L’Ajuntament ja tenia constància que en el subsòl de l’obra hi ha un conjunt d’estructures relacionades amb l’antiga fàbrica cotonera Puigmartí, del segle XIX, i també rases agrícoles d’etapes anteriors

Els treballs d’excavacions i cates de prospecció arqueològica que s’estan duent a terme a les obres del Mercat de l’Abaceria, al barri de la Vila de Gràcia, avancen a bon ritme i ja han deixat visibles algunes de les estructures de l’antiga fàbrica tèxtil Puigmartí, que ara s’estan documentant. Així ho han explicat, aquest dimarts, els equips d’arqueòlegs que treballen a la zona durant una visita a l’obra.

Abans de l’inici de les obres, l’any 2021, ja es va fer un estudi arqueològic per detectar possibles restes patrimonials en aquest solar i els resultats van ser positius: es va poder documentar un conjunt d’estructures relacionades amb l’antiga fàbrica cotonera Puigmartí, més coneguda com a Vapor Nou, que es va aixecar en aquesta ubicació a partir de 1839 i que va ser destruïda per un incendi el 1876. També es van documentar un conjunt de rases de vinya d’una etapa anterior (podrien pertànyer als segles XVII-XVIII).

Fotografia del 1842 que apareix com a il·lustració́ en l’obra de Francesc Pi i Margall, España: obra pintoresca publicada el 1842 (p.24), on s’indica que es d’Antoni Roca. Es distingeix la fàbrica del “Vapor Nou”.

L’Ajuntament ja tenia constància, doncs, de l’existència d’aquestes restes en el subsòl de les obres del Mercat i aquesta setmana han començat els treballs conjunts entre l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) i el servei municipal d’Arqueologia per tal de poder-les documentar. La previsió és que aquests treballs arqueològics, que formen part de la fase prèvia a la construcció del nou Mercat de l’Abaceria i van començar el 28 de febrer, durin unes sis setmanes i hagin acabat a principis del mes d’abril.

El solar on s’està intervenint (a la Travessera de Gràcia, 186) ocupa un espai de 3.860 m2 i s’inclou en una Zona d’Interès Arqueològic i d’alt valor històric. És per això que qualsevol actuació que s’hi faci ha d’estar condicionada per una intervenció arqueològica preventiva, que és la que ja va permetre detectar aquestes restes.

Fig2. Gràfic de la Memòria de la Intervenció arqueològica preventiva a la travessera de Gràcia, 186, (Mercat de l’Abaceria) de Emiliano Hinojo García.

El Mercat de l’Abaceria Central de la Vila de Gràcia es va inaugurar l’any 1892 per ordenar l’activitat dels pagesos que venien a la veïna plaça de la Revolució. Les obres es van fer en els terrenys on hi havia la fàbrica de l’industrial Francesc Puigmartí i Caparà, el Vapor Nou, que era una de les més importants de l’època dedicada a la indústria del cotó. La fàbrica va arribar a donar feina a 800 persones en el seu moment de màxim esplendor.

El 1852 disposava de 120 telers i l’any 1861 va ser visitada per la reina Isabel II durant la seva visita a Barcelona. Va funcionar fins el 1876, quan va quedar arrasada per un incendi. De les seves instal•lacions, que van ser desmantellades per construir el Mercat, només n’ha quedat d’en peus una de les xemeneies, situada a l’actual plaça del Poble Romaní.

Les restes localitzades ocupen pràcticament tota la superfície del solar i corresponen, en primer lloc, a una part de l’edifici principal, localitzat al llarg de la nau central del Mercat (amb una longitud documentada de 87,60 metres i una amplada de 14 metres), en segon lloc, al sector septentrional d’aquest edifici, del qual es conserven una sèrie de construccions o edificis annexos orientats cap a la Travessera de Gràcia, i també espais de circulació per treballadors, vehicles i mercaderies. En tercer lloc, també hi ha el pati de la fàbrica on hi havia dos grans dipòsits subterranis. Aquest pati era el centre neuràlgic de la fàbrica. Les rases de sondeig han permès documentar ja el paviment que cobria pràcticament tot el terra del pati, format per grava, argiles de color marró clar amb nòduls calcaris i fortament piconades.