Durant les obres de construcció del futur aparcament de BSM a la Ciutadella del Coneixement, al solar de l’antic Mercat del Peix de Barcelona, han aparegut les restes d’un vaixell datat entre els segles XV i XVI. La troballa s’ha produït durant la fase final de l’excavació, a una profunditat de més de cinc metres sota el nivell del mar, i ha estat documentada per l’equip de l’empresa Arqueòlegs.cat, sota la direcció de l’arqueòleg Santi Palacios i de la restauradora Delia Eguiluz, en el marc d’una intervenció arqueològica iniciada el març de 2023. L’embarcació ha estat batejada provisionalment com a “Ciutadella I”.
En arqueologia subaquàtica, aquest tipus de restes s’anomena derelicte, terme que fa referència a un vaixell naufragat o abandonat i cobert pels sediments al llarg del temps. En aquest cas, es conserva un fragment de 10 metres de llargada i més de 3 metres d’amplada, amb una estructura formada per una trentena de quadernes —les peces de fusta corbades que conformen l’esquelet lateral del vaixell— i almenys set andanes del folre, les files de taules de fusta que recobrien l’exterior del buc. Les taules estan clavades a les quadernes amb cavilles de fusta de secció circular, una mena de claus de fusta que servien per unir les peces. També es conserven dues peces longitudinals —palmellars o serres— fixades amb claus de ferro. Aquest sistema, conegut com a construcció a esquelet, era habitual a la Mediterrània medieval i es va estendre arreu d’Europa a partir de mitjan segle XV.
La troballa s’inscriu en un context històric de transformació del front marítim de Barcelona. A partir de 1439, amb la construcció dels primers molls artificials, es va alterar la dinàmica de la línia de costa i va desaparèixer la barra de sorra coneguda com la Tasca, que havia protegit la ciutat durant segles. La combinació entre la deriva litoral, la desembocadura del Besòs i els temporals va provocar un ràpid avenç de la platja, cobrint antics espais marins.
La zona on s’ha localitzat el derelicte presenta nivells de sorres i llims molt fèrtils, amb presència de restes orgàniques com llavors d’avellana i pinyes senceres, actualment en estudi, que podrien tenir una cronologia similar a la de l’embarcació.
Una important troballa molt delicada
Les restes del vaixell es troben en un estat de conservació molt fràgil. La fusta amarada d’aigua és extremadament sensible i, per evitar que s’assequi i es degradi, s’ha mantingut parcialment coberta amb la sorra original que l’envoltava. El Servei d’Arqueologia de Barcelona, amb l’assessorament del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), treballa per garantir la correcta documentació i conservació de l’estructura.
Les primeres actuacions han consistit en la presa de mostres per a anàlisis científiques, el marcatge dels elements estructurals i l’aplicació de tècniques com la fotogrametria, una metodologia que permet obtenir models tridimensionals d’alta precisió a partir de fotografies, essencial per registrar amb detall l’estat i la forma de les restes sense manipular-les directament.
Des de la descoberta del derelicte, anomenat “Ciutadella I”, entre els dies 10 i 15 d’abril, s’ha desplegat una intervenció arqueològica sota la supervisió directa del Servei d’Arqueologia. La fusta, tot i ser un material habitual en la construcció naval històrica, només es conserva en ambients molt concrets, com els medis aquàtics, i es deteriora ràpidament quan entra en contacte amb l’aire.
Per aquest motiu, un cop identificades les primeres estructures, es va optar per no desenterrar-les del tot, deixant-les protegides sota una capa de sorra que ajuda a mantenir la humitat estable. Al mateix temps, es va activar la col·laboració amb l’equip del CASC, especialitzat en conservació de fusta arqueològica humida, per definir la millor estratègia d’intervenció in situ.
