La mostra presentarà en cinc àmbits històrics la transformació de la ciutat amb una vintena de mapes i recursos digitals més rellevants de cada època

L’exposició es podrà visitar del 16 d’octubre de 2025 al 28 de febrer de 2026 amb entrada lliure

Dema dijous 16 d’octubre, a les 18.00 h, a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, (Santa Llúcia, 1), tindrà lloc la inauguració de l’exposició Barcelona en mapes: Gestionar el creixement de la ciutat (1800-1925). La mostra, que es podrà visitar fins al 28 de febrer del 2026, presenta gràficament l’evolució de la ciutat de Barcelona al llarg del segle XIX amb una mostra d’una vintena dels mapes més representatius d’aquest creixement conservats a l’Arxiu Històric.

De 1800 a 1925, la ciutat i el Pla de Barcelona van experimentar un creixement urbà espectacular que van transformar profundament la morfologia i el paisatge de Barcelona. Aquest seguit de transformacions van fer imprescindible l’aixecament de cartografia per part de l’Ajuntament de Barcelona. Per tal de gestionar tots aquells canvis, es van crear mapes per dibuixar projectes com els nous dissenys urbanístics; l’ampliació i millora de la xarxa viària; la portada d’aigües; la construcció d’una moderna xarxa de clavegueram o la creació de parcs urbans. Finalment, al 1925, es va crear dins de l’Ajuntament de Barcelona l’Oficina del Pla de la Ciutat, l’organisme que s’encarrega específicament des de llavors de l’aixecament dels mapes que necessita el consistori per gestionar la ciutat.

Cinc períodes històrics d’evolució

L’exposició s’estructura en cinc àmbits, cadascun dels quals representat per un dels mapes més significatius del període tractat. El primer àmbit, Antecedents: l’herència set-centista, fa referència a l’herència del segle anterior, quan Barcelona transformava la seva fesomia urbana amb la construcció de la Ciutadella per sobre del barri de la Rivera. S’hi poden contemplar un mapa de Barcelona d’abans de 1714 sense la Ciutadella i un de posterior, de 1740, ja amb l’edificació militar completada.

El segon àmbit, Modernitzar la ciutat, es refereix als primers anys del segle XIX quan la ciutat comença a experimentar problemes degut al creixement de la població en un espai urbà encerclat per muralles. Aquest àmbit es complementa amb un extraordinari mapa de la zona fora muralla, fet per l‘exèrcit francès entre 1823 i 1827 dibuixat amb corbes de nivell, una tècnica aleshores molt nova. El mapa de 54 fulls es pot consultar, a través del web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya: https://visors.icgc.cat/bcn1827.

El tercer àmbit, L’Eixample: un nou model de ciutat, representa el canvi més destacat que va viure la ciutat amb l’enderrocament de les muralles i l’inici de la construcció de l’Eixample. En aquest cas, el mapa d’Ildefons Cerdà i el seu projecte de 1859, dibuixen la fesomia del que serà la Barcelona més moderna.

El quart àmbit, La reforma de la ciutat intramurs, es refereix a la segona meitat del segle XIX, quan malgrat l’expansió ambb l’Eixample, els problemes d’insalubritat continuen a la Barcelona antiga degut al creixement constant de població. En aquest cas, s’exhibeix el mapa del nucli antic de la ciutat de l’arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca, i es complementa amb el recurs digital del mapa: Barcelona, darrera mirada, elaborat per l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: https://darreramirada.ajuntament.barcelona.cat.

El cinquè àmbit, Els reptes cartogràfics d’una ciutat en creixement accelerat, tracta l’annexió dels municipis del voltant de Barcelona a partir de l’any 1897, que va duplicar la població i va quadruplicar l’espai municipal. En aquest àmbit es podran veure mapes generals per donar a conèixer els nous límits municipals i mapes de detall de construcció de d’intal·lacions o xarxes de suministres. Com a complement, s’han reproduït tres mapes de ciutats independents annexionades: Gràcia, Sant Gervasi i Sant Martí de Provençals; i també es podrà consultar el recurs digital dels primers mapes que va aixecar l’oficina cartogràfica de l’Ajuntament, anomenada Oficina del Pla de la Ciutat, a partir de 1925. Es tracta de plànols detallats a escales 1:500 i 1:2.000 que serien bàsics per a la gestió de la ciutat al segle XX: https://w133.bcn.cat/VisorMartorell/VisorMartorell.html.

Finalment, l’exposició acaba amb un petit joc que fa referència al nord dels mapes de Barcelona. La convenció és que la majoria de mapes solen tenir el nord a la part superior del full i el sud a la part inferior. Degut a la configuració del territori barceloní, encaixat entre el mar i la muntanya, normalment se situa la muntanya del Tibidabo a la part superior i el litoral a la part inferior, fent que la part superior del full no sigui realment el nord sinó el nord oest. Per això, molt sovint hi ha la confusió de creure que la muntanya del Tibidabo és el nord de la ciutat, quan no és així.