Morell es considera la primera dona de la història en obtenir un doctorat extra universitari, ja que va defensar tesis orals en filosofia (lògica i moral) a l’edat de 12 anys a casa seva, a Lió

El seu pensament combina dues de les principals tendències del barroc: el racionalisme cartesià i el misticisme eròtic teresià

‘El llegat perdut de Joana Morell (1594-1653)’ romandrà oberta fins al 14 d’abril de 2024

El Reial Monestir de Pedralbes inaugura demà l’exposició “El llegat perdut de Joana Morell”, que romandrà oberta fins al 14 d’abril de l’any vinent. La mostra ret homenatge a una dona pionera que va excel·lir en nombroses disciplines. Juliana Morell (Barcelona, 1954- Avinyó, 1653) va defensar tesis orals en filosofia a casa seva, a Lió. Tenia 12 anys. Aquesta fita la va convertir en la primera doctora de la història i li va atorgar un lloc al paranimf de la Universitat de Barcelona. Malgrat ser una icona de l’erudició femenina durant segles, la vida, l’obra i el pensament de Juliana Morell són encara desconeguts. Humanista, poliglota i religiosa dominica a Avinyó, va ser una de les veus prominents de la Contrareforma a França. El seu pensament flueix entre dues de les principals tendències del barroc: el racionalisme i el misticisme eròtic.

El llegat retrobat de Juliana Morell, humanista polifacètica i escriptora espiritual és una invitació a submergir-se en el seu món i experimentar-lo amb els cinc sentits. Poeta, música, filòsofa i teòloga, Morell encarna la lluita històrica de les dones per accedir a una formació acadèmica, alhora que es pot considerar un reflex viu i intens de la cerca individual i col·lectiva d’un espai propi on poder sentir i pensar per ella mateixa. El seu pensament articula la lògica i la mística eròtica d’una manera orgànica i fluïda, tenint com a resultat la dissolució d’una paradoxa. Per a Juliana Morell, raó i amor van de bracet: l’una pondera les decisions i l’altre connecta les persones entre si i amb la divinitat.

L’exposició s’endinsa en la seva figura, obra i pensament també des de l’espai claustral, que ella va escollir i estimar.