Es mantenen les activitats comunes anuals i multitudinàries com són la Nit del Museus, iN Museu, Creació i Museus i Barcelona Dibuixa
El Museu Etnològic i de Cultures del Món i el Museu d’Història de Barcelona incorporaran canvis en les seves exposicions permanents
El Monestir de Pedralbes obrirà al públic dos nous espais museïzats i una nova part de l’hort medieval
El Castell de Montuïc acollirà una exposició produïda per la Fàbrica de Creació La Escocesa
La programació dels museus municipals de 2024 arriba carregada de novetats a tots els museus municipals de Barcelona amb inauguracions de nous espais, exposicons temporals i novetats en diverses sales d’exposicions permanents. A més, durant tot l’any tindran lloc activitats als diferens museus i es mantindran les activitats transversals que any rere any són un èxit d’afluència de públic com són: la Nit dels Museus, la festa nocturna que aplega els museus de Barcelona i Àrea Metropolitana i que el proper dissabte 18 de maig celebrarà la seva 16a edició; l’iN MUSEU, el proper 2 de març, una jornada de descoberta amb visites guiades per a grups a les reserves de col·leccions, els tallers de restauració, i altres espais d’accés restringit de 16 museus de Barcelona de la mà de guies experts i de conservadors, restauradors, documentalistes i altres professionals; el cicle Creació i Museus presentat en el marc del Festival Grec, un maridatge de les fàbriques de creació amb els centres museístics de la ciutat en que les col·leccions i exposicions dels diferents museus són la base inspiradora de les creacions dels artistes residents de les fàbriques, i el Barcelona Dibuixa, un festival coproduït per l’ICUB i la Fundació Museu Picasso amb més de 40 tallers guiats per professionals del dibuix i la il·lustració a les seus de diferents museus que enguany celebrarà la seva 15a edició el tercer cap de setmana d’octubre.
ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA
En la línia habitual de l’Arxiu Fotogràfic, durant el 2024 es preveu que s’inaugurin dues noves exposicions en el decurs de l’any, una al juny i l’altra al novembre. A partir del 21 de juny, es podrà visitar Família, amics i fotografia, comissariada per Jordi Calafell, una exposició que vol contribuir a posar en valor la fotografia familiar i el seu sistema significatiu, confirmant el seu valor simbòlic en el lloc d’origen i el documental en el territori de l’arxiu. L’exposició també mostra exemples de com alguns fotògrafs professionals han encarat aquesta modalitat fotogràfica, sigui per la simple pràctica en família o en el context d’un projecte creatiu.
A partir del 22 de novembre, s’hi podrà veure La ciutat imaginada de Manel Esclusa, comissariada per Montserrat Ruiz, es tracta d’una exposició de les fotografies de Manel Esclusa que van formar part dels projectes expositius Barcelona Ciutat Imaginada i Musa Museu que es van presentar l’any 1988 i 1992 respectivament al Palau de la Virreina, en uns anys crucials de la transformació de la ciutat.
CASTELL DE MONTJUÏC
Per la seva banda, al Castell de Montjuïc, del 22 de gener al 24 de març, comptarà amb l’exposició Gestos fora de lloc, produïda per la Fàbrica de creació La Escocesa, que ocuparà diversos espais del Castell amb la finalitat d’acostar al públic les obres d’alguns dels seus artistes residents: Michael Lawton, Rosa Lendínez, el col·lectiu Radial Radiant, Juan Antonio Cerezuela, Sonia Villar i Natalia Castañeda Arbeláez. La mostra, comissariada per Clara Piazuelo, traslladarà al Castell de Montjuïc alguns dels processos i dinàmiques que operen i conformen La Escocesa.
Pel que fa als festivals i activitats, el Castell acollirà: tercera edició de La Mostra (29, 30 i 31 de març), un festival independent de petit format de música electrònica d’avantguarda i experimental que sorgeix com a alternativa als macrofestivals; la quarta edició del Festival Moujuïc (25 i 26 de maig), amb el compromís d’apropar la dansa i el moviment a nous públics, i el Festival Píndoles (7, 8 i 9 de juny), festival de referència de les arts escèniques de curta durada amb obres de teatre de text i peces d’altres disciplines amb una durada de 15 minuts. A més, com cada any, la ciutadania també podrà gaudir de diverses activitats per la muntanya de Montjuïc, com poden ser les passejades guiades pels jardins i monuments, l’anellada d’ocells o les visites al propi Castell i al Refugi 307.
DISSENY HUB
El DHUB entrarà en el nou any sota la influència de l’ESPIll, Un satèl·lit per al solstici, una creació de l’estudi d’arquitectura TAKK, que recupera la iconografia de l’estel dels Reis d’Orient per obrir el debat sobre la contaminació lumínica que es deriva de pràctiques com ara la il·luminació nadalenca o la creixent presència al cel de punts lluminosos que corresponen a objectes d’origen humà. Amb aquesta proposta de disseny especulatiu, el DHUB vol demostrar com el disseny pot ser útil per fer preguntes i obrir debats sobre temes que preocupen a la societat, a més de plantejar propostes i altres escenaris possibles. La peça presidirà el sostre del vestíbul de l’equipament fins al 10 de març.
