Entre les troballes més destacades hi ha murs de l’antic Estudi General, trams de muralles medievals i els col·lectors d’aigua del segle XVIII
Els treballs arqueològics, realitzats per segments per garantir el pas de vianants i serveis, permeten documentar la història de la Rambla
Les restes descobertes evidencien l’evolució de la Rambla, des de la seva funció com a riera fins a la seva urbanització al segle XVIII
Durant les obres de reforma de la Rambla de Barcelona, s’han realitzat diverses troballes arqueològiques que aporten informació valuosa sobre la història de la ciutat. A continuació, es detallen aquestes descobertes, organitzades de nord a sud al llarg de la Rambla:
1. Tram superior de la Rambla (prop de la plaça de Catalunya):
- Restes de l’Estudi General de Barcelona: S’han identificat murs que pertanyien a l’edifici conegut com a Estudi General de Barcelona, construït a partir de 1536. Aquest edifici, precursor de la Universitat de Barcelona, estava adossat a la part interior de la muralla medieval de la ciutat i ocupava l’espai superior de la Rambla. A principis del segle XVIII, després del Decret de Nova Planta, es va convertir en casernes militars i va ser enderrocat el 1843 per construir la porta d’Isabel II.
- Tram inicial de la muralla del Raval: A la cantonada de la Rambla amb la plaça de Catalunya, s’ha descobert un tram de la muralla del Raval, iniciada a finals del segle XIV i que s’estenia fins a les Drassanes, tot envoltant l’actual barri del Raval (actuals carrer de Pelai, Ronda de Sant Antoni, Ronda de Sant Pau, i avinguda del Paral·lel).
2. Tram entre els carrers Portaferrissa i Boqueria:
- Restes de la “Real Fundición de Artilleria de Bronce de Barcelona”: S’han trobat sis pilars relacionats amb aquesta antiga foneria de canons, impulsada pel Consell de Cent a finals del segle XVI per defensar la ciutat. Aquest edifici es va desmuntar a finals del segle XVIII durant la reforma de la Rambla per convertir-la en un bulevard i es va traslladar a la seva ubicació actual, a la part final del passeig. En un primer moment es va ubicar a l’edifici de les Drassanes Reials (actual Museu Marítim) l’any 1776, però poc desprès per temes logístics es va instal·lar a l’edifici de La Rambla, 2, i que a partir de 1844 esdevingué el Banc de Barcelona.
- Part de la torre nord del portal medieval de la Boqueria: S’ha localitzat una secció d’aquesta torre, que formava part de les defenses medievals de la ciutat, a partir de mitjans del segle XIV. Aquesta torre, així com la resta de torres i el llenç defensiu de la muralla de La Rambla, deixa de funcionar com a tal, a partir de la construcció de la muralla del Raval a finals del segle XIV. Per tant la muralla de La Rambla va funcionar com a element defensiu només durant la segona meitat del segle XIV.
3. Tram a partir del carrer del Cardenal Casañas:
- Col·lectors d’aigua del segle XVIII: S’han identificat tres col·lectors de pedra destinats a canalitzar l’aigua, amb tubs de ceràmica a l’interior, indicant que transportaven aigua neta. Es creu que daten del segle XVIII, durant el procés d’urbanització de la Rambla. S’han documentat més de 300 metres, de manera intermitent, d’aquests col·lectors.
4. Plaça del Teatre:
- Muralla medieval de mitjans del segle XIV: S’ha descobert un tram d’aquesta muralla medieval, que seguia el curs de la riera, actuant també com a mur de contenció durant les riuades. S’han documentat elements vinculats a antics episodis de riuades, com l’acumulació de materials arrossegats per l’aigua, incloent terra, pedres i ceràmica medieval.
Aquestes troballes proporcionen una visió detallada de l’evolució històrica de la Rambla i de la ciutat de Barcelona, des de les seves defenses medievals fins a les infraestructures hidràuliques del segle XVIII.
També cal destacar que atesa la casuística d’aquesta obra monumental d’urbanització d’una via tan important com La Rambla, tots els treballs es fan de manera parcial i per segments, ja que s’ha de garantir el pas de persones i vehicles, i sobretot també el pas dels bombers i ambulàncies. Pel que fa als treballs arqueològics, que sempre s’intenten fer en extensió garantint la metodologia arqueològica, en aquest cas només es poden fer de manera segmentada, però garantint la documentació de totes les restes arqueològiques descobertes durant els treballs.
I sobretot destacar que l’arqueologia forma part de l’obra, una peça del mateix projecte d’urbanització de la Rambla, i que va en paral·lel a la resta de treballs.