Més de 8.200 persones han participat en el fòrum ciutadà, que ha comptat amb més de 120 activitats, en el marc del MONDIACULT 2025

L’Àgora Cívica, el fòrum ciutadà impulsat conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura, clou avui la seva activitat havent superat totes les expectatives, tant en xifres com en la qualitat del debat generat.

Al llarg de sis dies, l’esdeveniment ha reunit més de 8.200 assistents i ha registrat 2.600 inscripcions a les diferents activitats programades. S’hi han celebrat més de 120 activitats (80 en el marc d’Àgora Cívica i 40 d’Àgora en Xarxa), amb la participació de més de 200 ponents, el 54% dels quals dones i el 50% amb perfil internacional. L’edició d’enguany ha tingut lloc en quatre centres culturals de referència de Barcelona —el CCCB, el CERC, el MACBA i l’IEC— i ha comptat, a més, amb tretze espais destinats a ponències, activitats i presentacions de projectes. Aquest és un primer balanç de participació, atès que l’Àgora Cívica tancarà oficialment a les 21.30 h.

La ciutat de Barcelona i Catalunya s’han posicionat com un epicentre global de reflexió cultural, acollint debats sobre temes clau com els drets culturals, la intel·ligència artificial, la cultura de pau o la diversitat lingüística, en el marc de MONDIACULT 2025, la Conferència Mundial de la UNESCO sobre Polítiques Culturals i Desenvolupament Sostenible, que per primera vegada se celebra a Europa. MONDIACULT reuneix ministres i responsables de cultura d’arreu del món per debatre com integrar la cultura en l’agenda global de desenvolupament sostenible.

És en el plenari de MONDIACULT, celebrat a primera hora d’aquesta tarda, on s’han presentat les conclusions referents a Àgora Cívica. Hi destaca la necessitat de tenir un objectiu centrat en la cultura en l’Agenda Global de Desenvolupament Sostenible que s’ha de negociar a nivell internacional en els propers anys, i que s’aplicaria a partir de 2030. Les conclusions també demanen que els drets culturals siguin no només una declaració, sinó que es tradueixin en mesures pràctiques i concretes.

Pensar per continuar avançant

Àgora Cívica ha possibilitat un espai de reflexió i opinió que s’ha revelat com un actiu indispensable per continuar avançant en l’àmbit cultural. Els debats i les converses han posat de manifest la necessitat d’un fòrum plural i obert com a eina clau per afrontar els reptes culturals actuals i futurs.

L’Àgora Cívica ha abordat sis grans eixos temàtics: drets culturals, diversitat cultural i lingüística, els efectes de la intel·ligència artificial en la cultura, cultura i pau, ecosistemes culturals i el rol cultural de les ciutats i la petició d’un Objectiu Cultura a les agendes globals. Entre les veus destacades que hi han participat hi ha Alexandra Xanthaki (relatora de l’ONU sobre drets culturals), Patrice Meyer-Bisch (autor de la Declaració de Friburg), Justin O’Connor, Jorge Melguizo, Daisy Fancourt o Alison Tickell, entre molts altres.

Com a part de la seva programación central, l’Àgora Cívica ha estat l’escenari de l’Encuentro Cultura y Ciudadanía del Ministeri de Cultura, les jornades CULTUROPOLIS, impulsades per la Diputació de Barcelona, i la 6a Cimera de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), amb la participació de representants de governs locals d’arreu del món. En el marc de les jornades CULTUROPOLIS s’ha presentat la Declaració de Barcelona, un document que explora la relació entre els drets culturals i la resta dels drets humans. També s’han impulsat més de 40 activitats a través de l’Àgora en Xarxa, que ha portat el debat arreu del territori.

Amb una gran resposta ciutadana, els impulsors de l’esdeveniment en fan un balanç molt positiu i obren la porta a futures iniciatives que continuïn enfortint la cultura com a motor de transformació social.

Àgora Cívica en xifres

• 2.600 inscripcions
• 8.250 assistents
• Més de 120 activitats realitzades en sis dies (80 Àgora Cívica + 40 Àgora en Xarxa)
• Més de 200 ponents:
  • 54% dones
  • 50% internacionals
• 4 centres culturals (CCCB / CERC / MACBA / IEC)
• 13 espais per a activitats, ponències i presentació de projectes