Els jurats dels Premis Ciutat de Barcelona 2023 en les categories de Ciències ambientals i de la terra, Ciències experimentals i tecnologia i Ciències de la vida, han fet públics els seus veredictes. Els premis tenen una dotació de 9.500 € i es lliuraran el 13 de febrer en una cerimònia al Saló de Cent.
CIÈNCIES AMBIENTALS I DE LA TERRA
El jurat integrat per: Esther Garcés (presidenta), Alicia Pérez-Porro, Albert Soler, Santiago Giralt i Pablo Ortega, acorda per unanimitat atorgar el Premi Ciutat de Barcelona de Ciències Ambientals i de la Terra a la investigadora Sandra Nogué pel treball Long-term trajectories of non-native vegetation on islands globally, publicat a la revista Ecology Letters, per la seva excel·lent aportació al coneixement de la línia de base de la diversitat de la vegetació de les illes oceàniques i la determinació de l’efecte antròpic. El seu estudi té implicacions rellevants per la transferència del coneixement científic per una millor gestió i conservació de la diversitat dels ecosistemes terrestres.
CIÈNCIES EXPERIMENTALS I TECNOLOGIA
El jurat integrat per: Maria Pau Ginebra (presidenta), Ulises Cortés, Pep Vidal, Anna Sanpera i Maria Bernabeu, acorda per majoria atorgar el Premi Ciutat de Barcelona de Ciències experimentals i tecnologia al Barcelona Supercomputing Center pel disseny innovador de l’arquitectura del Mare Nostrum 5 i la seva realització, que manté la ciutat de Barcelona com a referent en la computació científica d’altes prestacions.
El jurat acorda també atorgar una menció especial a l’equip Hypatia I, format per Carla Conejo, Mariona Badenas-Agustí, Adriana Farrés Basiana, Laia Ribas, Núria Jar, Neus Sabaté i Cesca Cufí-Prat, per la missió científica a l’estació simulada de Mars i la seva tasca de promoció de vocacions científiques i tecnològiques (STEM) entre les noies.
CIÈNCIES DE LA VIDA
El jurat integrat per: Anna Janic (presidenta), Jens Lüder, Elena Martínez-Fraiz, Jaume Bertranpetit, Ricard Solé, acorda atorgar per unanimitat el Premi Ciutat de Barcelona de Ciències de la vida al doctor Tomàs Marquès i Bonet pel desenvolupament d’un consorci internacional que ha donat lloc a un grup de treballs publicats a Science i Nature que han generat els genomes de més del 50% de tots els primats. L’anàlisi té un gran interès en biologia de la conservació, en filogènia, en reconeixement de noves regions reguladores del genoma específiques d’humans i de mutacions lligades a malalties.