L’exposició té com a objectiu aprofundir en el fenomen del col·leccionisme en relació als objectes devocionals coincidint amb la celebració del mil·lenari del monestir de Montserrat
La mostra aplega una selecció dels objectes montserratins col·leccionats per Frederic Marès i incorpora obres procedents d’altres museus i col·leccions particulars
El Museu Frederic Marès inaugura el 28 de novembre l’exposició Montserrat, mare i terra, comissariada per Sílvia Canalda, historiadora de l’art i professora de la Universitat de Barcelona. La mostra, que es podrà visitar del 29 de novembre de 2025 al 24 de maig de 2026 a la sala 28 de la primera planta, aprofundeix en el fenomen del col·leccionisme d’objectes devocionals a partir de la imatge de la Mare de Déu, el monestir i la muntanya de Montserrat, coincidint amb la celebració del mil·lenari del cenobi. S’hi reuneixen una quarantena d’obres procedents majoritàriament del fons del Museu, complementades amb tretze peces cedides per altres institucions i col·leccions particulars.
A partir del ric conjunt d’objectes montserratins reunits per Frederic Marès, l’exposició articula un relat sobre l’evolució iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat, la devoció popular generada al seu voltant i la seva difusió a través del món de l’estampa. La mostra incorpora també una mirada contemporània al llegat montserratí i al seu impacte cultural, presentant obres singulars que testimonien la persistència del simbolisme de la muntanya i de la imatge de la Moreneta en la creació actual.
Els àmbits expositius s’organitzen en diverses seccions que exploren la complexitat de la devoció montserratina i la seva projecció social, cultural i artística. El primer àmbit, A la moda, aborda la construcció iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat i la transformació de la seva imatge al llarg dels segles, des de les primeres representacions fins a la recuperació de la talla sense vestidures l’any 1939, que va restituir la seva materialitat medieval. Aquest espai revela com mitjans com la medalla o l’estampa van contribuir a fixar-ne l’aspecte i a consolidar-ne el caràcter d’“emperadriu morena”.
El segon àmbit, Creure i pertànyer, aprofundeix en els relats visuals, les llegendes, les devocions i els paisatges associats a Montserrat. S’hi examina la transmissió iconogràfica i escrita de la troballa de la talla, així com l’expansió del seu culte en l’època moderna, quan altars i esglésies dedicats a la Mare de Déu de Montserrat van proliferar dins i fora de la monarquia hispànica. Aquest àmbit mostra també com, des del segle XIX, la imatge i la muntanya es van consolidar com a referent identitari, inspirant intel·lectuals, artistes i col·leccionistes.
El tercer àmbit, Testimonis materials, a mida de tothom, presenta la cultura material vinculada al pelegrinatge i a la devoció montserratina, des dels exvots medievals fins al marxandatge popular a partir del segle XIX. Objectes de tota mena —des de peces d’alta qualitat artística fins a produccions seriades i assequibles— revelen la força emotiva i espiritual que Montserrat ha exercit sobre generacions de fidels i visitants, i com aquest univers material ha alimentat col·leccions especialitzades segons tècniques, formats o materials.
El quart àmbit, Famílita i terra, ubicat a la Sala de Montserrat i que reuneix peces singulars de gran valor per dimensions, autoria o procedència, funciona com a cloenda simbòlica de la mostra. La protagonista de l’àmbit és la pintura d’Antonio Arias Fernández (1643) amb la figura solemne de l’“emperadriu morena” davant la muntanya, obra amb història vinculada a la devoció familiar de cercles nobiliaris i adquirida per Frederic Marès el 1968 al mercat barceloní. L’àmbit posa en relleu la relació entre col·lecció, família i territori i la manera com obres concretes exemplifiquen trajectòries de devoció i circulació.
Finalment el cinquè àmbit, Tradició i creació: la natura sacralitzada, connecta la tradició i la creació contemporània, mostrant com la natura i la muntanya han estat sacralitzades i representades en paraules, versos i imatges. La Mare de Déu de Montserrat, potser en contrast amb altres imatges sacralitzades, ha estat poc revisitada des de la creació contemporània; tot i així, continua inspirant l’art d’avui, com s’exemplifica amb l’obra Aquest foc de Perejaume.