La fase inicial inclou treballs tècnics acurats com la documentació tridimensional, el marcatge de les peces, la presa de mostres i la preparació del trasllat en contenidors plens d’aigua, que asseguren la conservació temporal de les restes. Posteriorment, el material es traslladarà a instal·lacions especialitzades, on es durà a terme un procés de dessalatge amb aigua corrent i impregnació amb cera hidrosoluble, una substància que penetra la fusta i en reforça l’estructura interna, garantint-ne la conservació a llarg termini.
Aquest tractament és imprescindible per preservar tant l’estructura física del vaixell com el seu valor arqueològic, ja que constitueix una font de coneixement única sobre la navegació i les tècniques de construcció naval utilitzades a la Barcelona dels segles XV i XVI.
Un cas similar: Barceloneta I
Anys enrere també es va trobar un vaixell en condicions similars: el “Barceloneta I”, descobert el 2008 durant unes excavacions a prop de l’Estació de França, en el marc dels treballs sobre el baluard de Migjorn de l’antiga muralla de Mar i el primer moll artificial del port. Datat al segle XV, aquest vaixell d’origen cantàbric, probablement basc, representa un testimoni únic de l’activitat comercial de la Barcelona medieval.
Les seves restes van ser restaurades durant més de sis anys i actualment s’exhibeixen al Museu d’Història de Barcelona, a l’avantcambra del Palau Reial Major, entre el Saló del Tinell i la capella de Santa Àgata. El Port de Barcelona hi va col·laborar amb el Museu d’Història per a crear una exposició virtual que inclou el procés de restauració, una reconstrucció en 3D de l’embarcació i un mapa interactiu de les rutes comercials del segle XV.
La troballa del “Ciutadella I” complementa i enriqueix el coneixement obtingut amb el “Barceloneta I”, oferint una visió més completa de la diversitat i la complexitat de l’activitat marítima medieval a Barcelona, i consolidant la ciutat com a punt neuràlgic de les rutes comercials de l’època.
Informació sobre les obres
La troballa del “Ciutadella I” s’ha produït durant les obres de construcció d’un nou equipament al solar de l’antic Mercat del Peix, situat entre els carrers de Villena, Ramon Trias Fargas, Wellington i l’avinguda Icària, al districte de Sant Martí. Es tracta d’un aparcament construït per l’Ajuntament de Barcelona i BSM amb una superfície de 7.000m2 concebut com un hub de serveis de mobilitat sostenible que donarà servei al futur complex de recerca que hi faran a sobre el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el CSIC i la UPF.
La inversió total prevista per a la construcció d’aquest aparcament és de 22,2 milions d’euros, dels quals 10,7 milions provenen de BSM. Actualment s’està finalitzant l’excavació a cel obert, i en les properes setmanes es preveu iniciar els treballs de fonamentació i estructura. Aquesta fase de l’obra, que inclou la construcció del subsòl, està previst que finalitzi durant el primer trimestre de 2026. El conjunt d’edificis del futur complex de recerca, que desenvoluparan el CSIC, la UPF i el PRBB, compta amb un calendari propi i s’executarà en fases successives.
Una de les particularitats del projecte és que l’excavació ha permès recuperar 40.000 m³ de sorra del subsòl barceloní, procedent de dipòsits sedimentaris del quaternari. Aquesta sorra, apta per a usos costaners, s’utilitza per regenerar la platja de Sant Sebastià, en una operació conjunta entre el Port de Barcelona i BSM. La proximitat entre el solar i la platja (uns dos quilòmetres) redueix considerablement l’impacte ambiental del transport. Fins ara ja s’hi han abocat 25.000 m³, contribuint a reforçar la platja en una zona protegida per l’espigó de Sant Sebastià, perllongat fa uns anys pel Port.
Aquesta actuació s’engloba dins de l’estratègia de la Ciutadella del Coneixement, un projecte científic i urbanístic que té l’objectiu de convertir el parc de la Ciutadella i els seus entorns en un node de coneixement, divulgació, recerca i innovació punter a Europa.