El regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, el president del Districte de l’Eixample, Joan Rodríguez, i Alícia Torra, filla de la pianista, han participat en l’acte de descoberta de la placa
El Districte de l’Eixample ha descobert avui una placa commemorativa a la pianista Alícia de Larrocha en el domicili on va néixer, a l’edifici del carrer Còrsega, 263 bis. En un acte on han participat el regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé i el president del Districte, Joan Rodríguez, s’ha fet un homenatge de record a la seva vida i trajectòria professional en el marc dels actes del centenari del seu naixement.
En un acte amb autoritats, veïnat i entitats del barri i on s’ha visionat d’un vídeo d’Alicia de Larrocha tocant el piano, la comissionada del centenari, Alícia Torra, filla de la pianista, ha aprofundit en la vida i trajectòria artística d’una de les pianistes més rellevants del segle XX.
Al 2023, any del centenari, s’han programat molts actes per tal de difondre el llegat i la memòria d’aquesta gran pianista. Concerts dedicats a la seva memòria, conferències, taules rodones, exposicions, projecció del documental Les mans d’Alícia… Tot plegat, juntament amb la implicació dels mitjans de comunicació, són projectes que han fet que el nom d’Alícia de Larrocha tingui la repercussió que es mereix, per tal com és una de les personalitats més rellevants de la cultura del nostre país.
100 anys del naixement d’Alícia de Larrocha
Alícia de Larrocha és considerada una de les pianistes més rellevants del segle xx. La seva trajectòria artística va abastar els cinc continents i, al llarg de 74 anys als escenaris, va arribar a fer més de 4.000 concerts i recitals a les sales més importants i amb les orquestres i directors de més prestigi. Així i tot, a causa de la seva gran discreció i el seu interès a aparèixer el mínim possible als mitjans de comunicació, el seu reconeixement ha quedat limitat a l’àmbit de la música clàssica i és una persona desconeguda per a la major part de la gent que no està lligada a aquest món o no té aquesta afició.
Aquest desconeixement fa que la commemoració del centenari del seu naixement es converteixi en una gran oportunitat perquè, sobretot, les noves generacions puguin saber qui va ser i què va representar la seva figura, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.
Va ser una de les principals ambaixadores de la música de compositors catalans i espanyols al món. Les obres del pare Antoni Soler, Manuel de Falla, Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquín Turina, Xavier Montsalvatge, Frederic Mompou, etc., formaven part habitual dels seus programes, però també les de Bach, Händel, Scarlatti, Mozart, Beethoven, Schumann, Schubert, Brahms, Liszt, Mendelssohn, Chopin, Grieg, Debussy, Ravel, Rakhmàninov… Encasellar-la, com sovint es fa, com a pianista «especialitzada en música espanyola» és obviar el seu extens repertori, que ha de ser reivindicat aprofitant, també, aquesta celebració.
Va ser una dona que, en una època en què l’entorn musical estava dominat pel gènere masculí, es va anar obrint camí sense que aquest fet li representés cap obstacle. El seu objectiu mai no va ser el d’assolir la fama, sinó el mer fet de fer música, que era la seva veritable vocació.