Barcelona: aigua, clima i ciutat, que inclou una part molt significativa de la Col·lecció Ròmul Gavarró, s’uneix a l’exposició permanent de l’equipament La revolució de l’aigua a Barcelona. Del món preindustrial al repte ambiental
L’exposició s’obrirà al públic el cap de setmana del 18 i 19 d’abril amb portes obertes i visites comentades dirigides especialment als veïns i veïnes dels barris de Trinitat Nova i Trinitat Vella i a la ciutadania de Barcelona
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, acompanyat del regidor de Cultura i Indústries Creatives, i regidor del districte de Nou Barris, Xavier Marcé, i del director del Museu d’Història de Barcelona, Carles Hermosilla, ha inaugurat avui l’exposició permanent Barcelona: aigua, clima i ciutat, al dipòsit de la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova. El Museu, en col·laboració amb el Districte de Nou Barris, obre aquesta nova exposició per reflexionar sobre el proveïment hídric i el canvi climàtic a la ciutat.
Jaume Collboni ha volgut destacar la capacitat que té el Museu d’Història de Barcelona de tenir centres de referència per tots els barris de la ciutat, que té 17 equipaments de proximitat, i també la importància del cicle de l’aigua: “D’una manera molt gràfica, l’exposició ens ajuda a entendre com ha anat canviant la gestió de l’aigua a Barcelona, i també a prendre consciència de l’impacte del canvi climàtica sobre la vida a la nostra ciutat.” L’alcalde ha volgut també agraïr a la família la cessió d’objectes de la col·lecció Gavarró, de la qual la mostra inclou una part molt significativa. La mostra se suma a l’exposició La revolució de l’aigua a Barcelona. Del món preindustrial al repte ambiental, inaugurada l’any 2023.
L’exposició s’obrirà al públic el aquest de setmana, de 10.00 h a 14.00 h, en dues jornades de portes obertes amb visites comentades tant a les exposicions com a l’espai patrimonial. A partir del 25 d’abril el Museu també oferirà visites guiades regulars, que es poden consultar al web del Museu.
Barcelona: aigua, clima i ciutat L’exposició fa una mirada retrospectiva per mostrar com les fluctuacions climàtiques i les condicions ambientals estan estretament lligades al cicle hidrològic. Evidencia com, a partir de la revolució industrial i, sobretot, amb l’ús dels combustibles fòssils, s’ha trencat amb la manera tradicional del proveïment i la gestió de l’aigua. Si bé aquest canvi està lligat a una etapa de progrés i benestar, també ha portat als greus reptes climàtics i ambientals d’avui.
En aquest sentit, l’actual crisi mediambiental i el conjunt de recerques sectorials posen en evidència l’absoluta centralitat de l’aigua, no com un aspecte històric circumstancial, sinó com un fil roig essencial en la història del nostre planeta, que obliga a canviar el marc mental retrospectiu. El cicle de l’aigua ha estat i és clau en l’evolució ambiental i climàtica a la Terra, i l’aigua i les seves propietats han estat factors crítics en el desenvolupament de la vida.
Barcelona: aigua, clima i ciutat adopta una mirada retrospectiva per mostrar com les fluctuacions climàtiques i les condicions ambientals estan estretament lligades al cicle hidrològic. L’exposició es divideix en diferents àmbits: Clima, aigua i història, Un territori configurat per l’aigua i per la història, Una història de fluctuacions climàtiques i de respostes socials, Expansió urbana, combustibles fòssils i gestió de l’aigua (La metamorfosi ambiental 1775-1975) i El miratge del creixement il·limitat i els reptes ambientals. Amb aquest anàlisi, l’exposició mostra com l’abrupte transició iniciada amb la revolució industrial trenca la continuïtat dels dispositius i estratègies per al proveïment i la gestió de l’aigua. Una ruptura associada a una etapa de progrés, però que ha portat a la greu situació climàtica i ambiental acutal.
Des d’una òptica complementària La revolució de l’aigua a Barcelona examina la profunditat i el caràcter sistèmic d’aquesta discontinuïtat essencial a la ciutat que altera radicalment bases tecnològiques mil·lenàries. Una transició inacabada de més de cent cinquanta anys que ha canviat molt positivament la vida quotidiana de la ciutadania, però que demana una radical revisió davant de les actuals amenaces ambientals.
La Col·lecció Ròmul Gavarró
Aquesta col·lecció és una de les més importants del país d’objectes relacionats amb l’obtenció, la distribució, el consum i l’ús de l’aigua. Una bona part de la col·lecció es mostra com a reserva visitable per primer cop, un magatzem obert al públic amb els objectes inventariats agrupats i ben conservats.
La Col·lecció Gavarró és l’obra personal de Ròmul Gavarró Castelltort (Barcelona, 1921-2013). Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Barcelona, va assumir la gerència d’Aigua de Rigat SA, empresa fundada pel seu pare el 1923. Al llarg de la seva vida va ser un estudiós de la història de l’aigua i va reunir una valuosa biblioteca científica i una col·lecció sense precedents d’aparells, atuells i estris per l’abastament, el tractament i l’ús de l’aigua. Com a responsable de la distribució d’aigua, va ser molt sensible a la creixent problemàtica ambiental i, per la seva contribució a la cultura de l’aigua, va rebre el Premi Bonaplata el 1994, el Premi Ecològic Pimec el 1995 i la Medalla President Francesc Macià l’any 2002. La col·lecció es va reunir primer al Molí de Dalt de la Pobla de Claramunt i després es va exposar al Molí de Rigat a Vilanova del Camí, un museu de l’aigua de referència, visitat pel públic en general i per nombrosos especialistes.
La Casa de l’Aigua de la Trinitat
La Casa de l’Aigua és un conjunt patrimonial cabdal per explicar la història del proveïment d’aigua a la ciutat. Està format per l’estació de bombeig, al barri de la Trinitat Vella, i l’estació receptora i planta de potabilització, amb un dipòsit amb capacitat per 10.000 metres cúbics d’aigua, al barri de la Trinitat Nova, unides per una galeria subterrània que travessa l’avinguda Meridiana i per on transcorre la canonada de canalització d’aigua.
L’Espai Casa de l’Aigua de la Trinitat va ser construït per la companyia pública municipal barcelonina Aigües de Montcada entre els anys 1915 i 1919 en un espai privilegiat entre la plana de Barcelona i el Parc Natural de Collserola. Va funcionar fins al 1989, quan va quedar abandonada. Entre els anys 2007 i 2013, l’Ajuntament de Barcelona va dur a terme la consolidació i millora del conjunt patrimonial, i finalment l’any 2017 s’obria el conjunt complet. Actualment, les dues Cases de l’Aigua son un referent patrimonial al Districte de Nou Barris i Sant Andreu respectivament i son llocs emblemàtics pel seu interès històric i arquitectònic. El Museu d’Història de Barcelona interpreta aquest patrimoni a través d’exposicions i visites guiades i el districte de Nou Barris, ofereix activitats de tipus ambiental i cultural adreçades al públic en general.