Les exposicions d’enguany estan dedicades a Jean-Luc Godard, Marion Scemama i David Wojnarowicz, Oier Etxeberria, Frederic Amat, Gràcia Territori Sonor, Alex Reynolds i Robert M. Ochshorn, Juana Dolores Romero Casanova, i a la revista De Calor

Als programes públics, seminaris, cursos i conferències participaran, entre d’altres, Anselm Franke, Lars Bang Larsen, Garazi Navas, Louise Herne, Michelle Schenandoah, Garazi Navas, Paul Grivas, Nicole Brenez, Fabrice Aragno, Jean-Paul Battaggia, Clara Serra, Laure Vega, Alberto Santamaría, David Caño, Núria Gómez Gabriel, Antonio Gómez Villar, Amador Fernández-Savater, Joan Yago, Carolina Yuste, Marta Echaves, Alicia Valdés, Laura Llevadot, Santiago López-Petit, Marcelo Expósito, Jeffrey Swartz, Terra Poirier, Ana Romero Sire, Albert Jornet, Sara Mesa, Iliaria Campioli, Maria Solà, Alberto Ruiz de Samaniego i Joan Fontcuberta

El programa expositiu de La Virreina Centre de la Imatge per a aquest 2026 es desenvolupa al voltant de quatre eixos temàtics: cinematografies seminals, institucionalitat sense institucions, els punts cecs de la història i paraules per a desordenar el món.

El primer eix, articulat al voltant de la mostra sobre Jean-Luc Godard —la més exhaustiva a escala internacional que s’ha dedicat mai al cineasta després de la seva mort—, suposa la culminació d’un conjunt de projectes museogràfics que, des de La Virreina i durant els darrers deu anys, han investigat autors paradigmàtics procedents del camp de les pràctiques fílmiques, com per exemple, Alexander Kluge, Barbara Hammer, Marguerite Duras, Pedro Costa, Chantal Akerman, Robert Cahen, Natalie Bookchin, Sara Gómez i Trinh T. Minh-ha.

El segon, a partir de les exposicions al voltant de la revista De Calor (1993-1996) i entorn del trenta aniversari de Gràcia Territori Sonor, reconstrueix una part essencial del panorama de la cultura independent barcelonina després de l’epítom oficialista dels Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992.

El tercer, investiga dos moments històrics en la llarga tradició conservadora de la política governamental nord-americana. En primer lloc, el de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta, sota el mandat de Ronald Reagan, quan es desencadenen un seguit de moviments contraculturals, anticapitalistes i rebels, marginats de l’ordre social imperant, amb el teló de fons de l’epidèmia de la Sida, del qual figures com Marion Scemama i David Wojnarowicz en van ser autors essencials. En segon lloc, el del final de l’administració de Joe Biden en relació amb la política nord-americana a Palestina a partir de la pel·lícula A Bunch of Questions with No Answers (2025) d’Alex Reynolds i Robert M. Ochshorn, que registra 23 hores i 10 minuts de preguntes formulades —que mai van ser respostes— per periodistes al Departament d’Estat dels Estats Units durant les rodes de premsa celebrades entre el 3 d’octubre del 2023 i el final del mandat de Biden.

Finalment, el quart eix es desplega a partir de les relacions entre llenguatge i economia, en la mostra d’Oier Etxeberria; al caient del que és poètic com a productor de sentit o raó imaginativa, com a desbaratament del que és previsible, consensuat i fins i tot del que és memorable, com les exposicions de Frederic Amat i de Juana Dolores Romero Casanova.

PROGRAMES PÚBLICS
Pel que fa als programes públics i les investigacions per a la temporada 2026, tindrà lloc una mena d’acostament retroactiu al curs que el filòsof, escriptor i crític cultural Mark Fisher (1968-2017) no va arribar a impartir, amb el títol de Desig postcapitalista, així com al seu darrer treball inacabat, Acid Comunism. Alguns dels participants d’aquest projecte seran Clara Serra, Núria Gómez Gabriel, Antonio Gómez Villar, Amador Fernández-Savater, Joan Yago, Alberto Santamaría, Laure Vega, Carolina Yuste, Marta Echaves, David Caño, Alicia Valdés, Laura Llevadot, Santiago López-Petit i Marcelo Expósito.

També se celebraran seminaris a càrrec d’Andrea Soto Calderón; al voltant de la trajectòria de César Aira, potser el novel·lista que més ha aprofundit en les relacions entre literatura i art contemporani, amb la curadoria d’Iván de la Nuez; i a propòsit del projecte Extra-Ordinari. Treball acadèmic precari als ensenyaments artístics, concebut i comissariat per Jeffrey Swartz, amb la participació de Terra Poirier, Ana Romero Sire, Albert Jornet i Sara Mesa.

A més, les diverses exposicions presents i futures comptaran amb successius cicles d’activitats en què participaran Lars Bang Larsen, Garazi Navas, Maria Solà, Iliaria Campioli, Alberto Ruiz de Samaniego, Joan Fontcuberta, Louise Herne, Michelle Schenandoah, Garazi Navas, Paul Grivas, Nicole Brenez, Fabrice Aragno i Jean-Paul Battaggia, entre d’altres.

Finalment, es durà a terme una trobada-homenatge al voltant del pintor Joan Hernández Pijuan (1931-2005), de la qual en resultarà una publicació amb aportacions de nombrosos artistes, professors, historiadors i crítics.

BALANÇ 2025 I PRESSUPOST 2026
En el darrer any, la xifra de visitants de La Virreina Centre de la Imatge ha estat de 110.116 persones. Aquesta xifra consolida l’audiència de La Virreina més enllà dels cent mil espectadors per temporada durant el darrer lustre. El 2025 aquest nombre de visitants adquireix un valor especial en apostar per una programació sense grans noms coneguts i a partir d’autories menys canòniques i fins i tot desconegudes.

La Virreina Centre de la Imatge compta amb 1.300.000 euros de pressupost per a l’exercici 2026, dels quals un 58% (750.000 €) són per a la producció d’exposicions, programes públics, publicacions i investigacions.