La sostenibiliat, i les preocupacions mediambientals seran un tema central en la resta d’exposicions que el DHUB presentarà al llarg de l’any, en una programació que inclou també propostes organitzades pel FAD, com la mostra dedicada als Premis ADI de disseny industrial, del 6 de juny a l’1 de setembre, i la consagrada als guardonats en els premis anuals de disseny gràfic, arquitectura i artesania (del 4 d’octubre del 2024 al 7 de gener del 2025).
FABRA I COATS: CENTRE D’ART CONTEMPORANI
A la Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani, fins al 25 de febrer, es pot visitar Cable City Dance Cable City Sea, de Rossella Biscotti a cura de Joana Hurtado, i, del 23 de març al 19 de maig, es podrà veure l’exposició de l’edició 2023 del concurs d’arts visuals Premi Miquel Casablancas – Sant Andreu Contemporani. Com a activitat destacada, el 17 de gener, a les 19.00 h, tindrà lloc Anòxia. Un preludi constant., de Fito Conesa, una acció sonora i projecció guanyadora de la 9a edició del Premi de Videocreació, una coproducció entre els Centres Territorials del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya, Santa Mònica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i LOOP Barcelona.
MONESTIR DE PEDRALBES
Al Monestir de Pedralbes, seguint el projecte multidisciplinari de la recuperació de l’hort medieval, a inicis del 2024, s’obrirà al públic el segon i el tercer quadrant amb la zona d’arbres fruiters (serveres, codonyers, magraners, ametllers, pereres, pomeres, figuera, noguera, tarongers i llimoners). A més, es crearà una pèrgola en el camí central feta amb vímet plantat a banda i banda del camí que s’enramarà per fer un passadís viu. L’hort es podrà visitar i es realitzaran diverses activitats i tallers.
A la resta del Monestir, al darrer trimestre del 2024, es podrà visitar: l’exposició immersiva de la Capella de Sant Miquel, un magnífic conjunt de pintures murals encarregades al pintor Ferrer Bassa per l’abadessa Francesa ça Portella, executades amb una tècnica mixta: al fresc i al sec, que constitueixen el primer exponent a la península de la pintura italiana del trecento; i la Museïtzació de la cel·la de Santes Creus, en la línia de recuperar espais propis del monestir al públic, es projecta la museïtzació d’aquesta cel·la, situada al fons de l’espai de l’abadia. Aquest espai privilegiat del monestir, pel seu recolliment i per les seves vistes privilegiades de l’hort medieval del monestir i la ciutat de Barcelona, esdevindrà l’espai on es recuperarà la figura de Sor Eulària Anzizu com a escriptora i intel·lectual, emmarcada en el context literari femení del seu temps. A més, al Monestir també tindran lloc les activitats habituals com els dimenges de contacontes infantil o els tres cicles de Diàlegs de Pedralbes, un punt de trobada a través de la conversa entre especialistes de diverses disciplines.
MUSEU ETNOLÒGIC I DE CULTURES DEL MÓN
La programació de 2024 del Museu Etnològic i de Cultures del Món té per objectiu reiniciar el museu i establir un discurs sobre la diversitat cultural, des d’una perspectiva no eurocèntrica, pluridisciplinària, intercultural i obert a la ciutadania.
En aquesta línia, a la Seu Montcada, acollirà diferents exposicions i activitats com: l’exposició Reencantaments, artistes dins les col·leccions etnològiques, del 22 de març al 29 de setembre, comissariada per Rosa Lleó (The Green Parrot), amb una relectura de les col·leccions del museu a partir nou mirades contemporànies: Patricia Domínguez, Chiara Camoni, Domènec, Agnes Essonti, Regina de Miguel, Lydia Ouhramane, Nikki Luna, Chenta Tsai, i Ruta de Autor, en diàleg amb les col·leccions històriques que ens evidencien com els objectes custodiats als museus poden tenir una nova vida vinculada a una reflexió crítica sobre la diversitat cultural del món que habitem; o, a partir de novembre, l’exposició Maya Deren. Cinema, antropologia i experimentació. Maya Deren és considerada com una de les cineastes d’avantguarda més importants del segle XX i entre l’any 1947 i el 1955 viatjà diverses vegades a Haití. Anys després de la seva primera visita, al 1953, començarà el seu film experimental Divine Horsemen: The Living Gods of Haiti, basat en l’experiència i impacte que aquell viatge va tenir en ella. Igualment, seguint la línia portada a terme al museu els darrers anys, la mostra permetrà establir també un fil invisible que acostarà a antropòlogues contemporànies que «fan servir» la càmera, tot partint d’una de les figures cabdals del cinema experimental, en un context i una època on les tendències i el discursos estaven determinats pels creadors masculins. En aquest sentit, per la seva trascendència, Meshes of Afternoon de Deren ha estat comparat amb Un chien andalou de Luis Buñuel.
