Es tracta d’un estudi multidisciplinari en el qual intervenen experts en art, antropologia, arqueologia, història i que abasta diversos aspectes de la societat medieval catalana

Els resultats es preveu que es comencin a publicar l’any 2026, coincidint amb el setè centenari de la fundació del monestir i culminant 700 anys d’història protagonitzada per dones

L’obertura de les primeres tombes s’ha realitzat el darrer terç del 2024; les restants, així com l’anàlisi dels materials presents a les tombes, es realitzaran durant l’any 2025

El projecte comprèn diverses fases d’intervenció a les tombes: la realització de les endoscòpies, l’excavació arqueoantropològica, els estudis antropològics al laboratori i la restauració

Aquest estudi multidisciplinari pretén posar en relleu la importància dels primers 50-60 anys de vida del monestir, en el marc de la celebració dels 700 anys de la seva fundació

L’any 2026 farà 700 anys que la reina Elisenda de Montcada i de Pinós va fundar el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (1326-2026) conjuntament amb el seu marit, el rei Jaume II. El setè centenari del monestir, centrat en la figura de la reina, representa la culminació dels tres eixos programàtics que han definit la història recent del museu: patrimoni medieval, espiritualitat i la figura de la dona. 

És per això que, amb motiu d’aquest aniversari, el monestir vol aprofundir en l’estudi del període fundacional, entès com els primers 50-60 anys de vida del cenobi. Per fer-ho, s’estudiaran el sepulcre de la reina Elisenda i altres sepultures del segle XIV, ubicades a l’interior de l’església i al claustre del monestir. 

El projecte comprèn diverses fases d’intervenció a les tombes: la realització de les endoscòpies, l’excavació arqueoantropològica, els estudis antropològics al laboratori i la restauració. “Estem iniciant un procés ambiciós i de llarg recorregut que ens permetrà conèixer quin van ser les fundadores del monestir”, explica Jaume Muñoz Jofre, director de Patrimoni Cultural de l’Institut de Cultura de Barcelona. Muñoz destaca que la complexitat de la intervenció es veu reflectida en la varietat d’especialistes que hi treballen, d’àmbits tan diversos com la història de l’art o la medicina forense. I també en el lapse de temps necessari per poder-la completar. “Tota recerca científica requereix molt temps, per això ha calgut iniciar-la ara, amb la voluntat de poder arribar al setè centenari amb conclusions que es puguin compartir i difondre”.

Per la seva banda, l’Anna Castellano i Tresserra, directora del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, subratlla la importància de l’aniversari:

“L’any 2026 començarem a celebrar un esdeveniment molt important tant pel monestir com per la ciutat de Barcelona com és la celebració del setè centenari de la fundació d’un monestir que ha preservat la seva vida fins a l’actualitat.”

“Volem reivindicar la vida de les dones que el varen construir; la vida de la Reina Elisenda de Montcada i les dones que la varen acompanyar. Volem recuperar les restes d’aquesta primera comunitat per saber qui eren aquestes dones, com vivien, com era la societat del moment, què menjaven, quina era la seva salut i com era el món femení fa 700 anys.”

 En paraules de Josep Mª Vila, cap de la secció d’arqueologia del projecte :

 “A la part de la direcció arqueològica el que farem serà estudiar d’una manera ordenada tots els elements que trobarem a l’interior dels sepulcres, que no són només els ossos, que segurament serà la part més important, sinó elements tèxtils o altres elements que surtin a l’interior dels sepulcres que ens permetin completar l’estudi.” 

“La feina de l’arqueòleg és establir una manera  ordenada d’extreure totes aquestes informacions per entendre-les en el seu context i donar peu a altres estudis complementaris a partir de les restes que es puguin trobar.”

Per la seva banda, Javier Chillida, cap de la conservació preventiva i restauració, descriu així la seva intervenció:

“La tasca de la conservació-restauració del projecte és, des d’un inici, el control climàtic de les restes dels sepulcres o ossaris per portar-los al laboratori i el moviment, amb seguretat, de totes les restes extretes”

“A dins el laboratori, gestionem la manipulació de les restes i les exigències de protecció per a tota la gent que hi participa, que no només són especialistes en arqueologia i antropologia, sinó també en imatge, models 3 d, fotogrametries, palinòlegs…”

Pel que fa a la tasca reservada a l’antropologia física, la seva responsable, Carme Rissech, la descriu així:

“Dins l’antropologia física, la nostra feina és extreure les restes humanes, avaluar les dades tafonòmiques [la tafonomia és l’estudi a través del temps dels organismes morts] per veure el procés que han tingut i el seu estudi al laboratori: morfologia, patologies, característiques dentals i mostres per analitzar l’ADN i estudiar l’alimentació.”

“L’estudi de les restes humanes és molt important perquè són evidències directes de les poblacions passades. Si bé és cert que tenim informació documental, moltes vegades les dades històriques poden estar modificades. La feina de l’antropòleg físic és corroborar aquestes dades històriques i ampliar-les, modificar-les o corregir-les”

A partir d’aquest estudi multidisciplinari es podran analitzar diversos aspectes de la societat medieval catalana com la vida al monestir medieval, l’alimentació, la vida quotidiana, la mort, la cort de la reina, l’envelliment, el matronatge, la dona com a promotora i el poder, la influència i la imatge de la dona a l’Edat Mitjana. Els resultats es preveu que es comencin a publicar l’any 2026, coincidint amb el setè aniversari de la fundació del monestir i culminant 700 anys d’història protagonitzada per dones.