Un acte a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres tancarà dimecres el programa commemoratiu de l’aniversari, impulsat per la família amb el suport de l’ICUB
Advocat de formació i amb una dilatada trajectòria com a promotor social i cultural, Roda va ser director de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB)
El director i crític teatral Frederic Roda (Barcelona, 1924-2006) serà recordat dimecres, 15 de gener, en un acte a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres (Carrer del Bisbe Caçador, 3, 19.00 h), amb motiu del centenari del seu naixement. L’acte, organitzat per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i la família Roda amb la col·laboració de l’Institut de Cultura de Barcelona i la participació del regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé i el president de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, Borja de Riquer, comptarà amb la participació d’alguns dels fills de l’homenatjat i de diverses persones vinculades a la seva trajectòria, com l’actriu Carme Sansa i l’escriptor Jordi Coca.
L’acte es planteja com un viatge emotiu per les múltiples facetes, personals i professionals, d’un home polièdric que al llarg de la seva vida va desplegar una ingent tasca de promotor cultural i social, amb responsabilitats com la d’impulsor i director de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, membre del Consell Assessor de Teatre de la Generalitat de Catalunya, sots-director de l’Institut del Teatre, Director de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat del Vallès, Membre de la comissió permanent de Justícia i Pau i crític teatral amb una prolífica col·laboració amb diversos mitjans de comunicació. L’any 2004. Roda va ser distingit amb la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona; el 1995 havia estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
Amb motiu del centenari, la família de Frederic Roda ha recuperat molts dels textos, alguns publicats i altres inèdits, signats pel crític i director al llarg de la seva vida, entre els quals els els articles i crítiques teatrals que va publicar a Destino (1964-1968), Avui (1976-1987), i La Vanguardia, la seva poesia, mai editada, així com diversos llibres, entre els quals Converses cosentides, a partir de les entrevistes que li va fer la historiadora Rosa Férez.