La seva candidatura ha estat seleccionada en el marc d’un concurs públic amb criteris artístics, professionals i de sostenibilitat

L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ha adjudicat la direcció artística del festival Llum BCN per al període 2026–2029 a la candidatura formada per l’arquitecte Xevi Bayona i l’arquitecta i investigadora Núria Prieto. Llum BCN és un festival d’arts lumíniques que, al llarg de les seves 15 edicions, s’ha consolidat com una cita de referència a nivell europeu, transformant l’espai urbà a través de la intervenció d’artistes, creadors i centres educatius que exploren les interseccions entre art, arquitectura, tecnologia i llum. El festival, de caràcter gratuït i obert a tota la ciutadania, atrau cada any centenars de milers de visitants —amb xifres al voltant de les 300.000 persones en edicions recents— i presenta una programació que combina creadors emergents i figures reconegudes de l’escena contemporània. En els darrers anys hi han participat artistes i creadors com Albert Serra, Joan Fontcuberta, Isaki Lacuesta, Laia Estruch o estudis i col·lectius com Antoni Arola, Cabosanroque o Desilence.

La proposta seleccionada planteja un projecte que reforça aquest posicionament del festival, amb una mirada que connecta disciplines com l’art, l’arquitectura, la tecnologia i la ciència, i que vol aprofundir en la relació amb el teixit creatiu de la ciutat. El projecte incorpora també una atenció específica al desenvolupament de continguts professionals i a la generació de noves dinàmiques de col·laboració dins del sector de les arts lumíniques. La designació s’ha fet en el marc d’un concurs públic amb una avaluació a càrrec d’un comitè d’experts integrat per Vicent Fibla, Marisol López, Ricard Robles, Montserrat Torras, Letícia Martín, Eva Soria i Puig, Mireia Escobar i Sara Guijarro, com a lletrada experta en contractació pública.

Xevi Bayona

Xevi Bayona (Olot, 1982) es va formar des de ben jove a l’Escola de Belles Arts d’Olot abans de cursar els estudis d’arquitectura entre l’ETSAB de Barcelona i la FAUP de Porto. Posteriorment, va ampliar la seva formació amb un postgrau en paisatgisme a la Universitat de Barcelona. Ha desenvolupat també una llarga trajectòria docent, com a professor associat a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Girona entre 2008 i 2025 i al màster internacional d’arquitectura efímera d’Elisava entre 2018 i 2025.

És fundador de Bayona Studio, un taller situat a Olot que treballa a la intersecció entre arquitectura, art i paisatge. El seu enfocament es fonamenta en l’experimentació i la recerca, amb un mètode basat en prototips i assajos que busquen fusionar disciplines com l’urbanisme, les instal·lacions efímeres i la llum. El seu treball posa especial atenció en la construcció d’atmosferes i en la dimensió temporal dels projectes, tot explorant les emocions i la percepció de l’espai.

Entre la seva producció arquitectònica destaquen projectes com el Firal d’Olot (2018), el Pont a Tortosa (2017), la Casa Montsacopa (2021) o el Restaurant Equilibri (2023), així com intervencions com el Magatzem dels Reis Mags (2013) o Changing Trucks (2013). En l’àmbit expositiu i efímer també ha desenvolupat muntatges com De Puertas Afuera o accions arquitectòniques com La Padrina i les Pertinences de la Domesticitat al Pavelló Mies van der Rohe, així com instal·lacions urbanes representatives com Origen a la plaça Sant Jaume de Barcelona (2024).

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb nombrosos premis, entre els quals tres premis FAD, el premi Applus d’arquitectura efímera, el Premi Europeu de Rehabilitació 2025, el Street Landscape & Slow Landscape Award (Milà, 2024) o la selecció a la BEAU 2023. Des de 2012 és director artístic del festival Lluèrnia (Festival del Foc i de la Llum) d’Olot, una iniciativa pionera que ha estat reconeguda amb la medalla del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. La seva pràctica s’ha difós àmpliament en mitjans especialitzats com ON Diseño, Tectónica, ArchDaily o Scalae, i ha mantingut també activitat com a articulista en mitjans digitals. 

Núria Prieto

Núria Prieto (Ponferrada, 1985) és arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Corunya (2009) i màster en arquitectura i rehabilitació (2010). És doctora en arquitectura per la mateixa universitat, amb qualificació d’excel·lent Cum Laude (2014), amb una tesi centrada en la figura de José Miguel de Prada Poole i les relacions entre contracultura, arquitectura i utopia construïble. 

Ha desenvolupat la seva carrera professional combinant la pràctica independent amb col·laboracions amb arquitectes i estudis de referència, com Carlos Quintáns, Francisco Mangado & asociados, Pablo Gallego Picard o Alberto Foyo. Entre els seus projectes destacats hi ha muntatges expositius per a la Cidade da Cultura (2018), la sala VIP d’ARCO 2019, l’espai expositiu Cos des Dones (Manresa, 2024) o la reforma de l’Arxiu del Regne de Galícia, entre d’altres.

Ha participat en projectes de gran projecció internacional, com el desenvolupament dels continguts i el muntatge de “Unfinished” al pavelló espanyol de la XV Biennal d’Arquitectura de Venècia, guardonat amb el Lleó d’Or (2016). També ha col·laborat en exposicions itinerants a ciutats com Tòquio, Pequín, Berlín o Manila, i en projectes vinculats a la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme. La seva activitat investigadora inclou iniciatives com “Gaza: A house for 1.5m inhabitants”, desenvolupada en col·laboració amb institucions com el City College of New York o Columbia University. 

En paral·lel, desenvolupa una intensa tasca editorial i investigadora: és editora de la revista Tectónica des de 2009 i autora de diverses publicacions, entre les quals Prada Poole. Estructuras de aire (2021), Manual de Construcción para miniarquitectos (2021), Calladita no eres más bonita (2022) o Cuaderno de Viaje a Bangladés (2025). Ha participat en iniciatives com REConstruye la Roiba, pionera en micromecenatge per a la preservació del patrimoni, i és cofundadora del grup de recerca PIAM XX.En els darrers anys ha impulsat projectes d’arquitectura efímera, molts d’ells amb vessant pedagògica i participativa, incloent-hi estructures experimentals com UGO (Unidentified Golden Object), Núvol Groc o el Mini-Escenari. Ha desenvolupat també projectes per a Lluèrnia i ha fundat i comissariat el festival Atmósferas (2025). La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos premis, com el Premi COAG de recerca i divulgació 2023, el Premi BEAU 2023, el Premi Hume de Recerca o reconeixements en concursos internacionals com Europan.