L’artista David Bestué ocupa les tres plantes del Centre d’Art amb la primera gran exposició individual a la seva ciutat natal. Un projecte específic per a la Fabra i Coats que contraposa la Barcelona ideal i la real, revisant alguns dels moments significatius de la transformació de la ciutat

El Centre d’Art es trasllada a un nou espai dins del mateix recinte i incorpora novetats com l’espai familiar i el servei de cangur, així com una sala d’actes, que permetrà acollir els programes públics i de mediació

Del 6 al 14 de juliol, la nova sala d’actes allotjarà Can Mamella, una nova escola d’estiu de formació i recerca artística, que compta amb la col·laboració del Festival Grec i que per primera vegada reuneix a tots els estudis universitaris artístics de Barcelona sota el mateix paraigua

El proper dia 10 de juny a les 12 h, Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani obre les portes del nou espai al que s’ha traslladat dins del mateix recinte de Fabra i Coats -a la zona oest de la Nau L-, amb l’exposició Ciutat de sorra, de David Bestué, a cura de Marta Sesé. La mostra, que proposa una mirada singular sobre la ciutat de Barcelona, es podrà visitar fins al 22 d’octubre.

Bestué parteix d’aquesta qüestió:Què configura la història d’una ciutat? Com si una tempesta hagués fet aflorar tot allò que no contemplem per ocult, oblidat o arraconat, l’artista omple els tres pisos del nou espai d’un relat barceloní que transita entre la memòria personal, el somni i la recerca exhaustiva als marges de la museografia. Construeix un relat que contraposa la idea projectada i somiada de Barcelona (projectes urbanístics ambiciosos en forma de maqueta o la concepció de la ciutat des d’una perspectiva de progrés i avenços tècnics) amb una realitat a contrapel i popular (en forma d’imatges distribuïdes a la premsa, revoltes o crits a la contra plasmats en diaris que queden en el subconscient col·lectiu de totes aquelles persones que habitem la ciutat). Per a fer-ho, utilitza tant elements simbòlics com materials.

En la seva recerca, l’artista ha treballat amb referents d’un passat més o menys recent, als que s’hi sumen elements del present, molts d’ells fruit d’un exhaustiu escombratge de la premsa d’aquest període, una immersió de més de 6 mesos a l’hemeroteca de La Vanguardia. Utilitza el diari com a font i com a material, de forma literal, construint amb la seva cel·lulosa diferents peces. En bona part de l’exposició Bestué ens situa en un marc temporal que abraça, aproximadament, des el 1979 fins al 2011, des del primer ajuntament democràtic de la ciutat fins a l’inici d’un nou paradigma amb el moviment del 15M.

A la primera planta dedicada a l’exposició (PB del centre), es barregen elements que conformen una mena de museu de curiositats, restes d’un passat. Com a peces trencades d’història, es troba una flor que creixia a les dunes de Can Tunis als anys 30 avui desaparegudes, escultures fetes amb escòria de la depuradora de Sant Adrià, una corda teixida amb restes de palmera, una escultura de cel·lulosa feta a partir de diaris triturats, etc.

A més d’utilitzar elements materials vinculats a la ciutat que capturen la seva vida més afectiva i poètica, Bestué recull obres d’autoria diversa. Com a testimonis d’aquest subconscient col·lectiu, inclou vestigis de projectes urbanístics com el Camp de Tir de les Olimpíades del 92, obra dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, que resta emmagatzemada a un descampat a la Vall d’Hebron. A la sala se n’ha traslladat un fragment i un banc.

A la següent planta del centre s’hi troba una col·lecció de maquetes de projectes urbanístics de la ciutat somniada a la que es refereix Bestué. Maquetes amb estructura de ziga-zaga, recuperades de diferents arxius de la ciutat. Conviuen amb una videocreació Diaris projectats (destrucció, maquetes, contra, cordes), on l’artista recull titulars i imatges de La Vanguardia amb una cançó d’Hidrogenesse que ha estat creada expressament per a l’exposició a partir de titulars seleccionats per Bestué.

