L’èxit marca la primera edició conjunta a Palma, Barcelona i València, en una col·laboració que enforteix vincles entre les ciutats del corredor cultural mediterrani
Més de 20.000 persones han passat per les 67 activitats del programa oficial a Barcelona, que ha reunit més de 200 participants
Barcelona, Palma i València tanquen aquesta tarda una exitosa edició conjunta de la Biennal de Pensament. El primer festival organitzat amb la col·laboració de les tres ciutats ha rebut una extraordinària acollida ciutadana, amb sessions multitudinàries i un ric intercanvi d’idees a l’espai públic al voltant dels grans debats contemporanis. A Barcelona, la Biennal 2022 confirma la consolidació d’un model de festival organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, en estreta col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, nascut el 2018 i que, malgrat la segona edició es va fer en pandèmia, ja s’ha integrat plenament al panorama cultural de la ciutat. A l’espera de les xifres definitives, més de 20.000 persones hauran participat en alguna de les 67 activitats del programa oficial de la Biennal barcelonina, amb la presència de més de 200 ponents. La programació ha comptat també amb la complicitat de nombroses entitats culturals de la ciutat, amb la proposta de 36 activitats de la + Biennal.
Les amenaces, els límits i els reptes de la democràcia; els drets digitals i les transformacions de les ciutats han estat alguns dels temes centrals de la Biennal a Barcelona, per la que han ressonat temes d’actualitat com la guerra a Ucraïna, els nous feixismes o la propagació de fake news a les xarxes. L’organització de la tercera edició de la gran àgora ciutadana de les idees ha comptat amb un comitè assessor integrat per l’escriptor i hel·lenista Raül Garrigassait, el politòleg Ignacio Sánchez-Cuenca, la sociòloga Liliana Arroyo, els arquitectes Núria Moliner i Josep Ferrando, la periodista Ángela Precht, la cap de mediació del CCCB, Susana Arias, i la cap de debats del CCCB, Elisabet Goula. A diferència de l’edicio 2020, amb reserva d’entrades i sessions on line a causa de les restriccions sanitàries, aquest any les activitats s’han ofert amb accés lliure tret dels Passejos Peripatètics, que han exhaurit aforament. La major part de les sessions del programa s’han enregistrat i es podran visionar des de la web biennaldepensament.barcelona.
La relació de participants en la Biennal barcelonina inclou entre d’altres les escriptores Svetlana Aleksiévitx i Oksana Zabujko, el filòsof Yuval Noha Harari, l’historiador i teòric polític Rutger Bregman, les cineastes Carla Simón i Lucrecia Martel, les periodistes Carolin Emcke i Masha Gessen, la periodista i politòloga Esther Vera, la filòsofa i politòloga Chantal Mouffe, el politòleg i professor Adam Przeworski i el neurocientífic Antonio Damasio. El programa ha reflectit també els vincles culturals i lingüístics entre Barcelona, Palma i València, que han compartit alguns ponents i han ofert de manera simultània el recital Fuster, Ferrater, Bonet: cànon a tres veus. El tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí, destaca que aquesta Biennal descentralitzada “és la plasmació física del corredor cultural mediterrani, que s’hauria d’intensificar per fer coses junts amb normalitat i quotidianitat”.
La proposta ha rebut una gran acollida a València. El director del Consorci de Museus i Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, responsable de l’organització de la Biennal, ha destacat el valor de la iniciativa com a eina per “compartir idees i refexionar sobre temes d’actualitat social i interès públic”. “En una societat com l’actual, cada cop resulta més necessari activar el pensament, intercanviar visions i escoltar opinions i punts de vista. Els participants d’aquesta primera edició de la Biennal de Pensament han aportat una perspectiva diferent del món en què vivim que ha suposat, efectivament, una invitació a pensar”.
A Palma, la Biennal ha comptat amb prop de mig centenar d’activitats,amb una gran diversitat de temàtiques, formats i experts convidats. El tinent de batle de Cultura i Benestar Social de l’Ajuntament, Antoni Noguera, fa un balanç molt posisitu de l’experiencia: “La Biennal ha permès un gran exercici d’intel·ligència col·lectiva projectant a la ciutat de la millor manera en un futur incert”.