Els accessos podrien correspondre als refugis antiaeris 0657, 0874 i 0421, ja documentats, una hipòtesi que s’haurà de confirmar després de la inspecció de l’interior
El dispositiu d’entrada als refugis s’inicia amb una primera inspecció de seguretat, que es duu a terme de manera coordinada entre el Servei d’Arqueologia i els Mossos d’Esquadra
Els Mossos d’Esquadra de la Unitat de Subsòl, duran a terme avui 25 de març una primera inspecció de seguretat a l’interior dels refugis antiaeris localitzats al carrer del 26 de Gener de 1641 al districte de Sants-Montjuïc (Barcelona). Aquesta intervenció, coordinada amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona, permetrà valorar les condicions internes dels espais, com la presència de gasos, l’estabilitat estructural o la viabilitat d’accés, abans d’avançar en les tasques d’exploració i documentació arqueològica. La intervenció s’emmarca en el protocol habitual de col·laboració entre ambdues institucions en actuacions en espais confinats i estructures subterrànies d’interès patrimonial.
En el marc de les obres de reurbanització del carrer 26 de Gener que s’estan duent a terme en el límit entre els barris d’Hostafrancs i La Bordeta, al districte de Sants-Montjuïc, s’han localitzat diversos accessos a refugis antiaeris de la Guerra Civil. Les troballes s’han produït en diferents moments des de l’inici dels treballs, a inicis del mes de març, i s’està treballant per determinar a quins dels refugis documentats corresponen.
Els accessos han aparegut de manera progressiva a mesura que avançaven les excavacions. El primer es va detectar el 3 de març al migdia, coincidint amb la fase inicial de les obres. Aquest accés presenta una escala de 12 esglaons fins al tapiat, amb una llargada de 4,16 m, una amplada de 1,25 m a l’interior i 1,63 m a l’exterior, i una alçada aproximada de 2,35 m a l’últim esglaó que es redueix a 1,93 m en el punt del tapiat.
Aquella mateixa tarda es va localitzar un segon accés, que també consta de 12 esglaons fins al tapiat, situat a 0,80 m de l’inici de la volta, amb una llargada d’uns 3,37 m, una amplada de 1,30 m a l’interior i 1,83 m a l’exterior, i una alçada de 1,92 m a l’últim esglaó que disminueix fins a 1,76 m al tapiat.
El tercer accés disposa de 15 esglaons fins al tapiat, situat a 1,10 m de l’inici de la volta, amb una llargada de 3,72 m, una amplada de 1,28 m a l’interior i 1,71 m a l’exterior, i una alçada de 2,13 m a l’últim esglaó que arriba fins als 2,24 m en el punt del tapiat, i es va identificar el dia 11 de març, en un tram més avançat de l’actuació. L’ordre de les troballes respon a la pròpia evolució de les obres de remodelació de la via, que van començar a la banda del carrer de la Creu Coberta i han anat avançant en direcció al carrer de Portugalete.
Des del primer moment, el Servei d’Arqueologia de Barcelona ha fet el seguiment de les troballes i ha activat el protocol habitual en aquests casos. El dia 5 de març es va dur a terme una primera inspecció tècnica sobre el terreny, en què es va acordar intervenir sobre els accessos per tal de poder-ne determinar la naturalesa i l’abast.
Les actuacions han consistit, en una primera fase, en el buidatge de la runa acumulada als accessos localitzats per tal d’arribar als elements constructius originals, especialment a la tàpia que habitualment segella aquests espais. Un cop identificada aquesta estructura, s’han practicat obertures puntuals per comprovar la continuïtat dels refugis a l’interior.
Els treballs d’obertura puntual en els dos primers accessos es van dur a terme el 10 de març, seguint els criteris tècnics establerts pel Servei d’Arqueologia. Amb l’aparició del tercer accés l’11 de març, es van aplicar les mateixes directrius d’intervenció, amb l’objectiu de mantenir una metodologia homogènia en l’anàlisi de les estructures.
Hipòtesis de treball
A hores d’ara, una de les hipòtesis principals és que, com a mínim, un dels accessos —el segon localitzat— correspon a un refugi ja documentat en el cens municipal, identificat com a refugi 0657. Això se sustenta en el llistat de refugis antiaeris del 16 de juliol de 1938 inclòs a l’Atles dels Refugis de la Guerra Civil espanyola a Barcelona. No obstant això, en aquest llistat només s’esmenta l’adreça d’un accés, però no es detallen la quantitat d’entrades ni el seu recorregut. És per aquest motiu, que no es pot confirmar si els altres dos accessos localitzats al mateix carrer corresponen a la mateixa galeria o donen pas a altres refugis propers.
