També s’inaugura l’exposició d’Alex Reynolds i Robert M. Ochshorn, Un munt de preguntes sense resposta
La fraternitat de les metàfores és la retrospectiva més completa dedicada mai a Jean-Luc Godard (París, 1930 – Rolle, Suïssa, 2022), un autor que ocupa un lloc central a la història del cinema i als debats de l’art i del pensament visual contemporanis. La mostra és a cura de Manuel Asín, un dels principals especialistes en l’obra godardiana
Alex Reynolds i Robert M. Ochshorn presenten, a la sala Miserachs, la pel·lícula A Bunch of Questions with No Answers (2025). Vint-i-tres hores de preguntes formulades pels periodistes al Departament d’Estat dels Estats Units durant les rodes de premsa que van tenir lloc, entre el 3 d’octubre de 2023 i el final de l’administració Biden, sobre el genocidi en curs a Palestina
Divendres 27 de març, a les 19 h, s’inauguren dues noves exposicions a La Virreina Centre de la Imatge: Jean-Luc Godard. La fraternitat de les metàfores, comissariada per Manuel Asín, i A Bunch of Questions with No Answers [Un munt de preguntes sense resposta], on s’exhibeix la pel·lícula de 23 hores dels artistes Alex Reynolds i Robert M. Ochshorn.
La fraternitat de les metàfores és la retrospectiva més completa dedicada mai a Jean-Luc Godard (París, 1930 – Rolle, Suïssa, 2022), un autor amb una de les produccions més imponents i decisives dels darrers cent anys, i que ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Jean-Luc Godard. Dels materials exposats —la gran majoria inèdits— destaquen els cinquanta-dos documents audiovisuals entre pel·lícules, fragments documentals i entrevistes; els nombrosos quaderns de rodatge; els arxius preparatoris per a publicacions com Histoire(s) du cinema; programes i dossiers de premsa confeccionats pel mateix Godard, i reportatges fotogràfics de diverses filmacions.
Godard ens ha mostrat que les imatges poden ser eines d’obertura i relació, de comparació i anàlisi; que les idees, en el cinema, funcionen millor com a punt d’arribada que de partida, i que les pel·lícules no haurien de convertir-se en canals per circular amb elles sinó en projeccions que permetin pensar-les. Qualsevol pràctica o reflexió sobre la forma, usos i abast de les imatges avui ha de passar per ell.
D’entre els cineastes de la seva generació, segurament és el que va fixar-se en el passat recent amb més tenacitat. Els traumes de la Segona Guerra Mundial i dels camps d’extermini, la constatació d’una humanitat amenaçada a escala desconeguda per la violència bèl·lica, marquen la seva filmografia des del seu primer curtmetratge, Opération ‘béton’ (1954–55) a la seva última obra acabada en vida, Film annonce du film “Drôles de guerres” (1er tournage) (2022).
Quan va evocar el que li va suposar veure imatges de la guerra civil espanyola sobre una pantalla de cinema a la França de principi dels anys cinquanta, encara commocionada per l’horror de la dècada anterior i dessagnada per les guerres colonials, Godard va parlar d’una «fraternitat de les metàfores». En la seva concepció del paper que les imatges estan cridades a acomplir, aquestes es relacionen entre si com formes pensants i tenen la capacitat de rebel·lar-se contra l’opressió.
D’aquí que sigui associant insòlitament fragments d’imatges i sons com es va proposar intervenir, gairebé sempre de manera polèmica, en els conflictes del seu temps: Algèria, Vietnam, Palestina, Iugoslàvia. «Una pel·lícula és un fusell teòric i un fusell és una pel·lícula pràctica. Afortunadament, no duc fusell perquè soc tan miop que dispararia als meus amics; amb una pel·lícula tinc la impressió de ser menys miop».
Insubmís en dos països per la seva doble negativa a servir l’exèrcit francès i fer el servei militar a Suïssa, conèixer no més indirectament la guerra no li va impedir reflexionar-hi com segurament cap altre cineasta. La seva gran meditació sobre la història del segle xx i la capacitat historiogràfica de les pel·lícules, les Histoire(s) du cinéma (1987–1998), planteja una equació les incògnites de la qual són la guerra i el cinema. Aquell treball monumental el va fer concloure que «des del punt de vista de la història de l’art, el segle xx és la guerra dels cent anys».
