Comissariada per Frederic Montornès, La muntanya anàloga combina una quarantena d’obres del cineasta i el fotògraf italians, i es podrà visitar fins al 15 de febrer del 2026

Divendres 14 de novembre, a les 19 h, s’inaugurarà l’exposició La muntanya anàloga, comissariada per Frederic Montornés a partir d’obres del cineasta Michelangelo Antonioni (Ferrara, 1912 – Roma, 2007) i del fotògraf Luigi Ghirri (Scandiano, 1943 – Roncocesi, 1992).

Concebuda a la manera d’un assaig visual sense acabar, la mostra respon al desig d’explorar la pràctica d’ambdós artistes a partir de les d’afinitats que es donen entre la producció cinematogràfica d’un i la fotogràfica de l’altre. A través d’una selecció de no més de quaranta imatges pertanyents a la sèrie de Muntanyes encantades d’Antonioni i a l’obra primerenca de Ghirri.

La sèrie Muntanyes encantades es va mostrar per primera vegada el 1983, i totes les peces parteixen d’una pintura matriu realitzada, principalment, mitjançant la tècnica del collage, però també en aquarel·la, tintes o pastels. Es tracta d’esbossos minúsculs encara en fase d’acabar en espera que el procés tècnic d’ampliació d’imatge —el blow-up— els imprimeixi la textura, el color, la tonalitat i la mesura que Antonioni els vulgui donar. Encara que les Muntanyes encantades constitueixen per si mateixes un univers fotogràfic compacte i bidimensional ple de muntanyes imaginàries, anàlogues entre si i, per tant, mai iguals. La mirada del cineasta en relació amb el color, la matèria i les formes orgàniques, evocadores i indefinides, és una cosa que es deixa sentir després de la infinitat de fotogrames que insereix a les seves pel·lícules remetent l’espectador a universos humits, informes, nebulosos, secs i àrids el nexe d’unió dels quals és que romanen o són vistos d’acord amb una forma de visió que advoca per una altra forma d’abastar el paisatge.

Enfront de la unitat formal, conceptual i emocional d’aquesta sèrie de muntanyes del director de Blow-Up sorgides de la combinació d’un procés manual i tècnic i l’acció de l’atzar, les muntanyes de Luigi Ghirri no configuren cap bloc estructural, sinó que apareixen de forma intermitent en bona part de les sèries fotogràfiques que realitza des de l’inici de la seva trajectòria fotogràfica. Igual com percebem en la mirada del cineasta ferrarès, la mirada de Ghirri, educada (també) en l’amplitud d’una plana, pot ser que l’induís a transcendir la imatge de les muntanyes que veia per copsar, en les seves múltiples possibilitats, la idea que li transmetien a un nivell més conceptual. Sostenint que la fotografia s’havia d’entendre com un espai d’observació, les muntanyes captades per la càmera de Ghirri des de l’inici de la seva trajectòria, més que representar la realitat, són muntanyes anàlogues de les quals es val per revertir la idea de l’home com a entitat de mesura, qüestionar la mirada de l’espectador situant-lo davant d’imatges macroscòpiques i microscòpiques, estranyar la nostra percepció visual afegint a les imatges elements que no són propis dels entorns que representa, o recordar que la imatge fotogràfica, com a síntesi de l’estatisme de la pintura i el dinamisme del cinema, és un al·legat a favor de l’alentiment del moviment i convida a la contemplació.

Aquesta exposició proposa viatjar cap a algun lloc amb la idea d’una muntanya en el pensa-ment, i d’aquí el manlleu del títol de la novel·la de René Daumal El monte análogo. Novela de aventuras alpinas no euclidianas y simbólicamente auténticas, publicada en castellà per Ediciones Atalanta l’any 2006. Una novel·la inconclusa publicada a París el 1952 que relata una expedició utòpica a la recerca d’«una misteriosa muntanya inaccessible, la matèria de la qual té la curiosa propietat de corbar l’espai que l’envolta». Un conjunt d’imatges que inviten a ser llegides amb lentitud, que apel·len a la contemplació i que inciten a reflexionar entorn de l’individu fomentant el qüestionament crític de la seva relació amb el món.

Més informació i imatges: 

Laia Carbonell – 933 161 156 / 677 441 414 – lcarbonellf@bcn.cat