Michel Ragon. I després de Le Corbusier?, comissariada per Fernando Marzá i Neus Moyano, es podrà veure fins a l’11 de maig del 2025

Divendres 7 de febrer, a les 19 h, s’inaugurarà la mostra Michel Ragon. I després de Le Corbusier?, comissariada per Fernando Marzá i Neus Moyano, que es podrà visitar entre el 8 de febrer i l’11 de maig del 2025 a la planta 0 de La Virreina Centre de la Imatge.

El pensador llibertari Michel Ragon (Marsella, 1924 – Suresnes, 2020) és un dels crítics d’art i arquitectura europeus més importants de la segona meitat del segle xx. Aquesta mostra s’ocupa de les relacions que va establir amb el col·lectiu de joves arquitectes format per Yona Friedman, Paul Maymont, Ionel Schein, Nicolas Schöffer, Walter Jonas i Georges Patrix, que el 1965, a París, van fundar el GIAP (Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva), i amb els quals van anticipar nombroses qüestions actuals, com l’urbanisme participatiu, l’agricultura de proximitat, l’evolució de l’habitatge social i les relacions entre els poders econòmics i polítics i el disseny de les ciutats.

D’origen humil i autodidacte, la seva activitat com a crític, poeta, novel·lista, assagista i gestor cultural va estar sempre marcada pel pensament anarquista. L’exposició mostra com la seva adhesió a la ideologia llibertària, es troba darrere dels interessos que va desenvolupar per la cultura popular i la societat, especialment amb referència a la relació entre la ciutat i el poder econòmic i polític.

Ragon fa els seus primers passos a París després de la Segona Guerra Mundial amb Henry Poulaille, escriptor anarquista que l’introdueix en el cercle d’intel·lectuals i escriptors llibertaris, alguns dels quals eren exiliats de la guerra civil espanyola. Poulaille li descobreix la literatura proletària. L’any 1947, Ragon escriu el seu primer llibre sobre literatura obrera, que ampliarà posteriorment amb dues edicions més.

La vinculació de l’art amb les seves arrels populars el porta a acostar-se al grup CoBrA, al mateix temps que, a partir del 1953, participa en el debat sobre l’art abstracte a l’Escola de París des de la redacció de la revista Cimaise.

El 1956, és comissari d’arts plàstiques del primer Festival d’art d’avant-garde a la Unité d’habitation de Le Corbusier a Marsella. Aquest contacte amb l’arquitectura de Le Corbusier li obre un nou objecte d’estudi a partir d’aquell moment.

A mitjan 1965, Ragon emprèn una nova aventura: reunir arquitectes d’una generació preocupada per proposar una visió actual de l’urbanisme que se separi de les propostes exclusivament funcionalistes de la Carta d’Atenes. Entre les propostes dels seus membres trobem: la mobilitat en arquitectura; l’urbanisme subterrani; l’arquitectura solar i la que utilitza el sol com a font d’energia; la ciutat sense evolució; l’arquitectura sobre i sota el mar; les megaestructures; l’arquitectura realitzada amb nous materials, i l’arquitectura industrialitzada. Per donar resposta als reptes contemporanis i futurs de les ciutats, funda el Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva.

El Maig del 68 francès precipita la contestació social i política. Publica llavors Les erreurs monumentales (Els errors monumentals, 1971), L’homme et les villes (L’home i les ciutats, 1975) i L’architecte, le prince et la démocratie (L’arquitecte, el príncep i la democràcia, 1977), on es fa ressò de les idees socials i urbanístiques dels membres del GIAP.

El recorregut de la mostra s’articula seguint la veu de l’autor, i les diferents seccions porten el nom d’alguns dels títols més importants de la seva bibliografia: I després de Le Corbusier?; On viurem demà?; Prospectiva i futurologia, i Els errors monumentals.

El fons Michel Ragon, que és la base d’aquesta investigació, es troba als Archives de la critique d’art dipositats a la Universitat de Rennes.

Per a més informació: Laia Carbonell – lcarbonellf@bcn.cat – 933161156 – 677441414