Els treballs de remodelació dels Jardins del Doctor Fleming i de millora de la plaça de la Gardunya, al barri del Raval, han posat al descobert restes òssies humanes corresponents al cementiri històric de l’Hospital de la Santa Creu, conegut com el Corralet. La intervenció arqueològica, promoguda per BIMSA i dirigida per Vanesa Triay (ATICS), s’inscriu en el marc d’una actuació urbanística impulsada a finals de febrer de 2025.
Fins al moment, s’han localitzat 18 unitats funeràries amb un total de 25 individus (homes, dones i nens) enterrats en connexió anatòmica, és a dir, amb l’esquelet parcialment o completament articulat, cosa que indica que els cossos no van ser traslladats després de l’enterrament. Les restes, datades del segle XVIII, estaven dipositades en tombes simples o taüts de fusta, alguns dels quals contenien objectes personals com rosaris o medalles. Aquesta troballa permet confirmar que el Corralet va funcionar com a cementiri actiu durant més temps del que es creia, fins i tot després del decret de Carles III de 1775, que prohibia els enterraments dins del nucli urbà.
A més d’aquestes sepultures, la intervenció ha permès localitzar una gran cisterna en l’espai que els plànols antics identifiquen com a “cuarto para las coladas” i “patio y lavaderos”. Quan aquesta estructura va quedar en desús, a mitjan segle XIX, fou reblerta amb una gran quantitat d’ossos humans, probablement procedents d’una reordenació del cementiri per reconvertir-lo en pati. En molts casos, els ossos es trobaven en semi connexió anatòmica, la qual cosa apunta a una remoció massiva de tombes i trasllat dels cossos sense un procés individualitzat.
Els treballs arqueològics confirmen, a més, la relació directa d’aquesta àrea amb les pràctiques mèdiques i anatòmiques que s’hi duien a terme. Al costat del Corralet s’ubicaven l’Aula d’Anatomia i el dipòsit de cadàvers per a disseccions, espais vinculats posteriorment a la construcció de la Reial Acadèmia de Medicina (1764–1786) i el seu teatre anatòmic.
Aquest conjunt de descobertes arqueològiques obre una nova finestra a l’explicació de la realitat sanitària i social de la Barcelona dels segles XVII al XIX, en un context d’alta densitat demogràfica, insalubritat i recurrents epidèmies. Fonts documentals com el Dictamen de l’Acadèmia mèdico-pràctica de Barcelona (1784) ja alertaven de la saturació del Corralet i de les condicions inhumanes dels enterraments.
L’Hospital de la Santa Creu, fundat el 1401 pel Consell de Cent per unificar diversos hospitals medievals barcelonins, ocupava una posició central en la trama urbana. La seva evolució arquitectònica i funcional al llarg dels segles —amb ampliacions com la Casa de Convalescència (1629–1680) o l’Aula d’Anatomia— reflecteix la importància sanitària i científica de l’equipament.
Els treballs actuals, que han permès recuperar restes humanes i estructures documentades a plànols com els de Francesc Renart (1804) o els Quarterons de Garriga i Roca (1858), representen una oportunitat única per aprofundir en el coneixement històric del complex hospitalari i en les pràctiques socials i mèdiques d’aquella època. Un cop finalitzada la intervenció, tot el material recuperat serà analitzat per l’equip arqueològic amb l’objectiu de completar la interpretació del jaciment i integrar els resultats en el relat històric del Raval i del sistema sanitari barceloní.