Des del 13 de desembre de 2025 es pot visitar a les cotxeres de l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, el pessebre tradicional d’enguany, una instal·lació de gran format que es podrà visitar fins al 5 de gener de 2026. L’edició d’aquest any recrea paisatges de muntanya del Pirineu i del Prepirineu, configurant un entorn naturalista que combina la tradició bíblica amb elements de la geografia catalana.

El pessebre, realitzat per l’Associació de Pessebristes de Barcelona —entitat activa des de mitjans del segle XIX—, presenta rius, valls, muntanyes i teulades de pissarra construïdes amb molsa, terra, sorra i vegetació. En aquest escenari es despleguen les principals escenes bíbliques del cicle del naixement, acompanyades de figures tradicionals catalanes com pastors, pastores, un pescador, un caçador, un picapedrer, un boletaire i, és clar, el caganer.

Amb un espai de prop de 70 metres quadrats i la participació de més d’una vintena de pessebristes, la instal·lació ha estat en construcció des del mes de maig. La proposta combina personatges de la Betlem antiga amb figures creades especialment per a aquesta edició, integrant artesania, tradició i una clara voluntat de posar en valor el pessebrisme popular.

L’exposició és d’accés lliure i no cal reserva prèvia. L’horari de visita és d’11 a 14 h i de 16 a 20 h de dilluns a divendres, i d’11 a 20 h dissabtes i diumenges; el 25 de desembre i l’1 de gener, l’espai romandrà tancat, i el 26 de desembre s’obrirà d’11 a 16 h.

Els passatges del pessebre de Sant Jaume

La primera escena, «L’aigua, font de vida», posa en relleu el paper essencial de l’aigua com a origen de tota existència. La roda del molí, en moviment continu, simbolitza la persistència i el cicle de la vida.

A «L’Anunciació als pastors», uns pastors que fan nit a Betlem reben l’avís que, a poca distància, ha nascut Jesús. L’escena captura el moment en què s’inicia el camí cap al portal i l’anunci de la bona nova.

Tot seguit, la tercera escena «El viatge de Ses Majestats» representa els Reis d’Orient seguint l’estel que els guia cap a Betlem. Porten regals i emprenen el camí per presentar els seus respectes a l’infant, en una escena marcada pel desplaçament i la llum.

La quarta escena és «El naixement», presidida pel bou i l’ase, que observen el nounat dormint a la menjadora on Maria i Josep han improvisat un llit. El passatge destaca la senzillesa de l’estable i la intimitat del moment fundacional.

La quinta escena narrativa és «La fugida a Egipte», que narra el moment en què Maria i Josep marxen per salvar Jesús després de conèixer els plans d’Herodes. L’escena evoca l’urgència, la protecció i l’itinerari forçat de la família.Finalment, el recorregut conclou amb «El taller de Natzaret», on Josep treballava com a fuster i artesà, fent encàrrecs d’ebenisteria en un taller com aquest. La representació funciona també com a homenatge a l’escultor barceloní Daniel José Pons (1942–2025).