projecte està dirigit per Anna Castellano-Tresserra, directora del Reial Monestir de Santa Maria Pedralbes, i compta amb la participació de Josep Maria Vila com a responsable del projecte arqueològic, Javier Chillida en l’àmbit de la conservació preventiva i la restauració, i Carme Rissech en antropologia física
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes ha presentat els primers resultats del projecte de recerca, restauració i conservació de les sepultures del període fundacional, una actuació iniciada a finals de 2024 en el marc de la commemoració dels 700 anys del cenobi (1326–2026). La investigació, inèdita al conjunt, ha permès estudiar de manera integral vuit tombes del segle XIV i analitzar un total de 25 individus.
Aquest estudi multidisciplinari ha combinat arqueologia, antropologia física, restauració, arqueobotànica i paleogenòmica per abordar per primera vegada de manera global les sepultures vinculades als primers anys de la comunitat. Els treballs han inclòs endoscòpies prèvies, obertura arqueològica, anàlisi de restes humanes i materials, i posterior restauració i reinhumació.
Un dels principals resultats és la revisió de les atribucions històriques de diverses tombes. En alguns casos, com el sepulcre atribuït a Artau de Foces, no s’hi ha identificat cap individu masculí sinó dues dones i tres infants. A la tomba de Francesca Saportella, s’hi han documentat almenys nou individus de cronologies diverses, evidenciant reobertures i alteracions posteriors.
La recerca també ha permès estudiar per primera vegada de manera integral el sepulcre de la reina Elisenda de Montcada. S’hi han identificat les restes atribuïdes a la fundadora, dipositades en una caixa de fusta medieval, i evidències d’un enterrament amb indumentària austera, probablement vinculada a l’hàbit monàstic. L’anàlisi indica que es tracta d’una dona d’uns 70 anys, amb patologies associades a l’envelliment. Entre les troballes destaquen fragments tèxtils, inclòs un de seda amb oripell.
L’estudi ha documentat una gran diversitat de pràctiques funeràries fins ara poc conegudes al monestir. S’han identificat enterraments en farcells tèxtils i sacs funeraris, així com dipòsits directes dins els sepulcres i la presència d’elements rituals com candeles i cordills. Aquestes evidències apunten a processos de reorganització i reinhumació al llarg del temps.
Des del punt de vista bioantropològic, el conjunt analitzat mostra una majoria de dones adultes, algunes d’edat avançada per al context medieval, així com presència d’infants i adolescents. S’hi han identificat patologies osteoarticulars, possibles malalties metabòliques i lesions traumàtiques, que aporten informació sobre les condicions de vida i salut dins d’una comunitat femenina d’alt estatus.
L’anàlisi arqueobotànica, amb més de 200 mostres, ha confirmat la presència d’ofrenes florals i plantes aromàtiques associades als ritus funeraris, així com indicis d’espècies amb possibles usos medicinals o simbòlics. Les dades permeten aproximar-se també a la relació amb l’entorn i els recursos vegetals de les persones enterrades.
La línia paleogenòmica ja ha iniciat l’estudi d’ADN antic a partir de mostres òssies i dentals, amb resultats preliminars en alguns individus. Aquestes anàlisis han de permetre confirmar identitats, establir relacions de parentiu i determinar l’origen biològic dels enterrats, però es troben encara en una fase inicial.
El projecte, que va començar l’últim terç del 2024, està dirigit per Anna Castellano-Tresserra i Carme Aixalà, amb la participació de Josep Maria Vila, Javier Chillida i Carme Rissech, i el suport del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Es tracta d’un equip multidisciplinari que aplica tècniques avançades com escaneig 3D, radiologia, anàlisi tèxtil i estudis moleculars.La investigació continuarà enguany i durant el 2027, amb treballs pendents com datacions per carboni 14, estudis de colorants, anàlisi de materials documentals i ampliació de les dades genètiques. Els resultats finals hauran de permetre resoldre qüestions clau sobre la identitat dels individus, la reutilització de tombes, els rituals funeraris i la i la dinàmica interna d’un centre de poder femení al segle XIV. D’aquesta manera, es podran estudiar aspectes de la societat medieval catalana com la vida quotidiana, la mort, el matronatge, i el poder, la influència i la imatge de la dona a l’edat mitjana.