Per aquest motiu encara no es pot determinar amb certesa si formen part del mateix conjunt o si corresponen a refugis diferents. En cas que es confirmi que es tracta d’estructures diferenciades, el primer accés podria correspondre al refugi 0874 i el tercer al refugi 0421, tots dos també recollits en el registre de refugis antiaeris de la ciutat. No obstant això, caldrà avançar en les inspeccions per validar o descartar aquestes correspondències.
Col·laboració institucional i dispositiu tècnic
La intervenció es desenvolupa de manera coordinada entre el Servei d’Arqueologia de Barcelona i els equips tècnics responsables de l’obra, amb el suport dels cossos de seguretat per garantir que totes les actuacions es duen a terme amb les màximes garanties.
La col·laboració amb la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra es remunta a anys anteriors i es va formalitzar l’any 2017 mitjançant un conveni de col·laboració, consolidant així el treball conjunt en actuacions d’aquest tipus. La Unitat de Subsòl és l’especialitat del Cos de Mossos d’Esquadra que té assignades les funcions policials per intervenir en espais confinats i llocs de difícil accés. Disposa de capacitats per actuar en intervencions preventives i situacions urgents com a cavitats naturals, xarxa de clavegueram, galeries de servei, pous, mines, etc..
En relació a les actuacions conjuntes realitzades amb el Servei d’Arqueologia de Barcelona, les intervencions s’han centrat bàsicament en refugis antiaeris de la Guerra Civil Espanyola, mines d’aigua, “fresqueres” o el Rec Comtal. La Unitat de Subsòl en l’àmbit de les seves atribucions, comprova si les condicions de seguretat (nivell de gasos tòxics, concentracions d’oxigen, indicadors de risc per col·lapse estructural, etc..) desaconsellen l’accés a l’espai, seguint les instruccions previstes al procediment intern de treball de l’especialitat.
Possibilitats i escenaris futurs
La identificació d’aquests accessos obre diversos escenaris de futur pel que fa a la gestió patrimonial dels refugis. Entre les opcions que es contemplen hi ha la seva documentació exhaustiva, la conservació in situ o la seva eventual integració en projectes de memòria històrica i difusió ciutadana. En funció dels resultats de les inspeccions interiors i, especialment, de l’estat de conservació de les estructures, es podran definir les actuacions més adequades per garantir-ne la preservació i, si escau, la seva posada en valor.
En qualsevol cas, en les properes setmanes els treballs se centraran en aprofundir en el coneixement d’aquests espais, sempre sota criteris de seguretat i conservació patrimonial. L’objectiu és determinar la configuració interna dels refugis, la seva extensió, el seu estat real i la possible connexió entre els diferents accessos localitzats. Un cop documentats, els refugis quedaran tancats a l’espera de la decisió definitiva sobre el seu futur.
A partir d’aquí, s’obren diferents possibilitats condicionades a l’estat de les estructures. D’una banda, es podria optar per mantenir-los tancats i garantir-ne la preservació, tot permetent eventualment accessos puntuals per a recerca o actuacions específiques. De l’altra, en el cas que les condicions ho permetin, es podria valorar la seva adequació com a espai visitable. Aquesta opció, però, implicaria el desenvolupament d’un projecte específic de posada en valor que n’asseguri la seguretat, l’accessibilitat i la correcta interpretació històrica, així com un model de gestió que contempli el manteniment i els recursos necessaris.
Context de les obres. Renovació integral del carrer del 26 de Gener de 1641
Les obres de renovació integral del carrer del 26 de Gener de 1641, situat al límit entre els barris d’Hostafrancs i la Bordeta, tenen com a objectiu transformar aquest eix en un espai més accessible i sostenible, prioritzant el vianant. El projecte preveu ampliar les voreres, eliminar barreres arquitectòniques i donar continuïtat als itineraris per a tots els usuaris, així com incorporar arbrat, mobiliari urbà —com cadires i papereres— i una font pública. Amb un pressupost d’1,8 milions d’euros, les obres es van iniciar el 16 de febrer.
La intervenció inclou també la renovació completa de les infraestructures de serveis, amb el soterrament de les xarxes elèctriques, d’enllumenat i de telecomunicacions, així com la millora dels sistemes de drenatge i sanejament. Durant el període d’obres, la circulació al carrer es limita als vehicles del veïnat i serveis públics, amb desviaments del trànsit general per carrers alternatius. Aquesta actuació s’emmarca en el Pla de Manteniment Integral (PMI) que s’està desplegant als barris de Sants i Hostafrancs dins del Pla Endreça, amb més de 90 intervencions previstes enguany.