Les troballes recents confirmen el caràcter religiós de les estructures localitzades, identificades inicialment com restes d’una masia

Les restes localitzades durant la segona fase de la intervenció arqueològica al carrer Girona (costat Besòs), així com els materials de caire religiós que s’han exhumat (fragments d’una pica beneitera, una làpida amb una creu…), semblen confirmar la hipòtesi plantejada tímidament durant la primera fase, segons la qual es tracta de les restes del convent dels caputxins de Montcalvari, construït a partir de 1578.

En la primera fase de treballs, que comprenia el costat Llobregat del carrer de Girona (tram entre l’avinguda Diagonal i el carrer de Mallorca) es van documentar diverses estructures que, inicialment, es van identificar com restes d’una masia. Però ja en aquell moment, un estudi històric que estava realitzant un dels membres de l‘equip de treball, l’arqueòleg Eric Sobrevia, apuntava que es podia tractar de les restes del convent dels Caputxins. Aquestes restes estaven tallades pel col·lector existents al centre del carrer de Girona.

Segons aquest estudi, el convent va ser ocupat per les tropes franceses durant el setge de 1697 i utilitzat com a hospital de campanya. Durant el setge de  1713-1714, en el marc de la Guerra de Successió, va ser bombardejat, fet que explicaria la presència de bales de canó. Segons les fonts històriques consultades, les restes de l’edifici foren llogades a un pagès a condició d’anar rehabilitant i recuperant alguns espais, esdevenint, amb el temps, la masia que es va enderrocar entorn el 1900, en el moment de construir l’Eixample.    

La intervenció arqueològica en aquesta zona de l’Eixample és subsidiària de diversos projectes d’obra civil de l’eix verd del Consell de Cent. Els treballs arqueològics es van iniciar el dia 9 de setembre de 2022 sota la direcció de l’arqueòloga Marta Lucas Aragay, de l’empresa Global Geomática.