Una intervenció arqueològica preventiva al districte de Sants-Montjuïc, durant les obres de construcció d’un edifici plurifamiliar, ha permès documentar un front de pedrera d’època romana datat entre els segles II i I aC, una troballa de gran rellevància atès que es tracta d’una de les pedreres més antigues de Catalunya i d’Europa. La descoberta ha tingut lloc a la finca situada entre el carrer dels Ferrocarrils Catalans, 11-19, i el carrer de Vilageliu i Gavaldà, 8-22. Les obres no han patit cap endarreriment a causa de la intervenció arqueològica i la direcció de l’excavació arqueològica ha estat realitzada per Andrew Kelly, de l’empresa AGER.
Els treballs, iniciats el 31 d’octubre de 2024, han permès identificar un tram de pedrera de gres blanc quarsític del Miocè, amb unes dimensions màximes de 30 metres de llargada, 5 metres d’alçada i 4,5 metres d’amplada. Aquesta explotació a cel obert mostra clares evidències de tècniques d’extracció romanes, com marques de pic, tascons i restes de ferro incrustades a la roca, que podrien correspondre a eines de percussió o estructures de suport com bastides o grues.
La importància de la troballa ha motivat la conservació d’un tram de 8 metres de longitud i 3 metres d’alçada a la segona planta soterrània de l’edifici en construcció. Paral·lelament, s’han dut a terme treballs de fotogrametria per generar un model 3D del conjunt, amb finalitats didàctiques i d’investigació.
Una finestra a la Barcelona romana
La pedrera forma part del conjunt d’explotacions de la muntanya de Montjuïc, que des del període ibèric i especialment durant l’època romana, va esdevenir la principal font de pedra per al Pla de Barcelona i altres colònies com Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). Aquesta nova troballa confirma la continuïtat del front de pedrera ja documentat l’any 1990, que aleshores va revelar un tram de 50 metres de llargada i 10 d’alçada.
A més, s’ha identificat una seqüència estratigràfica singular: abocaments d’ús domèstic d’època ibèrica (segle III aC) sobre estrats de rebuig de la pedrera romana (segle I aC). Aquesta inversió s’explicaria per l’excavació de nivells ibèrics durant l’explotació romana en cotes més altes, que haurien estat posteriorment abocats sobre les zones ja explotades.
Un referent per a l’arqueologia de les pedreres romanes
Segons la Dra. Anna Gutiérrez Garcia-M., cap de la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i especialista en pedreres romanes, es tracta “d’un tipus de jaciment poc conegut i rarament excavat, ja que sovint passen desapercebuts o queden emmascarats en el paisatge. D’aquí que s’erigeixi en un destacat element del patrimoni arqueològic, no només de Barcelona sinó del conjunt de Catalunya i fins i tot europeu.”
La datació preliminar situa aquesta pedrera entre els segles II-I aC, fet que la converteix en una de les més antigues de Catalunya amb datació arqueològica confirmada. Això la vincula amb els primers moments de la fundació de Barcino i amb l’inici del procés d’urbanització romana a Hispània. Gutiérrez destaca que “no és fins a l’Alt Imperi que es dona el moment àlgid d’explotació de materials lapidis, vinculat principalment a la monumentalització dels espais públics urbans”.
A més, la seva situació i context confirmen que és la continuació de la pedrera descoberta l’any 1990, fet que indica que el volum d’explotació en aquesta àrea fou molt més elevat del que es creia. Les evidències d’extracció són més clares i evidents que en altres jaciments, ja que no han patit els efectes de l’erosió. Això fa que sigui, segons l’arqueòloga, “un element clau per entendre les primeres fases d’un dels fenòmens més específicament vinculats amb el món romà (l’arquitectura i construcció en pedra), i un cas de referència essencial per a l’estudi de la resta de pedreres romanes i l’aprofitament dels recursos lapidis en època romana a Hispania.”
Context històric i geològic
La finca on s’ha fet la troballa es troba al vessant sud-oest de Montjuïc, una muntanya formada per roques sedimentàries dipositades fa 15 milions d’anys. Aquesta zona ha estat històricament un enclavament estratègic, amb presència humana des del període epipaleolític. En època ibèrica, Montjuïc va acollir un important nucli comercial, amb sitges documentades molt a prop de l’actual intervenció.
En els propers mesos es duran a terme estudis de materials ceràmics i analítiques complementàries que han de permetre confirmar la datació i aportar més dades sobre el paleoambient i les tècniques d’explotació de l’època. Aquest treball exhaustiu permetrà integrar aquest front de pedrera com a peça clau per a la comprensió del desenvolupament urbà de Barcelona en època romana i reafirma la necessitat de continuar protegint i documentant el patrimoni arqueològic de la ciutat.