D’altra banda, a la Seu Montcada, també hi haurà intervencions a les sales d’exposició permanent, com per exemple a les sales d’Amèrica amb la intervenció artística de Pamela Ceballos, comissariada per Maria Iñigo, una proposta sorgeix del treball de camp de l’artista ecuatoriana amb artesans ceramistes de la comunitat de La Pila (Manabi) que a partir de les restes arqueològiques han generat un repertori d’imaginaris d’allò prehispànic, constituint una forma de retorn i activació dels significats d’aquests objectes originalment destinats a retre culte a la naturalesa i l’aigua.
Pel que fa a la Seu Montjuïc, de març a desembre, es podrà visitar la mostra Barcelona gegantera. 600 anys de gegants a Barcelona, comissariada per Amadeu Carbó i Nico Alonso, que commemora els 600 anys d’existència de gegants festius a la ciutat de Barcelona i a Europa. Una realitat festiva que ha evolucionat amb els segles, dotant-se de nous significats fins el punt que els gegants han esdevingut una de les icones indiscutibles de la identitat de la festa barcelonina.
MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA
El Museu d’Història de Barcelona MUHBA, tancarà la commemoració dels seus 80 anys d’existència amb l’exposició MUHBA 80 anys, que es podrà visitar a partir de l’abril de 2024 al MUHBA Palau Reial. Aquesta exposició presenta succintament la trajectòria del museu, posant l’accent en el projecte museològic inicial i en l’actual, tot recollint en una cronologia les realitzacions més destacades d’aquests 80 anys. També hi haurà novetats amb exposicions temporals a altres seus com al MUHBA Bon Pastor, a la primavera, amb la presentació d’algunes peces de nova incorporació, o al MUHBA Oliva Artés amb la presentació d’una selecció de peces de la col·lecció contemporània a la tardor, fruit d’una llarga col·laboració amb els ciutadans i, amb motiu del centenari del naixement de la ràdio a Catalunya, es presentarà la col·lecció de radios de TV Clot. Al desembre de 2024, al MUHBA Padellàs, es presentarà l’exposició Universitats BCN, una exposició sobre la complexa història de la instauració dels estudis universitaris a Barcelona, des de la primera universitat medieval fins ales portes del segle XXI, i com aquesta institució ha anat incidint i configurant la vida cultural, política i social de la ciutat.
D’altra banda, també està prevista la inauguració de diverses exposicions permanents a partir del novembre de l’any vinent, com són: Barcelona, aigua, clima i ciutat. Història ambiental de Barcelona, una mirada retrospectiva en un espai immersiu que fa emergir els lligams estrets entre l’aigua, el clima, la vida i les societats humanes i que es concreta en el pla de Barcelona, i Reserva visitable de la Col·lecció Gavarró, una instal·lació de les aproximadament 2.500 peces relacionades amb l’abastament i ús de l’aigua recollides per Ròmul Gavarró, la millor col·lecció del país en aquest tema. Ambdues es podran visitar al MUHBA Casa de l’Aigua.
Al MUBHA Fabra i Coats també hi haurà dues inauguracions: Barcelona, ciutat i treball, un espai expositiu dedicat a la història del treball a la Barcelona contemporània, i la Sala de Calderes de la Fabra i Coats, que obre al públic després de la rehabilitació de l’edifici amb una museografia que explicarà la història de l’espai i del seu funcionament al llarg del temps, posant atenció en les successives fonts d’energia (vapor, electricitat, fueloil i gas) i en la relació amb els altres equipaments i edificis del recinte fabril als que proveïa d’energia. Paral·lelament, al MUHBA Oliva Artés, està prevista, al setembre, la inauguració d’Interrogar Barcelona. De la industrialització al segle XXI, una actualització de l’exposició permanent, que fa un gir en el seu relat per aprofundir en la transformació urbanística de la ciutat a partir de finals de segle XIX i que incorporarà peces noves de la col·lecció contemporània del MUHBA.
Finalment, al MUHBA Casa del Guarda, està previst inaugurar l’exposició Des-velant a Gaudí al maig de 2024. En l’obra arquitectònica d’Antoni Gaudí hi ha també el disseny d’estructures efímeres, com ara baldaquins, umbracles i envelats, que han passat desapercebuts. Aquesta proposta, comissariada per Hubertus Pöppinghaus, planteja l’interès per aquests projectes i incorpora una reconstrucció en 3D d’un envelat de Gaudí a l’exposició permanent de la Casa del Guarda.