El sector excavat a l’alçada de Santa Mònica, a més de la muralla, inclou una torre pentagonal

Les excavacions revelen riuades medievals i aporten informació sobre la vida quotidiana de la Barcelona medieval

Un cop acabin els treballs hauran permès documentar fins a prop de 100 metres de la muralla al llarg de la Rambla

Els treballs arqueològics vinculats a la reurbanització de La Rambla han posat al descobert un tram de 44,88 metres de la muralla del segle XIV, amb una amplada màxima de 2,90 metres i una torre pentagonal de 8,32 per 4,21 metres. La intervenció, que es duu a terme al sector de Santa Mònica, està dirigida per l’arqueòloga Irene Cruz, de l’empresa Global Geomática. BIMSA està executant l’obra.

Els treballs van començar a mitjans de juliol amb l’obertura de la zona central del passeig i han combinat excavacions mecàniques superficials amb sondejos manuals per estudiar la fonamentació de la muralla i l’estratigrafia arqueològica que s’hi adossa. L’objectiu és doble: obtenir una documentació completa de les estructures i, alhora, comprendre millor com es va viure i transformar aquest espai de frontera de la ciutat medieval.

En el sondeig exterior, a 3,5 metres de profunditat, s’han identificat estrats relacionats amb antigues riuades, amb acumulacions de terra, pedres i ceràmica arrossegades per l’aigua. Aquestes restes confirmen el funcionament de la muralla com a sistema defensiu vinculat a un fossat i alhora aporten informació sobre les dinàmiques naturals de la riera que baixava per aquest punt de la ciutat. Al costat interior, en canvi, s’han documentat nivells del segle XVI que parlen de la vida quotidiana de la Barcelona medieval i moderna. En aquest àmbit destaca una troballa curiosa i poc habitual: les restes d’un petit ase, enterrat envoltat d’un gran nombre d’agulles de bronze.

Les excavacions també han permès constatar l’ús d’un encintat amb morter de calç per segellar les juntes entre els carreus de la muralla. Aquest detall constructiu indica una clara voluntat de reforçar l’estructura davant agents externs com les riuades, un fenomen ben documentat a la Rambla en època medieval. Al mateix temps, a la part més meridional de l’àrea d’excavació ha aparegut una gran estructura semicircular de pedra i morter, d’uns 3,5 metres de llarg, que coincideix amb els plànols de la primera urbanització de la Rambla a inicis del segle XIX. Tot apunta que es tracta de la capçalera d’un element que marcava l’inici del passeig, construït després de 1774 i abans de 1823.

La Rambla segueix aportant informació valuosa sobre la història de la ciutat

Aquest conjunt s’afegeix a altres troballes realitzades en el marc del projecte de reurbanització, com les restes de l’antic Estudi General de Barcelona (segles XVI-XVIII), de la Real Fundición de Artillería de Bronce (segle XVI) i del sistema de canalitzacions d’aigües netes del segle XVIII. En el cas de la muralla, les darreres excavacions confirmen la importància d’aquest traçat defensiu, construït a mitjans del segle XIV i actiu només durant unes dècades, fins que la ciutat va bastir la muralla del Raval a finals del mateix segle.

Al llarg del recorregut de la Rambla ja s’havien documentat altres restes d’aquest sistema, com els trams de la plaça del Teatre —on es conserva un llenç d’uns 15 metres i una torre— i diversos portals i fonaments. La intervenció actual permet, però, excavar en extensió i obtenir per primera vegada una imatge completa i continuada d’aquest important element patrimonial.

En els propers dos mesos, un cop es documenti i es cobreixi el primer sector, s’obrirà un segon tram d’uns 50 metres més per completar la documentació. Ambdós conjunts sumaran prop d’un centenar de metres de muralla medieval registrada en ple passeig de la Rambla, una oportunitat única per aprofundir en la història urbana i en la memòria de la ciutat.