Realitzada per Alex Reynolds (Bilbao, 1978) i Robert M. Ochshorn (Califòrnia, 1987), A Bunch of Questions with No Answers [Un munt de preguntes sense resposta] (2025) és una pel·lícula de vint-i-tres hores de durada que registra totes les rodes de premsa que el Departament d’Estat dels Estats Units va convocar, entre el 3 d’octubre de 2023 i el 16 de gener de 2025, sobre el genocidi actual a Palestina.
Durant aquelles trobades, els representants polítics acostumaven a respondre amb circumloquis enrevessats davant les explicacions sol·licitades pels diferents mitjans informatius. Així, el que d’entrada havia de ser un aclariment de responsabilitats, derivava en exhortacions frustrants dels periodistes. Reynolds i Ochshorn van decidir eliminar, en l’edició final, les respostes governamentals. El resultat és una lletania d’interrogants no resolts, una escenificació de l’opacitat i els simulacres desplegats per les autoritats nord-americanes davant l’opinió pública.
La pel·lícula acaba amb l’última roda de premsa de l’administració Biden, just abans del tancament temporal del Departament per la presa de possessió de Donald Trump. Una vegada i una altra, al llarg de setze mesos, es repeteix la mateixa coreografia: després dels al·legats periodístics, la càmera salta al bust de l’interlocutor estatal, els gestos del qual són una mena de performance muda que intenta contenir les onades d’arguments pendents de dirimir-se.
El programa públic de l’exposició de Reynolds i Ochshorn consistirà en una taula rodona, el 12 de maig, entre membres de Hind Rajab Foundation i Centre Delàs, moderada per Pablo Elorduy; la projecció íntegra de la pel·lícula durant La Nit dels Museus i la següent setmana, i per acabar, una xerrada amb els artistes el dimarts 9 de juny.
Robert M. Ochshorn és artista, enginyer i teòric cultural establert a Brussel·les i Nova York. És cofundador i CEO de Reduct.Video i investigador a l’acadèmia de belles arts KASK. A través d’un treball col·lectiu, col·laboratiu i en correspondència, crea programari i interfícies que ofereixen una nova tactilitat i perspectiva als mitjans i arxius.
Alex Reynolds indaga en les nostres formes de relació tal com apareixen integrades en el llenguatge cinematogràfic, i qüestiona les convencions del mitjà per explorar el potencial emancipador del joc i la negativa. La seva obra s’ha presentat a KANAL Pompidou (Brussel·les), SculptureCenter (Nova York), Contour Biennial (Malines), Guggenheim Bilbao, Beursschouwburg (Brussel·les), Index Foundation (Estocolm), Hollybush Gardens (Londres), CaixaForum Barcelona, CA2M (Madrid), entre d’altres. Les seves pel·lícules s’han projectat en festivals com el BFI London Film Festival, FIDMarseille, Prismatic Ground (Nova York), Courtisane (Gant) o Documenta Madrid. És professora visitant a la Reial Acadèmia de Belles Arts (KASK) de Gant.
Manuel Asín és coordinador de l’Àrea de Cinema del Círculo de Bellas Artes de Madrid i membre del comitè de selecció de FIDMarseille. Entre 2021 i 2025 va ser director artístic del festival Punto de Vista. Ha comissariat cicles per a institucions com la Filmoteca Española, la Filmoteca de Catalunya, el Museo Reina Sofía, Tabakalera, l’Instituto Moreira Salles, entre d’altres. Ha col·laborat en publicacions com Trafic, Cahiers du Cinéma i Caimán Cuadernos de Cine, del consell de redacció de la qual forma part. Ha editat nombrosos llibres de cinema, l’últim dels quals és Frans van de Staak. La palabra en archipiélago (2025, en col·laboració amb Carlos Saldaña). Va ser director de la distribuïdora i editorial de llibres i DVD Intermedio (2010-2015). És professor associat de la Universidad Carlos III de Madrid i forma part de l’equip docent de l’Elías Querejeta Zine Eskola i SUR.
Més informació i imatges: Laia Carbonell – lcarbonellf@bcn.cat – 677441414 / 933161156