Els nou enterraments ara descoberts se sumen als dos que es van localitzar a la mateixa zona, a l’altre costat de carrer, el passat mes de febrer
Els treballs han fet aflorar una gran quantitat d’estructures superposades, de distintes èpoques
Els detalls precisos de les restes òssies es determinaran en ‘estudi antropològic al laboratori
Les obres d’adequació de la Via Laietana han deixat al descobert restes òssies corresponents a set tombes d’època romana i dues d’època tardoantiga. Aquestes restes se sumarien a les que van aparèixer mesos enrere, i que han estat documentades, estudiades i emmagatzemades a les instal·lacions que l’ICUB té a la Zona Franca per a la seva conservació. Tot plegat ha aparegut al voltant de la zona de la plaça d’Antoni Maura, on l’equip d’arqueologia, seguint les indicacions del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat, ha excavat en profunditat l’espai d’un dels futurs parterres per tal de documentar la gran quantitat d’estructures superposades de diverses èpoques que han aparegut.
Sota l’asfalt del carrer i l’antic paviment de llambordes amb les seves preparacions corresponents, van aparèixer diversos paviments de les edificacions que ocupaven aquest espai abans de l’obertura de la Via Laietana. Aquests paviments estaven tallats per un sondeig, probablement relacionat amb la intervenció arqueològica duta a terme el 1989 amb motiu de la reforma de l’avinguda de la Catedral. L’excavació a l’entorn d’aquest sondeig va permetre documentar diversos murs i estrats amb materials d’època moderna, medieval i romana, a més d’una sitja.
En aquest espai han aparegut vora una dotzena de murs de diferents cronologies que se superposen i configuren diversos espais dels quals, malauradament, donada la manca de materials associats, no sembla que se’n pugui determinar l’ús. A banda dels murs, ha aparegut: un pou dels segles XVIII-XIX, una pilastra, forats de pal, alguns paviments de rajoles, totxanes o morter de calç, una llosa ceràmica que tapava una olla, retalls informes i tres sitges dels segles IX-X. A partir de l’excavació de les sitges s’ha pogut veure que una d’aquestes retallava dues tombes de cronologia tardoantiga. A més, també s’han pogut detectar set tombes de cronologia romana que, com en el cas de les retallades per la sitja, encara s’estan excavant.
Igual com es fa amb totes les restes arqueològiques que es recuperen a Barcelona, les restes mobles recuperades en aquesta intervenció arqueològica es duran a les instal·lacions que l’ICUB té a la Zona Franca per a ser estudiades.
Pel que fa a les previsions de l’obra, l’excavació d’aquest espai no impedeix el correcte desenvolupament dels treballs de reurbanització de la Via Laietana. Des del Servei d’Arqueologia de Barcelona, i en comú acord amb el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya, s’assisteix setmanalment a l’obra amb la finalitat de garantir el correcte desenvolupament de la intervenció arqueològica. Les intervencions arqueològiques s’estan realitzant sota la direcció de l’arqueòleg Joan Garriga Toledo.
Murs, clavegueres, pous i sitges
Prèviament a aquestes restes, les obres dutes a terme a la Via Laietana i al carrer de Jonqueres han fet aparèixer estructures relacionades amb les fonamentacions i algun espai soterrani de l’antic convent de Santa Maria de Jonqueres, i a la plaça d’Antoni Maura. També han aparegut alguns murs i clavegueres aïllats al llarg de la Via Laietana que, tot i no tenir material ceràmic associat, es creu, pel tipus de factura constructiva que presenten, que podrien ser dels segles XVIII-XIX.
A la zona de la plaça d’Antoni Maura van aparèixer diverses restes arqueològiques que anaven des del moment immediatament anterior a la construcció de la Via Laietana fins a cronologies d’època romana, entre els quals murs i paviments d’època moderna i medieval, a banda d’alguns dipòsits i alguns pous i sitges, que segons es desprèn dels materials ceràmics que estan apareixent a camp són indicatives d’una zona artesanal entre els segles XII- XV. Un dels pous i una de les sitges, els quals probablement van estar en ús fins al segle X, permetien veure restes òssies seccionades corresponents a una tomba d’època romana. La tomba es va exhumar el dia 13 de febrer. Es tracta d’una tomba en fossa simple en la qual hi havia enterrat un individu masculí adult disposat en posició de decúbit supí. Posteriorment va aparèixer una segona fossa d’inhumació, de cronologia similar, tallada per un mur de cronologia moderna. De l’individu enterreat només se’n van poder documentar les cames.
Cal tenir present que totes les cronologies esmentades són aproximades i provisionals, basades en els materials ceràmics que estan apareixent a camp. Les cronologies definitives estan supeditades al correcte estudi dels materials, tasca que es desenvoluparà a les instal·lacions de l’ICUB la Zona Franca un cop s’hagin finalitzat els treballs de camp i s’hagin obtingut els resultats de les analítiques previstes. En el cas de les inhumacions cal realitzar l’estudi antropològic, que inclou l’estudi de les patologies detectades, i les analítiques corresponents.