La fusió d’El Born i l’antic MUHBA transforma el conjunt del Museu, que desplega una nova identitat visual i passa a dir-se “Museu d’Història de Barcelona”
El nou projecte de direcció del Museu d’Història de Barcelona, liderat per Carles García Hermosilla, obre una etapa de transformació per a tot el conjunt museístic. García Hermosilla, que va assumir la direcció el desembre de 2024, compta amb una llarga trajectòria vinculada als museus, el patrimoni i la recerca. La seva proposta, rigorosa i oberta, té com a objectiu repensar el relat del museu des d’una mirada contemporània, accessible i compromesa amb la diversitat de relats que formen la història de la ciutat.
Un dels primers passos d’aquesta nova etapa és la renovació de la identitat visual del museu. Es deixa enrere l’acrònim MUHBA i s’adopta la denominació completa de Museu d’Història de Barcelona, amb l’objectiu de reforçar-ne el reconeixement i la claredat. Igualment, es prescindeix de les inicials CCM (Centre de Cultura i Memòria) que fins ara identificaven El Born, que passa a dir-se “El Born. Museu d’Història de Barcelona”. El concepte de memòria desapareix de la façana de l’equipament, però esdevé un eix central del relat museístic, especialment en allò que fa referència als col·lectius tradicionalment exclosos o víctimes de la repressió i la violència institucional.
Aquest canvi d’imatge, que avui es presenta públicament, s’estendrà durant els propers mesos a tota la xarxa patrimonial del Museu d’Història de Barcelona, formada per disset espais més el Centre de Col·leccions de la Zona Franca. Es tracta d’un procés progressiu de renovació de noms i senyalització, pensat per facilitar una lectura més coherent i accessible del conjunt del museu.
El Born es fusiona amb el Museu d’Història
En aquest context, El Born esdevé un espai central dins del Museu d’Història de Barcelona. No s’hi incorpora com un espai més, sinó que ocupa un paper destacat tant per les seves infraestructures com pel seu valor simbòlic i patrimonial.
Entre les principals novetats, destaca la recuperació de la sala Casanova com a espai per a exposicions temporals, amb la voluntat de renovar els continguts i facilitar un diàleg constant amb la ciutadania. També s’hi incorporen dues noves instal·lacions: la renovació de la Balconada, amb nous plafons que contextualitzen l’espai urbà de la Barcelona del segle XVIII, i l’Espai Mercat, que explica la història del mercat del Born i la seva relació amb el parc de la Ciutadella.
A més, El Born acollirà una exposició permanent estructurada en tres àmbits. La sala Villarroel presentarà una nova versió de l’exposició “La Barcelona de 1700, de les pedres a les persones”, centrada en la ciutat entre 1519 i 1717 i el seu context social, econòmic i institucional. A continuació, la visita s’endinsarà al jaciment arqueològic, que permetrà una lectura més viva i accessible del passat urbà. Finalment, la sala Castellví acollirà una instal·lació audiovisual i interactiva sobre la Barcelona del final de l’època moderna i l’inici de la contemporània.
Properament, també s’hi inaugurarà una nova llibreria de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona, annexa a la sala Castellví. Estarà especialitzada en obres sobre Barcelona i Memòria, i oferirà publicacions pròpies i d’altres editorials, tant en format presencial com en línia.
Paral·lelament a tots aquests canvis, el Museu d’Història de Barcelona està elaborant una diagnosi de la seva situació actual i treballa en la redacció del nou Pla Director 2025-2029, que establirà les línies estratègiques per als propers anys.