Dones de paraula reivindica l’ús de la paraula des d’un univers femení

Tot i que la paraula ha estat un element tradicionalment sota control masculí, és de la mare de qui n’aprenem el llenguatge que ens permet comunicar, interpretar i mediar

Les protagonistes són algunes dones que han “pres la paraula” des de la tradició bíblica i la mitologia grega, passant pels segles XVI al XVIII, fins arribar al món contemporani

L’exposició vol fer visible l’ocultació i el descrèdit que ha patit la paraula femenina des de la història, la literatura i els relats bíblics o mitològics

El proper 30 de novembre s’obre al públic l’exposició Dones de paraula, comissariada per Maria Garganté, historiadora de l’art, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), que es pot visitar a la Sala 28 de la Planta 1 del Museu Frederic Marès.

El llenguatge fet paraula constitueix una de les màximes expres- sions de les idees i del pensament humà. La paraula ha estat l’element clau per explicar la història i també un instrument fonamental per descriure i comprendre la realitat, tradicional- ment sota control masculí. Amb molt poques excepcions, han estat els homes els qui han governat imperis i estats i han exer- cit el control del relat; són els homes els qui apareixen als llibres d’història, a la majoria dels documents administratius o els que han escrit i prescrit la gran literatura. Tanmateix, és de la mare de qui n’aprenem el llenguatge i la paraula que ens permet co- municar, interpretar i que és instrument de mediació.

La paraula de les dones –reivindicada, transmesa, oculta, negada…– és el fil conductor dels tres àmbits expositius:

1. Virtut o vici: llegir i escriure en femení;

2. De santa Anna a Maria: transmissió i coneixement, i

3. La paraula negada, oculta, qüestionada.

Dones de paraula posa en relleu la necessitat d’elaborar una genealogia d’autores que esdevinguin referents i autoritat; de vindicar la importància de l’ordre simbòlic matern i fer visible l’ocultació i el descrèdit que ha patit la paraula femenina des de la història, la literatura i els relats bíblics o mitològics. De l’apropiació de la paraula des de l’exclusivitat de classe i condició, fins a la seva expressió des dels marges: llegir i escriure com a un acte d’afirmació i de llibertat. Prendre “per no perdre” la paraula.

L’objectiu de l’exposició és reivindicar l’ús de la paraula des d’un univers femení, partint de l’època moderna (segles XVI al XVIII) i amb diàlegs puntuals amb la contemporaneïtat. Aquesta tesi i algunes dones que “van prendre la paraula” en són les protagonistes, com l’escriptura de Santa Teresa de Jesús, la transmissió de la paraula i el coneixement de Santa Anna a Maria, la Immaculada com a símbol de saviesa, l’ocultació i negació de la paraula exemplificada en la figura de Maria Magdalena o la mediació de la paraula en boca de les sibil·les.