A la darrera planta, l’artista presenta un conjunt d’obra escultòrica. Totes les peces han estat realitzades per a aquesta mostra amb materials que conformen el relat de l’exposició (com duts per la tempesta a la que al·ludeix): Escultures de paper de diari triturat, Paret de pladur coberta parcialment amb `pètals de blauet, gessamí i rosella, i Pilars, entre d’altres.

Amb motiu d’aquesta exposició i d’una altra que l’artista farà al Patio Herreriano de Valladolid, coproduirem la primera gran publicació monogràfica de David Bestué.

L’exposició compta amb el suport de La Vanguardia, Hangar, Urbidermis i TMB.

Can Mamella

Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona també llança un programa per establir espais de diàleg i aprenentatge entorn de la pràctica artística i els seus llenguatges. Entenent l’aprenentatge com l’articulació del fer, de l’experiment i el pensament, i posant l’accent en l’intercanvi i el debat, el programa ofereix una sèrie de conferències i dos tallers amb artistes i teòrics de renom internacional.

Quan la fàbrica tèxtil estava en funcionament, tenia un sobrenom: Can Mamella. Entre que el 80 % del personal eren dones, que hi havia una «casa-cuna» per als seus infants on podien anar a alletar-los i que donava menjar a tot el barri, es deia que la Fabra i Coats era com un enorme pit que sempre rajava.

Amb aquesta idea, el Centre d’Art obre un espai d’intercanvi intergeneracional on es poden compartir i explorar conjuntament les línies discursives i les pràctiques dels i les artistes que configuren la programació de l’any.

Coincidint amb l’exposició de David Bestué, a cura per Marta Sesé, la directora del centre, Joana Hurtado, els ha convidat a dissenyar i conduir plegats aquesta escola d’estiu, que tindrà com a punt de partida dos eixos conceptuals. D’una banda, atendre a una història afectiva de la ciutat, que respongui a una mirada crítica i a una lectura a contrapel de la història; i, de l’altra, proposar un pensament material travessat per qüestions lligades al temps: pot un objecte reunir diferents fragments del temps per retornar-nos una imatge o una idea concreta?

El programa compta amb el suport del GREC Festival de Barcelona, Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya; així com amb la col·laboració de la resta d’universitats d’estudis artístics de la ciutat: la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona; Grau d’Arts i Disseny de l’Escola Massana (centre adscrit a la UAB); BAU Centre Universitari d’Arts i Disseny de Barcelona; i EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (adscrit a la UAB).

El nou espai del Centre d’Art

Amb el trasllat a aquest nou espai rehabilitat, situat a la zona oest de la Nau L del recinte de Fabra i Coats, el centre d’art millora les seves instal·lacions. No tan sols compta amb un nou espai expositiu, si no també guanya espais per a nous serveis que permeten continuar potenciant els seus principals eixos d’interès: la producció pròpia, la creació local i internacional i la relació entre art i comunitat educativa i social. Amb aquesta millora, el centre es consolida com a espai d’investigació, innovació i desenvolupament artístic, donant també resposta al paper cultural i social que han de tenir els centres d’art contemporani al segle XXI.

El nou edifici, reformat pels arquitectes Manuel Ruisanchez i Francesc Bacardit, compta amb una sala d’actes que permetrà allotjar els programes públics i de mediació. També s’han incorporat noves zones de treball: un taller, un magatzem propi i oficines.

A la planta 2 s’ha creat un nou espai familiar permanent: 30m2 amb mobiliari i elements especialment pensats per a infants de 0 a 12 anys. Dissenyat per la cooperativa cultural BASE Ò, tots els materials de joc són reciclats, realitzats amb empreses i entitats locals i no estructurats, per tal de fomentar el joc lliure, la imaginació i la creativitat. D’accés lliure durant l’horari d’obertura del centre, durant les inauguracions, les visites dels diumenges i altres activitats puntuals comptarà també amb un servei gratuït de cangur per a infants d’entre 4 i 12 anys, que s’emmarca dins del programa Concilia Cultura de l’ICUB.

Trobareu més materials (aquesta mateixa nota, biografies, fulls de sala, programacions i fotografies) a l’espai de premsa digital:

Per a més informació i entrevistes, podeu contactar amb:

Mònica López-Ferrado. Comunicació i premsa. Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona

mlopezfer@bcn.cat   T: 932 566 155/ Mòbil: 678 41 99 97